Diferència entre les revisions de "Xarafull"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Llimita al nort en [[Xalans]], a l'est en [[Cortes de Pallars]], al sur en [[Teresa de Cofrents]], [[Zarra]] i [[Ayora]] i a l'oest, fora ya de terres valencianes, en | + | Integrat en la [[Vall d'Ayora|comarca Valle d'Ayora]], se situa a 117 quilómetros de [[Valéncia]]. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-330, ademés de per la carretera autonòmica CV-441, que permet la comunicació en [[Carcelén (Albacete)|Carcelén]]. |
| + | |||
| + | El relleu està caracterisat per la vall d'Ayora, el qual s'obri al suroest de la [[província de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | El relleu és molt accidentat, en terrenys triàsics i pliocens. En les montanyes apareixen roques silícees, mentres que en vall dominen les calcàrees. En el marge occidental de la vall, les altures superen els 900 metros. | ||
| + | |||
| + | La vila s'assenta sobre un tossal a 650 metros d'altitut en el cim de la qual s'alcen les ruïnes d'un [[castell]] àrap hui transformat en [[ermita]]. Els seus carrers són estrets i empinades, en un traçat urbà molt irregular, llevat en la part baixa que s'assenta sobre el pla. | ||
| + | |||
| + | === Llímits === | ||
| + | Llimita al [[nort]] en [[Xalans]], a l'[[est]] en [[Cortes de Pallars]], al [[sur]] en [[Teresa de Cofrents]], [[Zarra]] i [[Ayora]] i a l'[[oest]], fora ya de terres valencianes, en Carcelén i [[Villa de Ves]], en la comarca [[Castella|castellana]] de [[La Manchuela]]. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 19:09 26 set 2023
Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel), és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall de Cofrents.
Geografia
Integrat en la comarca Valle d'Ayora, se situa a 117 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-330, ademés de per la carretera autonòmica CV-441, que permet la comunicació en Carcelén.
El relleu està caracterisat per la vall d'Ayora, el qual s'obri al suroest de la província de Valéncia.
El relleu és molt accidentat, en terrenys triàsics i pliocens. En les montanyes apareixen roques silícees, mentres que en vall dominen les calcàrees. En el marge occidental de la vall, les altures superen els 900 metros.
La vila s'assenta sobre un tossal a 650 metros d'altitut en el cim de la qual s'alcen les ruïnes d'un castell àrap hui transformat en ermita. Els seus carrers són estrets i empinades, en un traçat urbà molt irregular, llevat en la part baixa que s'assenta sobre el pla.
Llímits
Llimita al nort en Xalans, a l'est en Cortes de Pallars, al sur en Teresa de Cofrents, Zarra i Ayora i a l'oest, fora ya de terres valencianes, en Carcelén i Villa de Ves, en la comarca castellana de La Manchuela.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2022 conta en una població de 777 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1609 | 1714 | 1826 | 1900 | 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2008 | 2015 | 2022 | |||||
| 1.800 | 1012 | 1.830 | 2.175 | 1.141 | 1.030 | 1.046 | 1.006 | 950 | 917 | 873 | 961 | 822 | 808 | 777 | |||||
Economia
En els seus primers temps va ser la mel l'indústria predominant i ha quedat fidel reflex d'això en el seu escut heràldic que data del sigle XII i a on es pot apreciar com a motiu principal tres colmenes en les seues abelles revolotejant entorn.
Més tart en plena dominació musulmana la seua cabanya caballar era molt apreciada i conjuntament en una ganaderia composta per rabera lanar i de corral, una agricultura de secà a on predominava els cereals i oliveres formaven les seues principals fonts de riquea; Posteriorment ya en el sigle XVI va ser l'indústria de les espardenyes i tractament de l'espart la que va proliferar entre els seus habitants.
Actualment un percentage molt alt dels seus habitants estan jubilats i viuen de la seua pensió i una agricultura de subsistència. El restant d'habitants es repartixen entre els servicis necessaris i propis d'un poble alguns pocs treballen en la propenca central nuclear de Cofrents i la major part en els llocs de treball que crea l'administració a través de l'ajuntament i brigades forestals.
Cultura
Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Xarafull
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Xarafull
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Xarafull.
| Municipis de La Vall de Cofrents | |
|---|---|
| Ayora • Cofrents • Cortes de Pallars • Teresa de Cofrents • Xalans • Xarafull • Zarra | |