Diferència entre les revisions de "Onofre Esquerdo i Sapena"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] | + | '''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] - † [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]]. | Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]]. | ||
| − | + | En l'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes en els anys ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697). | |
Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima. | Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima. | ||
| − | En [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals. | + | En l'any [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals. |
| − | Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''. | + | Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de l'any [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''. |
== Obra == | == Obra == | ||
Última revisió del 20:00 4 gin 2023
| Onofre Esquerdo i Sapena | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1635 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 17 d'agost de 1699 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
Onofre Esquerdo i Sapena (Valéncia, 1635 - † 17 d'agost de 1699) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
Biografia[editar | editar còdic]
Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de Benissa i Xàbia, respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del Regne de Valéncia.
En l'any 1664 fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes en els anys (1671 i 1690), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).
Intentà obtindre la dignitat de familiar del Sant Ofici. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la ciutat de Valéncia i electe de la Junta de la Costa Marítima.
En l'any 1698 les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.
Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del sigle XVII, aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre Nobiliari Valencià, del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de l'any 1238 i de la seua traducció al castellà de les Tròves de mosén Jaume Febrer, els bibliògrafs José Rodríguez i Vicente Ximeno atribuïxen a Esquerdo unes Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680, una Descripción del Reyno de Vaeéncia, un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat Ingenis valencians, i una continuació de la crònica de Rafael Martí de Viciana o Viciana resucitat.
Obra[editar | editar còdic]
- Nobiliario valenciano, 1677 [copia de F. Pascual Chiva del ms. en el tít. Antiguas memorias, breve y sumaria investigación y discursos de la nobleza de los linajes de la ciudad y Reino de Valencia y sus escudos de armas [...], 1740 (Biblioteca Nacional d'Espanya, sign. MSS/7068; Valéncia, Ateneu Mercantil, 1963; Valencia, Biblioteca Valenciana, 2002]
- J. Febrer, Les Troves, traducció.
- Memorias eclesiásticas y seculares de Valencia desde 1350 a 1680
- Descripción del Reyno de Valencia
- Ingenios valencianos
- Viciana resucitado (continuació de la crònica de R. Martí de Viciana)