Història de Dominica

Mapa de Dominica realisat per Hassenfratz en 1779.

En el sigle XIV els carips varen exterminar o varen expulsar de la illa a la població indígena dels arawak. Colón va arribar a Dominica el 13 de novembre de 1493, sent la primera illa descoberta en el seu segon viage a Amèrica. El nom en el que Colón bateja a l'illa es deriva del nom del dia de la semana en que va aguaitar l'illa, dumenge. Els barcos espanyols varen aplegar en freqüència durant el sigle XVI, pero una resistència feroç de part dels carips va dissuadir a Espanya dels seus esforços d'assentar-se allí.

En 1635, França va reclamar l'illa de Dominica. Poc temps despuix, misioners francesos varen ser els primers habitants europeus permanents de l'illa. No obstant, les incursions dels carips varen continuar i, en 1660, els francesos i els britànics varen acordar que devien abandonar Dominica i Sant Vicente. Dominica va ser oficialment neutral en el sigle següent, pero l'atractiu dels seus recursos va perdurar i expedicions rivals de silvicultors britànics i francesos varen explotar la fusta a principis del sigle XVIII.

Degut en gran mida a la situació geogràfica de Dominica entre Martinica i Guadalupe, França finalment va predominar, i es va establir una colónia francesa. Com a part del Tractat de París de 1763, que va posar fi a la Guerra dels Sèt Anys, l'illa es va convertir en una possessió britànica. En 1778, durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, els francesos varen montar en èxit una invasió en la cooperació activa de la població, la qual era majoritàriament francesa. El Tractat de París de 1783, que va posar fi a la guerra, va tornar l'illa a Gran Bretanya. Les invasions franceses de 1795 i 1805 varen terminar en el fracàs.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Dominica.