Diferència entre les revisions de "Otos"
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués. | En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués. | ||
| − | Durant | + | Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí [[Francesc Quilis]], que va participar en la Batalla del Raboser ([[27 d'abril]] de [[1812]]) en [[Atzeneta d'Albaida|Atzeneta]], a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat. |
| − | + | En 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la [[Guerra del Francés]] en 1812). | |
| − | Durant les [[guerres carlines]] hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, | + | Durant les [[guerres carlines]] hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes. |
| − | + | En el sigle XX, escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del [[raïm]] i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una [[burguesia]] agrària local. La crisis de la [[filoxera]] de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'[[Argentina]], [[Barcelona]] i atres territoris europeus. Els anys següents a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment [[Albaida]]. | |
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 23:05 14 ago 2022
| Otos | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38º 51' N 00º 26' O | |||
| • Altitut: | 326 m. | |||
| Superfície: | 11'24 km2 | |||
| Població: | 428 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 39,67 hab./km² | |||
| Gentilici: | otosí, otosina | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46844 | |||
| Festes majors: | Del 6 al 8 d'agost | |||
| Alcalde: | Emilio José Mira Quilis | |||
| Pàgina web: | Web Oficial de l'ajuntament | |||
Otos és un municipi de la província de província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Localitats llimítrofs
Història
En el Llibre del Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de Valéncia sant Joan de Ribera va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a santa Bàrbara, en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per sant Joan de Ribera, es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'expulsió morisca, el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.
Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) en Atzeneta, a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat.
En 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la Guerra del Francés en 1812).
Durant les guerres carlines hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes.
En el sigle XX, escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una burguesia agrària local. La crisis de la filoxera de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i atres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment Albaida.
Demografia
Segon el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 428 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2014 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 562 | 556 | 555 | 534 | 524 | 526 | 520 | 504 | 526 | 520 | 462 | 428 |
Economia
Monuments
- Poble dels rellonges de sol ruta turístic-cultural (escultures, ceràmica i pintura) un treball de Joan Olivares.
- Caixco urbà vertebrat pel carrer principal i atres més chicotets, com els carrers del Crist i de Sant Josep.
- Palau del Marques d'Otos edifici del sigle XVIII.
- Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció.
- Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del sigle XVIII.
Festes locals
Sant Antoni Abat el 17 de giner. El Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra dijous del dimecres de Cendra. Per Sant Josep se celebra una paella per a tot el poble. Festes patronals del 6 al 8 d'agost en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i l'Immaculada Concepció.
Rellonges de sol
El proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.
Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:
1. Títul: La norma no és un dogma. Autor: Andreu Alfaro. Ubicació. Plaça del Llaurador. Rellonge escultura en acer inoxidable: hora solar i canvis estacionals.
2. Títul: Rellonge de fanc. Autor: Arcadi Blasco Ubicació: Plaça del Llaurador. Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar
3. Títul: Unió. Autor: Elisa Martí Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar i també funciona en la llum de la lluna. És un homenage a Mariano Seguí, “El Gatet d'Otos” , bandoler del sigle XIX, en el centenari de la seua mort.
4. Títul: Rellonge dels pimentons Autor: Rafael Armengol. Rellonge mural de pedra i bronze.
5. Títul: Bici-rellonge Autor: Antoni Miró Escultura rellonge que representa una antiga bicicleta, en un doble rellonge en la roda de davant.
6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares Rellonge mural de ceràmica esmaltada.
7. Títul: Polifem Autor: Manuel Boix. Rellonge mural de marbre. Fa referència al relat de l'Odissea a on Ulisses mata al jagant Polifem.
8. Títul: Meló-soleil. Autor: Artur Heras. Rellonge mural d'acer pintat al foc que representa un meló d'Alger i un gavinet. La base del rellonge forma un àngul en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional
A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Otos.- Ajuntament d'Otos
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |