Diferència entre les revisions de "Ricart Garcia Moya"
(→Cites) |
(→Cites) |
||
Llínea 66: | Llínea 66: | ||
{{Cita|''Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado.''}} | {{Cita|''Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado.''}} | ||
− | {{Cita|''En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses.|(Diario Información, 9.12.1987). Citat en el llibre ''Judes Valentins'', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991, 3ª Ed.)''}} | + | {{Cita|''En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses.|(Diario Información, 9.12.1987). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991, 3ª Ed.)''}} |
{{Cita|''Son legajos de los siglos XVI al XVIII, escritos en castellano y en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valencia; es decir, nada que ver con Cataluña. ¿Por qué razón están allí? Porque fueron robados a sus legítimos dueños, así de sencillo. EI fondo permanece secuestrado en Barcelona desde 1852 y no existe base legal para impedir su devolución si las autoridades del PSOE, en gesto heroico, rompieran el vasallaje a Pujol y se animaran a reclamarlo.''}} | {{Cita|''Son legajos de los siglos XVI al XVIII, escritos en castellano y en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valencia; es decir, nada que ver con Cataluña. ¿Por qué razón están allí? Porque fueron robados a sus legítimos dueños, así de sencillo. EI fondo permanece secuestrado en Barcelona desde 1852 y no existe base legal para impedir su devolución si las autoridades del PSOE, en gesto heroico, rompieran el vasallaje a Pujol y se animaran a reclamarlo.''}} |
Revisió de 19:35 5 nov 2022
Ricart Garcia Moya | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Historiador i investigador | ||
Naiximent: | 1942 | ||
Lloc de naiximent: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya |
Ricart Garcia Moya és un historiador i investigador valencià naixcut en la ciutat d'Alacant en l'any 1942. És professor d'ensenyança secundària.
Biografia
Ricart Garcia Moya és llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Les seues investigacions i treballs sobre l'història valenciana i la llengua valenciana són de sobra conegudes.
Es un articuliste prolífic en la prensa valenciana i espanyola. Ha colaborat en els diaris Información, La Verdad, Valencia Hui, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc. En els seus artículs mai falta una abundant documentació i el sentit de l'humor.
Va viure molts anys fòra de la Comunitat Valenciana. Al tornar a Alacant en els anys 80, entrà en contacte en l'Associacio Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA), de la que formaven part Josep Boronat, Antonia Vila i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les terres valencianes del Regne de Valéncia.
L'investigador
Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el Museu del Louvre de París en el que apareixia Alfons el Magnànim en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat.
Lo ben cert és que Ricart Garcia Moya a lo llarc d'estes décades ha descobert documentació sobre l'història o la llengua valenciana que abans no es coneixia o es trobava perduda, o inclús, que estava manipulada per atres fonts interessades.
Es autor dels llibres d'investigació: Tratado de la Real Senyera (1993), editat per l'Ajuntament de Valéncia i que tracta sobre l'història i l'heràldica valenciana. Els atres dos llibres posteriors Historias del Idioma Valenciano (2003) aixina com el Diccionari historic del Idioma Valencià Modern (DHIVAM) (2008), estan dedicats a les investigacions sobre la llengua valenciana.
Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el catalanisme o el castellanisme ve realisant des de fa décades a la llengua valenciana, a l'història valenciana o ad atres senyes d'identitat pròpies del poble valencià.
Publicacions
- Tratado de la Real Senyera (1993). Ed. Ajuntament de Valéncia
- Historias del Idioma Valenciano (2003).
- Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, (DHIVAM) (2008).
- Cuando en Orihuela hablaban valenciano (2015)
- "Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía (2015) ISBN: 978-84-686-5924-4
- Ricart Garcia Moya també escriu artículs i colaboracions en diversos diaris, com: Información, La Verdad, Valéncia Hui, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón i Diario de Valencia, entre atres.
És també molt destacable el seu treball sobre el Monasteri de Sigena d'Osca de l'any 2013, titulat Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena.
Premis
- Premi Vinatea (1991), Categoria Individual, d'Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana.
- Palma Dorada (1992), Ambit valencià, del Grup Cultural Ilicità (GCI)
- Premi Llealtat (2005) del Grup d'Accio Valencianista (GAV)
- Premi Fadrí (2008) de l'Associació Cardona Vives.
Cites
Enllaços externs
- Portal de Ricart Garcia Moya
- Pàgina en facebook de Ricart Garcia Moya
- Recopilació d'artículs de García Moya
- Banderes de quatre barres del “Saló de Corts” de la Generalitat Valenciana - Cultura Valenciana
- Presentacio del DHIVAM de Ricart Gª Moya en el Grup d'Accio Valencianista - Vídeo - Youtube
- DHIVAM en llínea - Softwarevalencia
- La veu catalana “vacances” no existix en idioma valencià - Cultura Valenciana