Diferència entre les revisions de "Juan Vilanova i Piera"
(Text reemplaça - 'JuanVilanova.jpg' a 'Juan Vilanova.jpg') |
|||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Juan Vilanova.jpg|thumb|right|250px|<center>Juan Vilanova i Piera</center>]] |
| − | |||
| − | Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del | + | '''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]]. |
| + | |||
| + | Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciència espanyola a l'estat d'investigació [[Europa|europea]]. | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | + | Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en l'any [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio. | |
| − | Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la Terra en dita universitat. | + | Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat. |
| − | En 1867, propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals. | + | En l'any [[1867]], propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals. |
| − | Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de | + | Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol. |
| − | Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d' | + | Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en l'any [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]]. |
| − | Entre atres fets notables de la seua | + | Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en l'any [[1893]]. |
| − | En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se | + | En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia: |
| − | {{cita| «Conve tindre present que Moisés no es propongué donar en el Génesis un tractat de Geologia ni de ninguna atra ciencia, sino | + | {{cita| «Conve tindre present que Moisés no es propongué donar en el Génesis un tractat de Geologia ni de ninguna atra ciencia, sino més be fer comprendre als hebreus la grandea i omnipotencia del Deu Creador, i evitar d'esta manera que caigueren en l'idolatria; lo qual era més fàcil de conseguir, dient que a la sola paraula de Deu “Fiat lux”, “aparegue la llum”, que si els haguera donat un tractat d'Optica.»}} |
==Obra== | ==Obra== | ||
| − | Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872). | + | Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademés d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies. |
| − | + | Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines. | |
===Bibliografia de l'autor=== | ===Bibliografia de l'autor=== | ||
| − | |||
*Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872) | *Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872) | ||
| − | *La Creació. | + | *La Creació. Història Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876. |
*Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872. | *Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872. | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| − | [http://www.bornet.es/notic/Ciencias_de_la_Tierra_y_Climatologia/260103205914.shtml Juan Vilanova] | + | *[http://www.bornet.es/notic/Ciencias_de_la_Tierra_y_Climatologia/260103205914.shtml Juan Vilanova] |
| + | *[http://www.uv.es/rseapv/Anales/93_94/A_Juan_Vilanova.pdf Centenari de Juan Vilanova] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Científics valencians]] | ||
Última revisió del 17:20 16 set 2022
Juan Vilanova i Piera (Valéncia, 1821 - Madrit, 1893) fon un geolec i paleontolec valencià.
Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del sigle XIX. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en Espanya, s'empenyà en incorporar la ciència espanyola a l'estat d'investigació europea.
Biografia[editar | editar còdic]
Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'Oviedo i despuix de viajar a París a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en l'any 1852 catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.
Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la Terra en dita universitat.
En l'any 1867, propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.
Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de Castelló i Valéncia. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.
Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en 1871 en la que participà molt activament i de la que fon president en l'any 1878. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de 1874.
Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en Espanya (restes d'Iguanodó en Utrillas, Terol i Morella (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en l'any 1893.
En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de Darwin i Huxley. Comell mateix dia:
Obra[editar | editar còdic]
Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872). Ademés d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre 1872 i 1876 i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.
Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.
Bibliografia de l'autor[editar | editar còdic]
- Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872)
- La Creació. Història Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876.
- Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872.