Diferència entre les revisions de "Almiserà"
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * [https://www. | + | {{listaref}} |
| + | |||
| + | * [https://www.almisera.es Ajuntament d'Almiserà] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Almiserà INE. Població d'Almiserà] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Almiserà}} | {{commonscat|Almiserà}} | ||
| − | + | ||
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor] | * [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor] | ||
Revisió de 14:56 17 ago 2023
| Almiserà | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | La Safor | |||
| • Partit judicial: | Gandia | |||
| Ubicació: | 38°55′10″N 0°17′6″O | |||
| • Altitut: | 75 msnm | |||
| Superfície: | 7,4 km² | |||
| Població: | 264 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 35,27 hab./km² | |||
| Gentilici: | Almiserà/ana | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46726 | |||
| Festes majors: | 21 d'octubre | |||
| Alcalde: | José Juan Mascarell Camarena (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Almiserà | |||
Almiserà (en castellà Almiserat), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia
Situat en la carretera de Gandia a Albaida i en les estribacions sur de la serra del Buixcarró. La seua superfície se troba accidentada per alguns barrancs i monts. Les altures principals són L'Alt de la Font Blanca (549 m.), Picayo (557 m.), Tramús (236 m.). El riu Vernissa travessa el terme d'est a nordest. Afluixen al mateix els barrancs de la Figuera i Magrells.
El clima és templat predominant els vents de l'est i oest següent els primers els que provoquen les pluges. El poble està situat en la banda esquerra del riu, sobre un chicotet alter.
Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i la CV-60.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Almiserà llimita en les següents localitats: Alfauir, Benicolet, Castellonet, Lluchent, Llocnou de Sant Jeroni, Ròtova i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Fon alqueria musulmana depenent del castell de Borro. Abans del despoblament produït per l'expulsió dels moriscs, en l'any 1609, contava en 26 famílies. Fon repoblada poc més tart. Va pertànyer al ducat de Gandia.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Martínez Faus | UCD |
| 1983 - 1987 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Fernando Camarena Climent | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Juan Mascarell Camarena (Moció de censura)
Fernando Camarena Climent |
PPCV |
| 1999 - 2003 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PPCV |
| 2003 - 2007 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PPCV |
| 2007 - 2011 | Vicente Miguel Miñana Martínez | PPCV |
| 2011 - 2015 | José Juan Mascarell Camarena | PPCV |
| 2015 - 2019 | José Juan Mascarell Camarena | PPCV |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Amiserà conta en una població de 264 habitants segons el cens del INE de l'any 2021.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 210 | 199 | 220 | 255 | 240 | 270 | 266 | 262 | 284 | 291 | 261 | 264 |
Economia
El regadiu casi tot destinat al cultiu del taronger se rega en aigües del riu Vernissa. Hi ha també pous artesians. En la zona del secà hi ha oliveres, armelers, garroferes, ceps i cereals. La collita de raïm s'utilisa per a la producció de panses.
Monuments
- Castell de la Serra. Les restes d'este castell se troben en un mont d'este terme municipal. Els seus orígens són musulmans i degué de ser una espècie de castell-refugi. Despuix de la conquista cristiana i la pacificació del territori, pergué el seu caràcter estratègic i militar, per lo que fon abandonat i no tornà a ser ocupat mai més. Actualment a soles poden apreciar-se restes escasses entre les seues ruïnes.
- Iglésia de la Nativitat.
Festes
- Festes Patronals. Se dediquen festes a Santa Úrsula el 21 d'octubre.
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Almiserà
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Almiserà
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almiserà.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |