Diferència entre les revisions de "Carpesa"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Carpesa. Iglesia de San Pedro.JPG|thumb|250px|right|Iglésia dels Sants Abdon i Senent]] | [[Image:Carpesa. Iglesia de San Pedro.JPG|thumb|250px|right|Iglésia dels Sants Abdon i Senent]] | ||
| − | '''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]]. Llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], | + | '''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]]. |
| − | El seu accident geogràfic | + | |
| + | == Geografia == | ||
| + | Llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], a l'est en [[Vinalesa]] i [[Bonrepòs i Mirambell]], a l'oest en [[Benifaraig]] i [[Borbotó]] i al sur en [[Poble Nou]] i [[Tavernes Blanques]]. El seu accident geogràfic principal és el [[Barranc del Carraixet]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Durant l'época musulmana Carpesa era una [[alqueria]]. [[Jaume I]] la vengué al marqués de [[Villena]], qui la otorgà a l'[[Orde del Temple]]. Ells feren en Carpesa un convent. En | + | Durant l'época musulmana Carpesa era una [[alqueria]]. [[Jaume I]] la vengué al marqués de [[Villena]], qui la otorgà a l'[[Orde del Temple]]. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de [[Borbotó]], Mirambell i Bonrepós el qual tenia [[Cases de Bàrcena]]. Fon un municipi independent fins a l'any [[1900]], any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de [[Valéncia]]. Finalment en la primera mitat del [[sigle XX]] se separà de [[Poble Nou]]. |
== Tradicions == | == Tradicions == | ||
| − | + | A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', la ''Llar dels Jubilats'', la ''Banda de música de Tambors i Cornetes'' i el seu ''Club de Hockey''. | |
| − | A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', | ||
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
| − | Iglésia del sants | + | Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el [[sigle XIII]] quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en [[1949]] es canvià als Sants de la Pedra. |
| − | Ermita de Sant Roc: es | + | Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el [[sigle XIX]] pels veïns. Antigament albergava el cementeri. |
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La gran majoria del seu terme és una gran [[horta valenciana]], la seua indústria es basa en una centenària | + | La gran majoria del seu terme és una gran [[horta valenciana]], la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 21:54 1 ago 2022
Carpesa és una pedania de la Ciutat de Valéncia, situada al nort de la ciutat, en plena comarca de L'Horta Nort.
Geografia
Llimita al nort en Alfara del Patriarca, a l'est en Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, a l'oest en Benifaraig i Borbotó i al sur en Poble Nou i Tavernes Blanques. El seu accident geogràfic principal és el Barranc del Carraixet.
Història
Durant l'época musulmana Carpesa era una alqueria. Jaume I la vengué al marqués de Villena, qui la otorgà a l'Orde del Temple. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de Borbotó, Mirambell i Bonrepós el qual tenia Cases de Bàrcena. Fon un municipi independent fins a l'any 1900, any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de Valéncia. Finalment en la primera mitat del sigle XX se separà de Poble Nou.
Tradicions
A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les Falles de Valéncia, Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina El Carpesà, l'Universitat Popular de Valéncia, la Llar dels Jubilats, la Banda de música de Tambors i Cornetes i el seu Club de Hockey.
Patrimoni
Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el sigle XIII quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en 1949 es canvià als Sants de la Pedra.
Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el sigle XIX pels veïns. Antigament albergava el cementeri.
Economia
La gran majoria del seu terme és una gran horta valenciana, la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Carpesa de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carpesa.