Diferència entre les revisions de "Llengües de la Corona d'Aragó"
(Etiqueta: Desfer) |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Aragonese Empire.PNG|thumb|right|300px|<center>Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].</center>]] |
| − | Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren | + | Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren vàries i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]]. |
== Idioma aragonés == | == Idioma aragonés == | ||
{{AP|Idioma aragonés}} | {{AP|Idioma aragonés}} | ||
| − | L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els [[ | + | L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els [[Pirineus]] oscans fins a que arribava a dialectes de transició per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià. |
== Idioma català == | == Idioma català == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Idioma valencià == | == Idioma valencià == | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:División administrativa del Reino de Valencia durante los siglos XIV a XVII.png|thumb|right|150px|<center>Extensió del [[Regne de Valéncia]].</center>]] |
{{AP|Idioma valencià}} | {{AP|Idioma valencià}} | ||
| − | Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes | + | Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossàraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]]. |
== Idioma mallorquí == | == Idioma mallorquí == | ||
{{AP|Idioma balear}} | {{AP|Idioma balear}} | ||
| − | Es l'idioma que recivix també les denominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa. | + | Es l'idioma que recivix també les denominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'[[Europa]]. |
== Idioma italià == | == Idioma italià == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Idioma occità == | == Idioma occità == | ||
| + | {{AP|Llengües d'Oc}} | ||
Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]]. | Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]]. | ||
Última revisió del 00:02 17 set 2022
Les llengües de la Corona d'Aragó foren vàries i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'aragonés, valencià, català, mallorquí, italià, grec, occità i tenia també oficialitat el llatí.
Idioma aragonés[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma aragonés.
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els Pirineus oscans fins a que arribava a dialectes de transició per l'est en el català, pel sur-est en el tortosí i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
Idioma català[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma català.
Català és la denominació de la llengua dels Comtats Catalans. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien préstams de l'occità, els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.[1]
Idioma valencià[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma valencià.
Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el Regne de Valéncia, fent continuum dialectal en els dialectes mossàraps de la Mancha i Múrcia fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer Sigle d'Or de les llengües romàniques en Europa.
Idioma mallorquí[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma balear.
Es l'idioma que recivix també les denominacions general de Balear, i segons l'illa: Mallorquí, Eivissenc i Menorquí. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.
Idioma italià[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma italià.
- Artícul principal → Idioma sicilià.
- Artícul principal → Idioma napolità.
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el napolità i el sicilià.
Idioma grec[editar | editar còdic]
Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.
Idioma occità[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llengües d'Oc.
Parlat en la Val d'Aran i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei Jaume I que naixqué en Montpelier.
Vore també[editar | editar còdic]
- Corona d'Aragó
- Regne de Valéncia
- Comtats Catalans
- Nàpols
- Sicília
- Aragó
- Illes Balears
- Regne de Mallorca
- Comtat d'Atenes
- Occitània