Diferència entre les revisions de "L'Aaiún"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 17: Llínea 17:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
La presència del primer assentament permanent en el que avui és la ciutat d'Al-Aaiun data de [[1928]], quan es va establir un lloc de vigilància pertanyent a la tribu [[izarguien]]. Els [[Espanya|espanyols]] no van començar l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a [[1934]], quan el comandant [[Antonio de Oro Pulido]] i el capità [[Galo Bullón Díaz]] van arribar fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, car no estava lluny del mar i ben comunicat amb [[Tarfaya]] i [[Cap Juby]], i comptava amb un subministrament garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la riba esquerra del [[Saguia el-Hamra (riu)|Saguia el Hamra]], així com el seu embassament al seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys després, en [[1938]], tots dos oficials van decidir l'establiment d'un lloc militar fix, i es van erigir llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En [[1940]] va ser designada oficialment ciutat capital o capçalera del [[Sàhara Espanyol]], rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressupostos Anuals independents per a la regió [[Ifni]]-Sàhara. El seu desenvolupament va ser lent fins als anys seixanta, quan va tenir un desenvolupament espectacular convertint-se en una ciutat moderna.<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={5512EF39-2886-4705-86A8-606BD9276C93} Diario Vasco, 10 de març de 1966]</ref>
+
La presència del primer assentament permanent en el que hui és la ciutat de L'Aaiun data de l'any [[1928]], quan s'establí un lloc de vigilància pertanyent a la tribu [[izarguien]]. Els [[Espanya|espanyols]] no escomencaren l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a [[1934]], quan el comandant [[Antonio de Oro Pulido]] i el capità [[Galo Bullón Díaz]] arribaren fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, ya que no estava lluny de la mar i es trobava ben comunicat en [[Tarfaya]] i [[Cap Juby]], i contava en un subministre garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la vora esquerra del [[Saguia el-Hamra (riu)|Saguia el Hamra]], aixina com el seu embassament en el seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys despuix, en l'any [[1938]], dos oficials decidiren l'establiment d'un lloc militar fix, i s'erigiren llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En [[1940]] fon designada oficialment ciutat capital o capçalera del [[Sàhara Espanyol]], rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressuposts Anuals independents per a la regió [[Ifni]]-Sàhara. El seu desenroll va ser lent fins als anys xixanta, quan tingué un desenroll espectacular convertint-se en una ciutat moderna.<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={5512EF39-2886-4705-86A8-606BD9276C93} Diario Vasco, 10 de març de 1966]</ref>
  
El [[17 de juny]] de [[1970]] un grup de manifestants encapçalats per [[Basiri|Mohammed Bassiri]] van portar una petició al governador general del Sàhara Espanyol a Al Aaiun.<ref name="Pointier78">Laurent Pointier, ''Sahara occidental'', Karthala, 2004, p. 78</ref> El fet, conegut com a [[revolta de Zemla]], acabà amb la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arran la resistència la [[Legió Espanyola]] va disparar contra la multitud, provocant onze morts. Centenars foren detinguts, entre ells Bassiri, que fou assassinat a la presó.<ref name="Pointier78"/>
+
El [[17 de juny]] de [[1970]] un grup de manifestants encapçalats per [[Basiri|Mohammed Bassiri]] portaren una petició al governador general del Sàhara Espanyol en L'Aaiún.<ref name="Pointier78">Laurent Pointier, ''Sahara occidental'', Karthala, 2004, p. 78</ref> El fet, conegut com a [[revolta de Zemla]], acabà en la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arraïl de la resistència la [[Legió Espanyola]] disparà contra la multitut, provocant onze morts. Centenars d'ells foren detinguts, entre ells Bassiri, que fon assessinat en la presó.<ref name="Pointier78"/>
  
Va ser la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marxa ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que després es va denominar ''"[[marxa verda]]"'', es van signar els [[Acord Tripartit de Madrid|Acords de Madrid]], pels quals [[Espanya]] va cedir el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals van haver d'enfrontar-se després amb el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins van ocupar la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxode]] de saharauis cap a [[Algèria]] per escapar de les represàlies marroquines pel seu suport al [[Front Polisario]]. En la seva persecució a la població que fugia cap al sud-oest de [[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilitzar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.
+
Fon la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.
  
En [[2005]], la ciutat va ser escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en suport de la independència i del [[Front Polisario]]. Aquestes protestes també es van produir en altres nuclis urbans del [[Sahara Occidental]], així com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.
+
En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 03:48 6 nov 2022

Vistes de L'Aaiún

L'Aaiún (en àrap العيون, en bereber ⵍⵄⵢⵓⵏ, en francés Laâyoune) és la ciutat més important del Sahara Occidental. La parcialment reconeguda República Àrap Saharaui Democràtica la considera la seua capital, pero en la pràctica es troba ocupada i administrada per Marroc,[1] com la major part del Sahara Occidental. Segons el cens de l'any 2014 tenia una població total de 196.331 habitants. És la localitat més gran del Sàhara Occidental. La Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) té la seu general en la ciutat. Està situada en l'interior del territori, a 28 km de la costa nort, junt al caixer sec del riu Saguia el Hamra, en la regió homònima.

Toponímia

El nom de la ciutat significa ‘les fonts’ o ‘les deus’,[2] nom en que ya es coneixia la zona abans de la fundació de la ciutat pels colonisadors espanyols.

Demografia

La ciutat registrà una població de 183.691 habitants durant l'últim cens que es realisà en l'any 2004. Segons estimacions es calcula que en el 2009 posseïa una població de 194.668 habitants per lo que es situa com la principal ciutat del Sàhara Occidental.[3] La ciutat ha patit l'èxodo de mils de sahrauís que fugien del Marroc en direcció als campaments de refugiats que es troben en el país veí d'Algèria per lo que la seua població en l'actualitat s'ha vist minvada, però encara aixina aumenta cada any a causa de la gran natalitat existent.

Evolució demogràfica de L'Aaiún
Cens de 1982 Cens de 1994 Estimació de 1999 Cens de 2004 Estimació de 2006 Estimació de 2009
93.875 136.950 169.000 183.691 188.084 194.668

Història

La presència del primer assentament permanent en el que hui és la ciutat de L'Aaiun data de l'any 1928, quan s'establí un lloc de vigilància pertanyent a la tribu izarguien. Els espanyols no escomencaren l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a 1934, quan el comandant Antonio de Oro Pulido i el capità Galo Bullón Díaz arribaren fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, ya que no estava lluny de la mar i es trobava ben comunicat en Tarfaya i Cap Juby, i contava en un subministre garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la vora esquerra del Saguia el Hamra, aixina com el seu embassament en el seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys despuix, en l'any 1938, dos oficials decidiren l'establiment d'un lloc militar fix, i s'erigiren llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En 1940 fon designada oficialment ciutat capital o capçalera del Sàhara Espanyol, rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressuposts Anuals independents per a la regió Ifni-Sàhara. El seu desenroll va ser lent fins als anys xixanta, quan tingué un desenroll espectacular convertint-se en una ciutat moderna.[4]

El 17 de juny de 1970 un grup de manifestants encapçalats per Mohammed Bassiri portaren una petició al governador general del Sàhara Espanyol en L'Aaiún.[5] El fet, conegut com a revolta de Zemla, acabà en la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arraïl de la resistència la Legió Espanyola disparà contra la multitut, provocant onze morts. Centenars d'ells foren detinguts, entre ells Bassiri, que fon assessinat en la presó.[5]

Fon la capital de l'antic Sàhara Espanyol fins a desembre de 1975, quan després de la marcha pacífica de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei Hassan II– que despuix es denominà "marcha verda", es varen signar els Acorts de Madrit, pels quals Espanya cedí el Sàhara al Marroc i a Mauritània, els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui Front Polisario, recolzat per Algèria. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de 1976, causant un èxodo de saharauis cap a Algèria per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al Front Polisario. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'Algèria, les forces aèries marroquines van utilisar napalm, fòsfor blanc i bombes de fragmentació contra els refugiats.

En l'any 2005, la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del Front Polisario. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del Sahara Occidental, aixina com en alguns centres universitaris de tot el Marroc. La ciutat ha estat reconeguda com la capital de la República Àrab Sahrauí Democràtica per 81 estats.

Referències

  1. UN General Assembly Resolution 34/37 and UN General Assembly Resolution 35/19.
  2. Julio Cortés, Diccionario de árabe culto moderno, Barcelona: Herder, 1996, p. 791. Federico Corriente, Diccionario árabe-español, Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. 546.
  3. Error en el títul o la url.«». [Consulta: 2007-10-01].
  4. Diario Vasco, 10 de març de 1966
  5. 5,0 5,1 Laurent Pointier, Sahara occidental, Karthala, 2004, p. 78

Enllaços externs

Commons


 
Capitals d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger    L'Aaiún    El Caire    Khartum    Nouakchott    Rabat    Trípoli    Tunis
Àfrica Occidental : Abuja    Accra    Bamako    Banjul    Bissau    Brazzaville    Conakry    Dakar    Freetown    Libreville    Lomé    Malabo    Monròvia    Niamey    Porto Novo    Praia    Sant Tomé    Ouagadougou    Yamoussoukro    Yaundé
Àfrica Central : Bangui    Gitega    Kigali    Kinshasa    N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba    Asmara    Dodoma    Jibuti    Juba    Kampala    Mogadiscio    Nairobi    Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo    Ciutat del Cap    Gaborone    Harare    Lilongwe    Luanda    Lusaka    Maputo    Maseru   Mbabane    Moroni    Port Louis    Windhoek