Diferència entre les revisions de "Navarra"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
|camp3_nom = Estatut d'Autonomia | |camp3_nom = Estatut d'Autonomia | ||
|camp3 = 16 d'agost de 1982 | |camp3 = 16 d'agost de 1982 | ||
| − | |població = | + | |població = 661.197 |
|població_lloc = 15 | |població_lloc = 15 | ||
| − | |població_any = | + | |població_any = 2020 |
|població_post = | |població_post = | ||
|densitat = 60,22 hab/km² | |densitat = 60,22 hab/km² | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
|tipo_superior_X = | |tipo_superior_X = | ||
|superior_X = | |superior_X = | ||
| − | |pàgina web = | + | |pàgina web = www.navarra.es |
}} | }} | ||
'''Navarra''' (en [[euskera]], ''Nafarroa'') és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, nomenada oficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: ''Nafarroako Foru Komunitatea''). Llimita al nort en [[França]] (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de [[Aragó]], pel sur en [[La Rioja]] i pel oest en el [[País Vasc]] (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Posseïx un enclavament (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a l'Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França). | '''Navarra''' (en [[euskera]], ''Nafarroa'') és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, nomenada oficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: ''Nafarroako Foru Komunitatea''). Llimita al nort en [[França]] (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de [[Aragó]], pel sur en [[La Rioja]] i pel oest en el [[País Vasc]] (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Posseïx un enclavament (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a l'Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França). | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Introducció històrica i sobre la situació actual == | == Introducció històrica i sobre la situació actual == | ||
| − | [[ | + | [[File:SanchosoloWK.jpg|thumb|right|200px|Sancho VII en la "Batalla de las Navas de Tolosa"]] |
L'actual Comunitat Foral de Navarra procedix de l'antic Regne de Navarra, que estigué vigent fins a 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació jurídic-administrativa actual es basa en l'Amillorament de l'any [[1982]], que supongué l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de [[1978]], concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics. | L'actual Comunitat Foral de Navarra procedix de l'antic Regne de Navarra, que estigué vigent fins a 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació jurídic-administrativa actual es basa en l'Amillorament de l'any [[1982]], que supongué l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la [[Constitució espanyola]] de [[1978]], concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics. | ||
| − | Excepte en els temps d'expansió del Regne de Navarra, des | + | Excepte en els temps d'expansió del Regne de Navarra, des del [[sigle XVI]] fins a principis del [[sigle XX]] hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll soci-econòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar soci-econòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de l'economia de servicis i industrial en [[Pamplona]]. De fet, la taxa de desocupació registrat és les més baixes d'[[Espanya]], el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingressos nets per llar (en 29.845 euros) i menor índex de pobrea. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| Llínea 119: | Llínea 119: | ||
*Merintat de Olite | *Merintat de Olite | ||
*Merintat de Sangüea | *Merintat de Sangüea | ||
| − | *Merintat de Baixa Navarra (Esta està políticament separada actualment de la Alta Navarra, i es troba en | + | *Merintat de Baixa Navarra (Esta està políticament separada actualment de la Alta Navarra, i es troba en l'estat de [[França]]) |
== Llengua == | == Llengua == | ||
[[File:Mapa Ley del Euskera de Navarra - Nafarroako Euskara Legearen Mapa -.svg |thumb|right|300px|Percentages del [[Euskera|euskera]] en Navarra.]] | [[File:Mapa Ley del Euskera de Navarra - Nafarroako Euskara Legearen Mapa -.svg |thumb|right|300px|Percentages del [[Euskera|euskera]] en Navarra.]] | ||
| − | En Navarra es parlen dos llengües en l'actualitat, el [[Castellà|castellà]] i el [[Euskera|euskera]]. Tant el castellà com el euskera | + | En Navarra es parlen dos llengües en l'actualitat, el [[Castellà|castellà]] i el [[Euskera|euskera]]. Tant el castellà com el euskera són llengües oficials en Navarra. El castellà ho és en tota la comunitat foral mentres que l'euskera soles en les zones que la Llei Foral del Vasc especifica. L'euskera es parla en la zona centre i nort del territori, sent la llengua materna d'una majoria de la població i en el nort i en el extrem nort-est. En el conjunt de Navarra, el castellà és la llengua materna del 88,9% de la població, el euskera del 7,0%, el 2,1% te abdós llengües com maternes i el 2,1% restant te un atra llengua com a llengua materna. Actualment aumenta el número de persones que coneixen l'euskera en Navarra. |
Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]]. | Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o [[navarro-aragonés]] i, minoritariament, el [[Occità|gascó]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma hebreu|hebreu]] i [[Idioma àrap|àrap]]. | ||
| Llínea 138: | Llínea 138: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
| − | |||
*[[Regne de Navarra]] | *[[Regne de Navarra]] | ||
| − | + | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| + | {{Commonscat|Navarre}} | ||
| + | |||
| + | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | ||
[[Categoria:Navarra]] | [[Categoria:Navarra]] | ||
[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]] | [[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]] | ||
| − | |||
Última revisió del 23:40 19 ago 2022
| Comunitat Foral de Navarra Comunidad Foral de Navarra | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comunitat foral d'Espanya | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg)
Navarra (en euskera, Nafarroa) és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, nomenada oficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: Nafarroako Foru Komunitatea). Llimita al nort en França (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de Aragó, pel sur en La Rioja i pel oest en el País Vasc (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Posseïx un enclavament (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a l'Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França).
Està composta per 272 municipis i conta en una població de 619.114 habitants (2008), de la aproximadament un terç viu en la capital, Pamplona (195.765 hab.), i més de la mitat en el àrea metropolitana de la mateixa (328.511 hab.).
Introducció històrica i sobre la situació actual[editar | editar còdic]
L'actual Comunitat Foral de Navarra procedix de l'antic Regne de Navarra, que estigué vigent fins a 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació jurídic-administrativa actual es basa en l'Amillorament de l'any 1982, que supongué l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la Constitució espanyola de 1978, concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.
Excepte en els temps d'expansió del Regne de Navarra, des del sigle XVI fins a principis del sigle XX hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll soci-econòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar soci-econòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de l'economia de servicis i industrial en Pamplona. De fet, la taxa de desocupació registrat és les més baixes d'Espanya, el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingressos nets per llar (en 29.845 euros) i menor índex de pobrea.
Etimologia[editar | editar còdic]
La primera vegada de la que s'ha tengut constància escrita del terme Navarra és en el sigle IX, en l'obra Vita Karoli Magni escrita per Eginart, en el qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlomagne fins al riu Ebre. Es creu que el topònim Navarra podria derivar del vocable naba, d'orige prerromà, a lo millor protovasc, del qual el seu significat seria el de terra plana rodejada per montanyes, perfectament aplicable a Pamplona i el seu entorn.
[editar | editar còdic]
En l'any 1910, la Diputació de Navarra aprovà el disseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar reconeguts per la "Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de 10 d'agost de 1982. Per tant, segons l'Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:
Himne[editar | editar còdic]
És el històricament dit "Himne de les Corts", que deu el seu orige a la Marcha per a la entrada del Reine, passaclaustre barroc que s'interpretava en el claustre de la Catedral de Pamplona al pas de les Corts de Navarra, en motiu de la celebració de les seues sessions.
Himne en Euskera[editar | editar còdic]
Nafarroa,
lur haundi ta azkar, beti leial, zure ospea da antzinako lege zaharra Nafarroa, gizon askatuen sorlekua, zuri nahi dizugu gaur kanta Gaiten denok bat, denok gogo bat behin betiko iritsi dezagun aintza, bake eta maitasuna
Himne en valencià[editar | editar còdic]
Per Navarra
terra brava i noble, sempre fidel, que té per blasó la vella llei tradicional Per Navarra poble d'anima lliure proclamem junts el nostre afà universal En cordial unió, en lleal tesó, treballem i agermanats tots lograrem. Honra, amor i pau.
Escut[editar | editar còdic]
Sobre fondo roig, i eixint unes cadenes en forma de radis del centre, que representa una esmeralda furtada supostament al rei Miramamolín en la batalla de les Naus de Tolosa del any 1212 i que està en la colegiata de Roncesvalles. Esclavons de les cadenes que es troben en varis punts. En el museu de Roncesvalles, adjacent a la Colegiata, es troben les que foren entregades per Sancho VII de Navarra "El Fort", dels quals les seues despulles reposen en el mausoleu de la capella de San Agustí. Atres parts de les cadenes foren a parar al monasteri de Irache i atra a la Catedral de Santa Maria de Tudela, lloc natal d'aquell rei d'enorme estatura. Segons la llegenda, les cadenes procedixen d'aquella batalla i encadenaven a cristians captius rodejant la tenda del rei Miramamo lí, sent el rei Sancho el que les trencà les cadenes. No obstant les cadenes figuren en anterioritat a eixa batalla en distintes parts de Navarra.
La senyera[editar | editar còdic]
La Llei d'Amillorament del Règim Foral de Navarra (LORAFNA), de 10 d'agost de 1982, establix en son artícul 7.2:
"La senyera de Navarra és de color roig, en el escut en el centre."
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història de Navarra.
Navarra fon un Regne des de 841 fins a 1841, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral des de 1841 fins a 1981, i des de 1981 fins a l'actualitat constituïx una Comunitat Foral.
Organisació Territorial[editar | editar còdic]
Navarra s'ha dividit històricament en Merintats:
- Merintat de Pamplona
- Merintat de Tudela
- Merintat de Estella
- Merintat de Olite
- Merintat de Sangüea
- Merintat de Baixa Navarra (Esta està políticament separada actualment de la Alta Navarra, i es troba en l'estat de França)
Llengua[editar | editar còdic]
En Navarra es parlen dos llengües en l'actualitat, el castellà i el euskera. Tant el castellà com el euskera són llengües oficials en Navarra. El castellà ho és en tota la comunitat foral mentres que l'euskera soles en les zones que la Llei Foral del Vasc especifica. L'euskera es parla en la zona centre i nort del territori, sent la llengua materna d'una majoria de la població i en el nort i en el extrem nort-est. En el conjunt de Navarra, el castellà és la llengua materna del 88,9% de la població, el euskera del 7,0%, el 2,1% te abdós llengües com maternes i el 2,1% restant te un atra llengua com a llengua materna. Actualment aumenta el número de persones que coneixen l'euskera en Navarra.
Històricament s'han parlat també atres llengües, desaparegudes en l'actualitat, com el romanç navarro o navarro-aragonés i, minoritariament, el gascó, francés, hebreu i àrap.
El 8 de maig de 2008 el Parlament de Navarra rebujà una proposició de llei de Izquierda Unida per la que que s'ampliaria la zona mixta als municipis de Noáin, Aranguren, Beriáin i Galar, incloint d'este modo tota la comarca de Pamplona. La moció fon rebujada. Presentada de nou en octubre de 2008, fon buidada per contingut en comissió i rebujada per UPN, CDN i PSOE que, al contrari de lo que succeirà en maig, canvià el sentit de son vot segons el PSN per les decisions adoptades per un Congrés socialiste celebrat posteriorment i, segons UPN, pel acort de govern existent entre UPN-PSOE.
Ademés, NaBai advocava per donar entrada a la zona mixta als següents municipis: Aibar, Adiós, Amescoas, Añorbe, Aranguren, Barasoain, Beriain, Bidaurreta, Biurrun-Olcoz, Caseda, Cirauqui, Elo-Monreal, Eneriz, Galar, Garinoain, Ibargoiti, Izagaondoa, Legarda, Leoz, Lorca, Lumbier, Mañeru, Muruzabal, Noain-Valle de Elorz, Obanos, Olite, Oloriz, Orisoain, Pueyo, Sangüesa, Tafalla, Tiebas-Muruarte de Reta, Tirapu, Ucar, Unzué, Uterga i Villatuerta.
Organisació política i administrativa[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Navarra.
