Canvis

[[Image:Euskal Herria.png|thumb|right|300px|''Euskal Herria'']]

[[Archiu:Localizacion-euskal-herria.jpg|thumb|right|300px|Localisació d'Euskal Herria]]

'''''Euskal Herria''''' (que vol dir ''país de l'eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com ''Euskal Herria'' o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió".

'''''Euskal Herria''''' (que vol dir ''país de l'eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com ''Euskal Herria'' o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió".

El terme ''Euskal Herria'' està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en [[1968]]. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com a ''Eusquel Erria'' i ''Eusquel Erriau'' i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com ''Heuscal Herrian'' o ''Heuscal-Herrian''. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[sigle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.

El terme ''Euskal Herria'' està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en l'any [[1968]]. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com a ''Eusquel Erria'' i ''Eusquel Erriau'' i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en l'any [[1571]] com ''Heuscal Herrian'' o ''Heuscal-Herrian''. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[sigle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.

Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].

Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].

Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se solament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".

Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se únicament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".

Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any [[2009]], dins del seu ''blue list''.

Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages [[Lonel i Planet]] en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any [[2009]], dins del seu ''blue list''.

[[Categoria:Nacionalisme vasc]]

[[Categoria:Nacionalisme vasc]]

[[Categoria:Regions llingüístiques]]

[[Categoria:Regions llingüístiques]]