Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Va nàixer en el sí d'una família de pare aragonés i mare catalana, en la ciutat tarraconense de Cambrils. El seu pare va pertànyer al Cos de Carabiners durant la [[II República Espanyola|República]] i la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], passà a ser agent de la Guàrdia Civil despuix de desaparéixer els carabiners en l'any [[1940]]. Poc despuix del seu naiximent, el seu pare va deixar el cos i va començar a treballar en les oficines de construcció del port de Cambrils. Carod Rovira va tindre quatre germans, dos varons i dos dònes, pero el major va fallir quan ell tenia catorze anys. Carod Rovira es va llicenciar en Filologia Catalana per l'Universitat de Barcelona.

Va nàixer en el sí d'una família de pare aragonés i mare catalana, en la ciutat tarraconense de Cambrils. El seu pare va pertànyer al Cos de Carabiners durant la [[II República Espanyola|República]] i la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], passà a ser agent de la [[Guàrdia Civil]] despuix de desaparéixer els carabiners en l'any [[1940]]. Poc despuix del seu naiximent, el seu pare va deixar el cos i va començar a treballar en les oficines de construcció del port de Cambrils. Carod Rovira va tindre quatre germans, dos varons i dos dònes, pero el major va fallir quan ell tenia catorze anys. Carod Rovira es va llicenciar en Filologia Catalana per l'Universitat de Barcelona.

== Trayectòria política ==

== Trayectòria política ==

Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) des de [[1970]], fon encarcerat en [[1973]] per la seua pertinença a l'Assamblea de Catalunya. En l'any [[1977]] va deixar el PSAN, i en [[1980]] va encapçalar la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra en la circumscripció de [[Tarragona]]. Entre els anys [[1981]] i [[1988]] fon tècnic superior de Planificació Llingüística de la Generalitat de Catalunya i entre [[1982]] i [[1984]] cap dels Servicis Territorials de Cultura de dita administració en Tarragona. En [[1986]] va abandonar Nacionalistes d'Esquerra i va publicar l'artícul ''Crida Nacional a ERC'' (Esquerra Republicana de Catalunya), que recolzava la refundació del partit per mig del seu acostament a posicions clarament independentistes. D'esta manera va passar a militar en dit partit, baix les sigles del qual va conseguir l'acta de diputat en el Parlament de Catalunya en [[1988]]. En el Congrés de [[Lleida]] de [[1989]], Carod va presentar la seua candidatura a secretari general, pero la seua retirada en el segon regrés va permetre que s'impongueren les tesis independentistes en el partit, de la mà d'Àngel Colom.

Militant del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN) des de [[1970]], fon encarcerat en [[1973]] per la seua pertinença a l'Assamblea de Catalunya. En l'any [[1977]] va deixar el PSAN, i en [[1980]] va encapçalar la candidatura de Nacionalistes d'Esquerra en la circumscripció de [[Tarragona]]. Entre els anys [[1981]] i [[1988]] fon tècnic superior de Planificació Llingüística de la Generalitat de Catalunya i entre [[1982]] i [[1984]] cap dels Servicis Territorials de Cultura de dita administració en Tarragona. En [[1986]] va abandonar Nacionalistes d'Esquerra i va publicar l'artícul ''Crida Nacional a ERC'' (Esquerra Republicana de Catalunya), que recolzava la refundació del partit per mig del seu acostament a posicions clarament independentistes. D'esta manera va passar a militar en dit partit, baix les sigles del qual va conseguir l'acta de diputat en el Parlament de Catalunya en [[1988]]. En el Congrés de [[Lleida]] de [[1989]], Carod va presentar la seua candidatura a secretari general, pero la seua retirada en el segon regrés va permetre que s'impongueren les tesis independentistes en el partit, de la mà d'Àngel Colom.

En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.  

En l'any [[1996]], Colom va protagonisar una escissió en ERC que va donar lloc al Partit per la Independència (PI), despuix del Congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec per al que Carod Rovira fon elegit com a persona de consens. En [[1999]], [[2003]] i [[2006]] va encapçalar la candidatura de ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya.  

Despuix del [[Pacte del Tinell]] entre ERC, el Partit Socialiste de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA) despuix de les eleccions de novembre de [[2003]], en les que el partit va passar de 12 a 23 diputats i es va situar com a tercera força política de Catalunya, Carod Rovira fon nomenat Conseller Primer del Govern de Catalunya, en el sí del cridat «tripartit», càrrec que va ostentar fins a [[2004]].

Despuix del [[Pacte del Tinell]] entre ERC, el Partit Socialiste de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA) despuix de les eleccions de novembre de [[2003]], en les que el partit va passar de 12 a 23 diputats i es va situar com a tercera força política de Catalunya, Carod Rovira fon nomenat Conseller Primer del Govern de Catalunya, en el sí del nomenat «tripartit», càrrec que va ostentar fins a [[2004]].

Menys de dos mesos despuix de prendre possessió del càrrec, va presentar la seua dimissió en conéixer-se que havia mantingut una reunió en membres de [[ETA]] en la localitat de [[Perpinyà]], en el sur de [[França]], sense coneiximent del president [[Pasqual Maragall]] i mentres era president en funcions de la Generalitat de Catalunya, ya que Maragall estava de viage oficial. Posteriorment, ETA va declarar una treua només per a Catalunya, lo que va contribuir a aumentar encara més la polèmica. Els adversaris de Carod Rovira el varen acusar d'haver pactat la treua en ETA. Carod Rovira ho va negar, afirmant que es va negar a firmar cap acort a on no hi haguera una condena a la violència.  

Menys de dos mesos despuix de prendre possessió del càrrec, va presentar la seua dimissió en conéixer-se que havia mantingut una reunió en membres de [[ETA]] en la localitat de [[Perpinyà]], en el sur de [[França]], sense coneiximent del president [[Pasqual Maragall]] i mentres era president en funcions de la Generalitat de Catalunya, ya que Maragall estava de viage oficial. Posteriorment, ETA va declarar una treua només per a Catalunya, lo que va contribuir a aumentar encara més la polèmica. Els adversaris de Carod Rovira el varen acusar d'haver pactat la treua en ETA. Carod Rovira ho va negar, afirmant que es va negar a firmar cap acort a on no hi haguera una condena a la violència.