Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | | |
| == Composició ètnica == | | == Composició ètnica == |
− | Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà. | + | Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà. |
| | | |
− | El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans prusos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general. | + | El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són nomenats lituans en forma general. |
| | | |
| La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus. | | La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus. |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà. | | Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà. |
| | | |
− | Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]]. | + | Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, e inclús s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]]. |
| | | |
| == Lliteratura == | | == Lliteratura == |