Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
 
[[File:Capita cristia cavallers.jpg|thumb|200px|Capita cristia cavallers]]
 
[[File:Capita cristia cavallers.jpg|thumb|200px|Capita cristia cavallers]]
 
[[File:Capita moro capita.jpg|thumb|200px|Capità moro]]
 
[[File:Capita moro capita.jpg|thumb|200px|Capità moro]]
Festa en raïls molt fortes de la [[Comunitat Valenciana]], en especial en les comarques centrals valencianes de [[L'Alcoya]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]] i [[L'Alt Vinalopó]], pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.  
+
Festa en raïls molt fortes en la [[Comunitat Valenciana]], en especial en les comarques centrals valencianes de [[L'Alcoya]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]] i [[L'Alt Vinalopó]], pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.  
  
 
== Orígens ==
 
== Orígens ==

Revisió de 20:43 12 set 2022

Festes de Moros i Cristians d'Alcoy, Cristianos
Capita cristia cavallers
Capità moro

Festa en raïls molt fortes en la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals valencianes de L'Alcoya, El Comtat, La Vall d'Albaida i L'Alt Vinalopó, pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.

Orígens

Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-nos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de Reconquista, el be i el mal se representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del sigle XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

Festa

Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:

  • Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
  • Embaixades
  • Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars).

Música

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.

Enllaços externs

Commons