Diferència entre les revisions de "Albert Boadella"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Albert Boadella Oncins''' (Barcelona, 29 de juliol de 1943) és un actor, dramaturc espanyol, director fins a 2012 de la companyia de teatr…») |
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Albert Boadella Oncins''' ([[Barcelona]], [[29 de juliol]] de [[1943]]) és un actor, dramaturc espanyol, director fins a [[2012]] de la companyia de [[teatre independent]] ''[[Els Joglars]]''. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Albert Boadella Oncins | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Actor i dramaturc. | ||
| + | | data_naix = [[29 de juliol]] de [[1943]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Albert Boadella Oncins''' ([[Barcelona]], [[29 de juliol]] de [[1943]]) és un actor, dramaturc espanyol, director fins a l'any [[2012]] de la companyia de [[teatre independent]] ''[[Els Joglars]]''. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Albert Boadella estudià art dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona, en el Centre Dramatique de l'Est ([[Estrasburc]]) i expressió corporal en [[París]]. Sent encara estudiant va formar part de la companyia de [[mim]] de Italo Riccardi. | Albert Boadella estudià art dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona, en el Centre Dramatique de l'Est ([[Estrasburc]]) i expressió corporal en [[París]]. Sent encara estudiant va formar part de la companyia de [[mim]] de Italo Riccardi. | ||
| − | En l'any [[1962]], quan només tenia 19 anys, va fundar en Barcelona, junt als seus companyers Carlota Soldevila i Anton Font, ''Els Joglars'', la companyia en la que desenrolla tota la seua carrera com a actor, director i dramaturc. En ''Els Joglars'' ha estrenat més d'una trentena de montages, cap dels quals ha passat desapercebut. Les seues obres acostumen a tindre una forta càrrega crítica i satírica, especialment en el poder establit i en qualsevol poder fàctic, especialment l'Iglésia catòlica. Per açò ha sofrit problemes en autoritats polítiques de distint signe. | + | En l'any [[1962]], quan només tenia 19 anys, va fundar en Barcelona, junt als seus companyers Carlota Soldevila i Anton Font, ''Els Joglars'', la companyia en la que desenrolla tota la seua carrera com a actor, director i dramaturc. En ''Els Joglars'' ha estrenat més d'una trentena de montages, cap dels quals ha passat desapercebut. Les seues obres acostumen a tindre una forta càrrega crítica i satírica, especialment en el poder establit i en qualsevol poder fàctic, especialment l'[[Iglésia catòlica]]. Per açò ha sofrit problemes en autoritats polítiques de distint signe. |
| − | El seu primer gran problema en les autoritats va tindre lloc el 2 de decembre de [[1977]]. Per ''La Torna'', una sàtira del procés a Heinz Ches, fon encarcerat per a ser somés a un [[consell de guerra]] per un presunt delicte d'injúries a l'Eixèrcit espanyol. El dia abans de la vista va protagonisar una espectacular fuga de la presó i es va refugiar en [[França]]. | + | El seu primer gran problema en les autoritats va tindre lloc el [[2 de decembre]] de [[1977]]. Per ''La Torna'', una sàtira del procés a Heinz Ches, fon encarcerat per a ser somés a un [[consell de guerra]] per un presunt delicte d'injúries a l'[[Eixèrcit]] espanyol. El dia abans de la vista va protagonisar una espectacular fuga de la presó i es va refugiar en [[França]]. |
De regrés en Espanya, va continuar creant polèmica en obres com ''Teledeum'', ''Ubú president'', àcida crítica a [[Jordi Pujol]] o [[Salvador Dalí|Dalí]]. | De regrés en Espanya, va continuar creant polèmica en obres com ''Teledeum'', ''Ubú president'', àcida crítica a [[Jordi Pujol]] o [[Salvador Dalí|Dalí]]. | ||
| − | Apart del seu currículum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de televisió per a diferents cadenes, i és autor dels llibres ''El rapto de Talía'' (DeBolsillo, [[2000]]) i del llibre de memòries ''Memorias de un bufón'' (Espasa Calpe, [[2001]]). | + | Apart del seu currículum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de [[televisió]] per a diferents cadenes, i és autor dels llibres ''El rapto de Talía'' (DeBolsillo, [[2000]]) i del llibre de memòries ''Memorias de un bufón'' (Espasa Calpe, [[2001]]). |
| − | En [[2003]] escrigué el guió i va dirigir la película ''Buen viaje, excelencia'', una caricatura dels últims mesos de vida del [[Francisco Franco Bahamonde|general Franco]]. | + | En l'any [[2003]] escrigué el guió i va dirigir la película ''Buen viaje, excelencia'', una caricatura dels últims mesos de vida del [[Francisco Franco Bahamonde|general Franco]]. |
| − | Gran aficionat a la [[tauromaquia]], i públic defensor del | + | Gran aficionat a la [[tauromaquia]], i públic defensor del nomenat [[art de Cúchares]], Boadella ha colocat en freqüència l'emoció del ritual taurí per damunt del restant de les arts: |
{{Cita|No existix en el món occidental cap cerimònia capaç de commoure i elevar en semblant força en ser humà. [...] A lo llarc de la meua vida he gojat de les millors expressions de l'art, en música, dansa, òpera i teatre, pero res és comparable al ritual taurí.}} | {{Cita|No existix en el món occidental cap cerimònia capaç de commoure i elevar en semblant força en ser humà. [...] A lo llarc de la meua vida he gojat de les millors expressions de l'art, en música, dansa, òpera i teatre, pero res és comparable al ritual taurí.}} | ||
| − | En decembre de [[2006]] va estrenar en [[Madrit]] una obra de | + | En [[decembre]] de [[2006]] va estrenar en [[Madrit]] una obra de chicotet format, a la manera dels «debats» migevals, titulada ''Controversia del toro y el torero'', a on s'alternen raons a favor i en contra de la festa. El seu respal a les corregudes de bous li ha supost tant l'admiració de les grans figures del toreig com [[José Tomás]] i [[Enrique Ponce]], com greus crítiques per part de sectors antitaurins. En les seues memòries, Boadella es pren açò últim en deportivitat: |
{{Cita|''Nadie me ha insultado con más fruición, saña y fanatismo como las que ejercen los antitaurinos con su beatífica máscara de antiviolentos. Pero [...] cuanta mayor presión desplieguen, al igual que los cristianos de la Roma antigua, más vigor y sentido adquirirá la tauromaquia. Con los toros intentaron acabar algunos papas y hasta poderosos monarcas. El resultado está a la vista: cada vez hay mayor número de ganaderías y se torea mejor.''|Albert Boadella, ''Adiós Cataluña'', [[2007]], pág. 280}} | {{Cita|''Nadie me ha insultado con más fruición, saña y fanatismo como las que ejercen los antitaurinos con su beatífica máscara de antiviolentos. Pero [...] cuanta mayor presión desplieguen, al igual que los cristianos de la Roma antigua, más vigor y sentido adquirirá la tauromaquia. Con los toros intentaron acabar algunos papas y hasta poderosos monarcas. El resultado está a la vista: cada vez hay mayor número de ganaderías y se torea mejor.''|Albert Boadella, ''Adiós Cataluña'', [[2007]], pág. 280}} | ||
| − | En setembre de 2007 el seu ensaig de memòries ''Adeu Catalunya. Cròniques d'amor i de guerra'' va guanyar el XXIV Premi Espasa d'Ensaig. En la presentació del llibre, va explicar que el seu adeu a [[Catalunya]] no era metafòric, sino real: va anunciar que no tornaria a treballar més en Catalunya davant el boicot que sofrixen les seues obres en la seua pròpia terra. | + | En [[setembre]] de 2007 el seu ensaig de memòries ''Adeu Catalunya. Cròniques d'amor i de guerra'' va guanyar el XXIV Premi Espasa d'Ensaig. En la presentació del llibre, va explicar que el seu adeu a [[Catalunya]] no era metafòric, sino real: va anunciar que no tornaria a treballar més en Catalunya davant el boicot que sofrixen les seues obres en la seua pròpia terra. |
| − | Des de [[2009]], segons es va anunciar en setembre de [[2008]], despuix de l'oferiment del càrrec per part del Govern de la [[Comunitat de Madrit]], és director artístic dels ''[[Teatros del Canal]]''. | + | Des de l'any [[2009]], segons es va anunciar en setembre de [[2008]], despuix de l'oferiment del càrrec per part del Govern de la [[Comunitat de Madrit]], és director artístic dels ''[[Teatros del Canal]]''. |
| − | L'11 de setembre de [[2012]] va anunciar el traspàs de la direcció de la companyia ''Els Joglars'' a Ramon Fontserè. L'anunci es va fer durant la presentació de la temporada 2012-13 de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, en la que ''Els Joglars'' ha produït l'obra ''El coloqui dels gossos'', de [[Cervantes]]. | + | L'[[11 de setembre]] de [[2012]] va anunciar el traspàs de la direcció de la companyia ''Els Joglars'' a Ramon Fontserè. L'anunci es va fer durant la presentació de la temporada 2012-13 de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, en la que ''Els Joglars'' ha produït l'obra ''El coloqui dels gossos'', de [[Cervantes]]. |
== Trayectòria ideològica == | == Trayectòria ideològica == | ||
| Llínea 33: | Llínea 44: | ||
Opost de forma «creativa» a la «deriva catalanista» atribuïda al [[PSC]] a raïl del [[Pacte del Tinell]] i de les polítiques del socialisme català en els anys que va dur al front del govern autonòmic, fon un dels intelectuals promotors de la plataforma cívica [[Ciutadans de Catalunya]], de la que va sorgir el partit polític [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]] (C's). En el segon congrés d'este partit fon partidari de la llista opositora a la presentada per [[Albert Rivera]], i despuix de la victòria d'este s'ha alluntat prou del partit. Va traspassar el seu respal clarament al nou partit [[Unión Progreso y Democracia]] (UPyD), en plantejaments anàlecs a l'associació Ciutadans de Catalunya, aplegant a participar en el seu acte de presentació. Pero en els últims temps ha tornat a recolzar en actes públics al proyecte de Ciutadans. | Opost de forma «creativa» a la «deriva catalanista» atribuïda al [[PSC]] a raïl del [[Pacte del Tinell]] i de les polítiques del socialisme català en els anys que va dur al front del govern autonòmic, fon un dels intelectuals promotors de la plataforma cívica [[Ciutadans de Catalunya]], de la que va sorgir el partit polític [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]] (C's). En el segon congrés d'este partit fon partidari de la llista opositora a la presentada per [[Albert Rivera]], i despuix de la victòria d'este s'ha alluntat prou del partit. Va traspassar el seu respal clarament al nou partit [[Unión Progreso y Democracia]] (UPyD), en plantejaments anàlecs a l'associació Ciutadans de Catalunya, aplegant a participar en el seu acte de presentació. Pero en els últims temps ha tornat a recolzar en actes públics al proyecte de Ciutadans. | ||
| − | El 16 de giner | + | El [[16 de giner]] de l'any [[2018]] fon presentat com a president en l'exili de [[Tabarnia]], moviment contrari a l'independència de Catalunya que utilisa la sàtira pretenent separar alguns municipis de les províncies de [[Tarragona]] i [[Barcelona]] del restant creant una hipotètica 18ª comunitat autònoma que seguiria en Espanya. |
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == | ||
| Llínea 39: | Llínea 50: | ||
En decembre de 2012 ha segut guardonat en el premi [[Alfonso Ussía]] en la categoria de Personages de l'Any, junt al també actor [[Arturo Fernández Rodríguez|Arturo Fernández]]. | En decembre de 2012 ha segut guardonat en el premi [[Alfonso Ussía]] en la categoria de Personages de l'Any, junt al també actor [[Arturo Fernández Rodríguez|Arturo Fernández]]. | ||
| − | En [[2014]], va rebre el "Premi Societat Civil", que otorga anualment Think Tank Civisme, en reconeiximent al seu compromís en la defensa de la llibertat a lo llarc de tota la seua trayectòria professional. | + | En l'any [[2014]], va rebre el "Premi Societat Civil", que otorga anualment Think Tank Civisme, en reconeiximent al seu compromís en la defensa de la llibertat a lo llarc de tota la seua trayectòria professional. |
| − | Durant [[2017]] ha rebut el XX premi nacional de teatre Pepe Isbert que concedix Amics dels Teatres Històrics d'Espanya (AMIThE) i el XIII premi nacional universitari en tauromaquia "Joaquín Vidal", que concedix el Círcul Taurí Universitari Don Luis Mazzantini. | + | Durant l'any [[2017]] ha rebut el XX premi nacional de teatre [[José Isbert|Pepe Isbert]] que concedix Amics dels Teatres Històrics d'Espanya (AMIThE) i el XIII premi nacional universitari en tauromaquia "Joaquín Vidal", que concedix el Círcul Taurí Universitari Don Luis Mazzantini. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Tabarnia]] | * [[Tabarnia]] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Actors]] | ||
| + | [[Categoria:Actors espanyols]] | ||
| + | [[Categoria:Dramaturcs]] | ||
| + | [[Categoria:Dramaturcs espanyols]] | ||
Última revisió del 22:32 28 ago 2023
| Albert Boadella Oncins | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Actor i dramaturc. | ||
| Naiximent: | 29 de juliol de 1943 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Albert Boadella Oncins (Barcelona, 29 de juliol de 1943) és un actor, dramaturc espanyol, director fins a l'any 2012 de la companyia de teatre independent Els Joglars.
Biografia[editar | editar còdic]
Albert Boadella estudià art dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona, en el Centre Dramatique de l'Est (Estrasburc) i expressió corporal en París. Sent encara estudiant va formar part de la companyia de mim de Italo Riccardi.
En l'any 1962, quan només tenia 19 anys, va fundar en Barcelona, junt als seus companyers Carlota Soldevila i Anton Font, Els Joglars, la companyia en la que desenrolla tota la seua carrera com a actor, director i dramaturc. En Els Joglars ha estrenat més d'una trentena de montages, cap dels quals ha passat desapercebut. Les seues obres acostumen a tindre una forta càrrega crítica i satírica, especialment en el poder establit i en qualsevol poder fàctic, especialment l'Iglésia catòlica. Per açò ha sofrit problemes en autoritats polítiques de distint signe.
El seu primer gran problema en les autoritats va tindre lloc el 2 de decembre de 1977. Per La Torna, una sàtira del procés a Heinz Ches, fon encarcerat per a ser somés a un consell de guerra per un presunt delicte d'injúries a l'Eixèrcit espanyol. El dia abans de la vista va protagonisar una espectacular fuga de la presó i es va refugiar en França.
De regrés en Espanya, va continuar creant polèmica en obres com Teledeum, Ubú president, àcida crítica a Jordi Pujol o Dalí.
Apart del seu currículum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de televisió per a diferents cadenes, i és autor dels llibres El rapto de Talía (DeBolsillo, 2000) i del llibre de memòries Memorias de un bufón (Espasa Calpe, 2001).
En l'any 2003 escrigué el guió i va dirigir la película Buen viaje, excelencia, una caricatura dels últims mesos de vida del general Franco.
Gran aficionat a la tauromaquia, i públic defensor del nomenat art de Cúchares, Boadella ha colocat en freqüència l'emoció del ritual taurí per damunt del restant de les arts:
En decembre de 2006 va estrenar en Madrit una obra de chicotet format, a la manera dels «debats» migevals, titulada Controversia del toro y el torero, a on s'alternen raons a favor i en contra de la festa. El seu respal a les corregudes de bous li ha supost tant l'admiració de les grans figures del toreig com José Tomás i Enrique Ponce, com greus crítiques per part de sectors antitaurins. En les seues memòries, Boadella es pren açò últim en deportivitat:
En setembre de 2007 el seu ensaig de memòries Adeu Catalunya. Cròniques d'amor i de guerra va guanyar el XXIV Premi Espasa d'Ensaig. En la presentació del llibre, va explicar que el seu adeu a Catalunya no era metafòric, sino real: va anunciar que no tornaria a treballar més en Catalunya davant el boicot que sofrixen les seues obres en la seua pròpia terra.
Des de l'any 2009, segons es va anunciar en setembre de 2008, despuix de l'oferiment del càrrec per part del Govern de la Comunitat de Madrit, és director artístic dels Teatros del Canal.
L'11 de setembre de 2012 va anunciar el traspàs de la direcció de la companyia Els Joglars a Ramon Fontserè. L'anunci es va fer durant la presentació de la temporada 2012-13 de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, en la que Els Joglars ha produït l'obra El coloqui dels gossos, de Cervantes.
Trayectòria ideològica[editar | editar còdic]
Opost de forma «creativa» a la «deriva catalanista» atribuïda al PSC a raïl del Pacte del Tinell i de les polítiques del socialisme català en els anys que va dur al front del govern autonòmic, fon un dels intelectuals promotors de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya, de la que va sorgir el partit polític Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's). En el segon congrés d'este partit fon partidari de la llista opositora a la presentada per Albert Rivera, i despuix de la victòria d'este s'ha alluntat prou del partit. Va traspassar el seu respal clarament al nou partit Unión Progreso y Democracia (UPyD), en plantejaments anàlecs a l'associació Ciutadans de Catalunya, aplegant a participar en el seu acte de presentació. Pero en els últims temps ha tornat a recolzar en actes públics al proyecte de Ciutadans.
El 16 de giner de l'any 2018 fon presentat com a president en l'exili de Tabarnia, moviment contrari a l'independència de Catalunya que utilisa la sàtira pretenent separar alguns municipis de les províncies de Tarragona i Barcelona del restant creant una hipotètica 18ª comunitat autònoma que seguiria en Espanya.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
En decembre de 2012 ha segut guardonat en el premi Alfonso Ussía en la categoria de Personages de l'Any, junt al també actor Arturo Fernández.
En l'any 2014, va rebre el "Premi Societat Civil", que otorga anualment Think Tank Civisme, en reconeiximent al seu compromís en la defensa de la llibertat a lo llarc de tota la seua trayectòria professional.
Durant l'any 2017 ha rebut el XX premi nacional de teatre Pepe Isbert que concedix Amics dels Teatres Històrics d'Espanya (AMIThE) i el XIII premi nacional universitari en tauromaquia "Joaquín Vidal", que concedix el Círcul Taurí Universitari Don Luis Mazzantini.