Diferència entre les revisions de "Vicent Lleó i Balbastre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 24: Llínea 24:
  
 
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.
 
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.
 +
 +
==Referències==
 +
* Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
* Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2
+
* Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2
  
==Referències==
+
==Enllaços externs==
{{traduït de|ca|Vicent_Lleó_i_Balbastre}}
+
{{Commonscat|Vicente Lleó Balbastre}}
  
==Enllaços externs==
 
 
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]
 
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]
  

Revisió de 10:47 12 ago 2023

Vicent Lleó i Balbastre
Vicent Lleó i Balbastre
Nacionalitat: Española
Ocupació: Músic i compositor.
Naiximent: 19 de novembre de 1870
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 28 de setembre de 1922
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Vicent Lleó i Balbastre (Valéncia, 19 de novembre de 1870 - † Madrit, 28 de setembre de 1922), músic i compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte del Faraón .


Biografia

Va ser escolà del Real Colege del Corpus Christi de Valéncia, on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: De Valéncia al Grau. Va estudiar al Conservatori de Valéncia en Salvador Giner.

Despuix d'una breu estància en Barcelona es va establir en Madrit en l'any 1896, a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En Madrit va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'opereta centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, aixina com l'òpera Inés de Castro.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón , de 1910, títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per Ana Belén i Antonio Banderas.

La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.

Referències

  • Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre

Bibliografia

  • Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2

Enllaços externs

Commons