Diferència entre les revisions de "Carraixet"
(Etiqueta: Desfer) |
(Etiqueta: Desfer) |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{| style="background: none;" | {| style="background: none;" | ||
|- align=center | |- align=center | ||
| − | | [[Image:Localización del barranco de Carraixet respecto a la provincia de Valencia.png|thumb|right|Localisació del barranc del Carraixet respecte de la [[província de Valéncia]].]] | + | | [[Image:Localización del barranco de Carraixet respecto a la provincia de Valencia.png|thumb|right|200px|Localisació del barranc del Carraixet respecte de la [[província de Valéncia]].]] |
|} | |} | ||
---- | ---- | ||
Revisió de 00:12 27 jul 2022
| Carraixet | ||
| ||
| Llongitut: | 50 km | |
| Altura del naiximent: | n/d | |
| Cabal mig: | n/d | |
| Superfície conca: | 314 km² | |
| Conca hidrogràfica: | Confederació Hidrogràfica del Xúquer | |
| Països que travessa: | Espanya | |
| Desembocadura: | Mar Mediterràneu | |
| Ample desembocadura: | n/d | |
El barranc del Carraixet és un curs d'aigua del nort de la província de Valéncia. El seu naiximent se situa en la localitat de Gàtova i arreplega aigües de la vertent sur de la Serra Calderona. Desemboca en el mar Mediterràneu en la localitat d'Alboraya. La part baixa del seu curs ha segut canalisada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer des de la confluència del barranc de Palmaret Alt, en la localitat de Vinalesa, fins al mar. Està previst prolongar esta canalisació aigües dalt fins a la confluència del barranc de Portacoeli.
Problemàtica de la seua canalisació
El seu llit, normalment sec, pot ser destructor en época de fortes pluges a causa de la grandària de la seua conca i als pendents forts del seu curs. De les últimes riuades són especialment destacables les de 1949 i 1957. Ademés a causa del seu nul cabal hi ha una gran cantitat de camins d'horta entre diverses localitats de l'Horta Nort que el creuen a nivell, el que provoca que els vaus siguen impracticables i molt perillosos en el moment que el barranc porta algo d'aigua. Per a evitar este risc, és pel que s'està canalisant, convertint un traçat natural del que podia haver segut un corredor ecològic mediterràneu en una pista formigonada, perqué el risc de creuar-ho durant les poques hores cada deu anys que porta aigua és inassumible pels habitants de les seues riberes. En això, s'ha conseguit que el llit del barranc quede elevat sobre les terres anexes, en lo que obliga que les aigües que discorren per fora del barranc ya no poden entrar en el mateix per a desaiguar. Això produirà que en les pròximes creixcudes, tot allò construït per baix de la rasant dels murs de canalisació és trobe en zona totalment inundable i molt més duradora, perqué les aigües no podran seguir el seu llit natural pel barranc. Basta d'observar l'actual urbanisació dels màrgens de Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell, Almàssera i Tavernes Blanques. En totes estes poblacions és poden observar com centenars de cases estan per baix de la rasant de la canalisació.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Carraixet de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carraixet.