Diferència entre les revisions de "Hivern"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Arcimboldo hivern.jpg| hivern, [[1573]].|thumb|200px|El hivern segons [[Giuseppe Arcimboldo]]]] | ||
| + | |||
L'hivern és una de les quatre estacions de les zones templades. La paraula hivern prové del [[Idioma llatí|llatí]] ''hibernum''. Esta estació se caracterisa per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes. En les àrees més alluntades de l'equador, les temperatures són més baixes, de la mateixa manera, mentres més propet, més calor fa, la seua temperatura és de 40ºC i la baixa és de 39ºc. | L'hivern és una de les quatre estacions de les zones templades. La paraula hivern prové del [[Idioma llatí|llatí]] ''hibernum''. Esta estació se caracterisa per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes. En les àrees més alluntades de l'equador, les temperatures són més baixes, de la mateixa manera, mentres més propet, més calor fa, la seua temperatura és de 40ºC i la baixa és de 39ºc. | ||
| − | Astronòmicament, escomença en el [[solstici]] d'hivern al voltant del [[21 de juny]] en l [[hemisferi]] sur i el [[21 de decembre]] en l'hemisferi nort, acaba en | + | Astronòmicament, escomença en el [[solstici]] d'hivern al voltant del [[21 de juny]] en l'[[hemisferi]] sur i el [[21 de decembre]] en l'hemisferi nort, acaba en l'[[equinocci]] de [[primavera]], al voltant del [[21 de setembre]] en l'hemisferi sur i el [[21 de març]] en l'hemisferi nort (encara que les dates varien segons l'any). |
| − | + | ||
| − | La cultura europea | + | El fet que l'òrbita de la terra siga elíptica, es traduïx en una duració menor en l'hemisferi nort i major respecte ad est en l'hemisferi sur, ya que en Juliol es produïx l'[[afeli]], durant l'hivern austral, i en Giner el [[periheli]] durant el boreal. En resum, l'hivern dura aproximadament 4 dies més en l'hemisferi austral respecte al boreal. Meteorològicament, en canvi, se solen considerar hivernals els [[mes]]os sancers de [[juny]], [[juliol]] i [[agost]] en l'hemisferi sur i [[decembre]], [[giner]] i [[febrer]] en l'hemisferi nort. |
| + | |||
| + | La cultura europea ha identificat tradicionalment als últims dies de [[decembre]] i mesos de [[giner]], [[febrer]] i [[març]] com a temporada d'hivern. No obstant dir que en "giner és hivern" requerix una matisació, atenent a l'hemisferi en que nos trobem, ya que en l'hemisferi sur és [[estiu]]. | ||
== Explicacions mitològiques de l'hivern == | == Explicacions mitològiques de l'hivern == | ||
| − | En la [[mitologia grega]], [[Hades]], déu de l'inframón, | + | En la [[mitologia grega]], [[Hades]], déu de l'inframón, seqüestra a [[Persèfone]] per a fer-la la seua esposa. [[Zeus]] li ordena a Hades que la torne i se l'entregue a [[Deméter]], deesa de la terra i sa mare. No obstant, Hades enganya a Persèfone i li fa menjar el menjar dels morts, per la qual cosa Zeus li ordena a Persèfone que passe sis mesos en Deméter i sis mesos en Hades. Durant el temps en que la seua filla està en Hades, Deméter s'entristix i provoca la primavera d'hivern i l'hivern. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 13:43 13 oct 2009
L'hivern és una de les quatre estacions de les zones templades. La paraula hivern prové del llatí hibernum. Esta estació se caracterisa per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes. En les àrees més alluntades de l'equador, les temperatures són més baixes, de la mateixa manera, mentres més propet, més calor fa, la seua temperatura és de 40ºC i la baixa és de 39ºc.
Astronòmicament, escomença en el solstici d'hivern al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sur i el 21 de decembre en l'hemisferi nort, acaba en l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sur i el 21 de març en l'hemisferi nort (encara que les dates varien segons l'any).
El fet que l'òrbita de la terra siga elíptica, es traduïx en una duració menor en l'hemisferi nort i major respecte ad est en l'hemisferi sur, ya que en Juliol es produïx l'afeli, durant l'hivern austral, i en Giner el periheli durant el boreal. En resum, l'hivern dura aproximadament 4 dies més en l'hemisferi austral respecte al boreal. Meteorològicament, en canvi, se solen considerar hivernals els mesos sancers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sur i decembre, giner i febrer en l'hemisferi nort.
La cultura europea ha identificat tradicionalment als últims dies de decembre i mesos de giner, febrer i març com a temporada d'hivern. No obstant dir que en "giner és hivern" requerix una matisació, atenent a l'hemisferi en que nos trobem, ya que en l'hemisferi sur és estiu.
Explicacions mitològiques de l'hivern
En la mitologia grega, Hades, déu de l'inframón, seqüestra a Persèfone per a fer-la la seua esposa. Zeus li ordena a Hades que la torne i se l'entregue a Deméter, deesa de la terra i sa mare. No obstant, Hades enganya a Persèfone i li fa menjar el menjar dels morts, per la qual cosa Zeus li ordena a Persèfone que passe sis mesos en Deméter i sis mesos en Hades. Durant el temps en que la seua filla està en Hades, Deméter s'entristix i provoca la primavera d'hivern i l'hivern.