Diferència entre les revisions de "Cultura valenciana"
(→Deport) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
La '''cultura valenciana''' té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés la història, la geografia i la presència del mar mediterràneu ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual. | La '''cultura valenciana''' té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés la història, la geografia i la presència del mar mediterràneu ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual. | ||
Revisió de 19:16 30 set 2009
La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés la història, la geografia i la presència del mar mediterràneu ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: La llengua, la música, la gastronomia, el folklore, etc.
Llengua Valenciana
La llengua del poble valencià és la llengua valenciana, símbol molt important de la cultura valenciana. És oficial segons 7.1 de l'Estatut d'Autonomia valencià.
Els seus orígens se remonten al llatí parlat i cultivat en terrenys ibers, que canviaren al seua llengua (Ibèric) pel llatí, que en el pas del temps anà evolucionant fins arribar a lo que hui coneixem com valencià.
Fon llengua molt important a en lliteratura important com el famós llibre que va recórrer tota Europa, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, la primera Bíblia traduïda a una llengua romanç, de les primeres llengües en tindre un segle d'or lliterari, ademés de ser la llengua d'un important regne mediterràneu i aragonés, el Regne de Valéncia i passar pel Vaticà en els Borja.
En tot i això, el valencià no és llengua parlada en tot lo territori valencià, n'hi han comarques denominades "de la zona castellaparlant" en les que el mossàrap (valencià) s'ha acabat perdent, com poden ser els Serrans, El Baix Segura, La Foya de Bunyol, La Plana d'Utiel, etc.
Deport
El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la pilota valenciana, i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. La importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
Atre dels deports més característics és la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del segle XX, estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, del qeu se dispon del Circuit de Chest a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la petanca, sobre tot en les zones rurals.
Festes
9 d'Octubre, Dia Nacional valencià
- Artícul principal → Dia del Regne de Valéncia.
El 9 de octubre es el Día de la Comunidad Valenciana y en él se conmemora la entrada a la ciudad de Valencia del rey Jaime I en 1238.
La conquista y formación del Reino de Valencia no se culminó hasta 1304-1305 con la Sentencia Arbitral de Torrellas y el Tratado de Elche, y el territorio actual no se unificó hasta 1851 con la incorporación de Requena y Utiel; pero el 9 de octubre se eligió como la fecha más representativa, por ser Valencia la capital del entonces Reino de Valencia y, actualmente, de la Comunidad Valenciana.
A nivel local de Valencia, es una celebración con larga tradición desde el siglo XIV con el rey Jaime II de Aragón. En cambio, a nivel de todo el territorio de la Comunidad Valenciana, se trata de una celebración institucional contemporánea que tiene su origen en el año 1976, cuando en el Plenari de Parlamentaris se proclama para esa fecha el Día Nacional del País Valenciano.
El 9 d'octubre és el Dia Nacional Valencià i en ell se conmemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.
La conquista cristiana del Regne de Valéncia no se culminà fins al 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'Elig, i el territori actual no s'unificà fins al 1851 en la incorporació de les disputades Requena i Utiel; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
La mocadorada
El 9 d'octubre és també la festivitat de Sant Dionisi, considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la mocadorada, un mocador de seda nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians. Estos dolços consistixen en els tradicionals pasticets denominats Piruleta i Tronador -chicotetes barres de massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre farcides de rovell-, junt a chicotets massapans en forma de tot tipo de frutes i aliments.
Les falles
- Artícul principal → Falles.
Les Falles és una festa celebrada el del 15 al 19 de març en moltes ciutats i pobles del Regne, entre elles principalment en Valéncia, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent. També dites festes josefines o festes de Sant Josep se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com ninots i composicions d'elements. A lo llarc de la història els materials han anat evolucionant, pero tradicionalment, estos ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses se fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.
La Magdalena
- Artícul principal → La Magdalena.
Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles se commemora els orígens de la ciutat, recordant el traslladament de la ciutat des del capi de la Magdalena fins al pla fèrtil llitoral en 1251. Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de quaresma.
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:
- Mascletà, a les 14:00 en la Plaça del Primer Molí.
- Castells de focs, comencen en torn a les 23:00h, des de la zona del Pau Gumbau, al nord-est de la ciutat.
- Bous al carrer.
- Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
- La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins del Auditori.
- Mesó del vi: Situat en la Avinguda Blasco Ibáñez, part nord-est de la ciutat.
- Mesó de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
- Concerts de música: En el recint de concerts, junt a la Avinguda del Mar i Ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, al voltant de la mija nit.
Fogueres de Sant Joan
- Artícul principal → Fogueres de Sant Joan.
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'Alacant (Regne de Valéncia) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en 1928 quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de juny se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el Castell de Santa Bàrbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
Durant els ides de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en pasacarrers, despertaes, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletaes, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del 24 de juny, el dia següent a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la província d'Alacant (i prop d'Alacant ciutat).
Els moros i cristians
- Artícul principal → Moros i Cristians.
La festa de Moros i Cristians és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arraigament i tradició en tot lo regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriqueint-ne al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de la Història lo que fa única en el seu gènero. La invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del segle XV. El recort de les hazanyes i llegendes bèliques contra els sarracens i la posterior ola de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa: com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristian front al impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del segles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
Semana Santa
La Semana Santa és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Pasió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confesions cristianes. Dona començament el Dumente de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
La Semana Santa conta en celebracions pròpies que recorden la institució de la eucaristia en el Dijous Sant, la Crucifixió de Jesús i sa Mort el Divendres Sant i la seua Resurrecció en la Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Dumenge de Resurrecció.
Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les procesions i les representacions de la Passió de localitats com Alacant, Alzira, Benetússer, Elig, Moncada, Nules, Oriola, Valéncia i Torrent, entrea tres.
La Cordà
- Artícul principal → La Cordà.
Una cordà és una manifestació pirotècnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets bufats, penjats en una corda anudadura de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. A part, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremadures, van agarrant-lo i llançant-los al aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.
Este tipo de manifestació se sol celebrar en les festes majors de pobles com Paterna i Elig encara que s'ha extés per tot lo territori valencià.
Bous al Carrer
- Artícul principal → Bous al carrer.
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del Regne de VAléncia, sobre tot en els comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix Maestrat i l'Alt Maestrat i en el nort de la Plana Alta. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'any, encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
Moixaranga
- Artícul principal → Moixaranga.
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que es preserven en Algemesí(Ribera Alta).
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processions de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
La moixaranga al igual que els castellers catalans i el Dance de Tauste, prové de la Moixiganga, dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
Jagants i Cabeçuts
- Artícul principal → Jagants i Cabeçuts.
Els jagants i cabeçuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del Regne de Valéncia. La tradició consistix en traure en desfile certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
Els jagants son figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants i jaganta. Els pobles rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetipos populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la regna fundadors. Mentres que en els cabeçuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en Morella per eixemple), personages que ballen simulant el estar pujat en un cavall.
Gastronomia
- Artícul principal → Gastronomia de la Comunitat Valenciana.
La Cuina Valenciana és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'arròs, verdura, peixcat, especialment les anguiles de l'Albufera (all i pebre), i marisc. El plat més conegut és la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota Espanya i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugeres, al contrari poden resultar pessats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant segles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.
Arrossos
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que Valéncia té hortes d'arròs molt importants en Espanya i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la Paella valenciana, estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó. També podem trobar per eixemple arròs al forn, que se fa en arròs, creïlla i carn de porc i/o pollastre i se fa al forn (d'ahí el seu nom). També s'ha fet molt popular sobre tot en la zona de l'Horta de Valéncia, l'arròs a banda, fet en arròs i trossos de calamar o atres mariscs i moluscs.
Coques
És difícil definir coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o varies típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.