Diferència entre les revisions de "Pere Aliaga"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Despuix de cursar els estudis de secundària en l'Institut de Castelló, va obtindre el títul de bachiller en Filosofia ([[1857]]) i el de bachiller en la Facultat de Ciències Exactes Físiques i Naturals ([[1862]]) en l'[[Universitat de Valéncia]]. Per una atra part, en l'Universitat de Madrit, successivament, va conseguir el títul de bachiller en Medicina ([[1861]]), llicenciat en Medicina ([[1862]]) i doctor en Medicina ([[1865]]). En virtut d'oposició, en març de [[1865]] fon nomenat catedràtic d'Elements de Matemàtiques de l'Institut de Segona Ensenyança d'[[Àvila]]. Transcorreguts solament dos dies va solicitar el trasllat a una càtedra similar en l'Institut de Castelló. Des de 1879 fins a 1881 Aliaga fon secretari de l'Institut de Castelló, sent nomenat director del mateix el 7 de febrer de [[1881]]. Estigué molt poc temps ocupant este càrrec, ya que fon cessat el 28 de març del mateix any. No obstant, de nou fon director de l'Institut de Castelló des del 17 de març de [[1891]] fins al 19 de setembre de [[1900]], data en que va dimitir. També fon director de l'[[Hospital Provincial de Castelló]]. | + | Despuix de cursar els estudis de secundària en l'Institut de Castelló, va obtindre el títul de bachiller en Filosofia ([[1857]]) i el de bachiller en la Facultat de Ciències Exactes Físiques i Naturals ([[1862]]) en l'[[Universitat de Valéncia]]. Per una atra part, en l'Universitat de Madrit, successivament, va conseguir el títul de bachiller en Medicina ([[1861]]), llicenciat en Medicina ([[1862]]) i doctor en Medicina ([[1865]]). En virtut d'oposició, en [[març]] de [[1865]] fon nomenat catedràtic d'Elements de Matemàtiques de l'Institut de Segona Ensenyança d'[[Àvila]]. Transcorreguts solament dos dies va solicitar el trasllat a una càtedra similar en l'Institut de Castelló. Des de [[1879]] fins a [[1881]] Aliaga fon secretari de l'Institut de Castelló, sent nomenat director del mateix el [[7 de febrer]] de [[1881]]. Estigué molt poc temps ocupant este càrrec, ya que fon cessat el [[28 de març]] del mateix any. No obstant, de nou fon director de l'Institut de Castelló des del [[17 de març]] de [[1891]] fins al [[19 de setembre]] de [[1900]], data en que va dimitir. També fon director de l'[[Hospital Provincial de Castelló]]. |
Pere Aliaga participà activament en la vida de la ciutat de [[Castelló]]. Fon vocal de la primera directiva de la Lliga de Contribuents, ocupant també la vicepresidència d'esta entitat. | Pere Aliaga participà activament en la vida de la ciutat de [[Castelló]]. Fon vocal de la primera directiva de la Lliga de Contribuents, ocupant també la vicepresidència d'esta entitat. | ||
| − | En febrer de l'any [[1901]] fon nomenat mege director interí de banys del Balneari de Fuensanta de Lorca ([[Múrcia]]), raó per la que se li va concedir una excedència. | + | En [[febrer]] de l'any [[1901]] fon nomenat mege director interí de banys del Balneari de Fuensanta de Lorca ([[Múrcia]]), raó per la que se li va concedir una excedència. |
| − | No obstant, despuix d'un concurs d'excedents, l'1 de juny del mateix any va retornar a la docència com a catedràtic de Física i Química de l'Institut de Valéncia. En juny de [[1903]] va permutar la seua càtedra en Manuel Martí Sanchís, qui estava ocupant la càtedra de Matemàtiques en el mateix establiment. | + | No obstant, despuix d'un concurs d'excedents, l'[[1 de juny]] del mateix any va retornar a la docència com a catedràtic de Física i Química de l'Institut de Valéncia. En [[juny]] de [[1903]] va permutar la seua càtedra en Manuel Martí Sanchís, qui estava ocupant la càtedra de Matemàtiques en el mateix establiment. |
| − | En l'Institut de Valéncia, Aliaga també es va dedicar a la gestió. Des del 15 de setembre de [[1901]] ocupà el càrrec de vicedirector, sent nomenat director en febrer de [[1905]]. Llevat d'un breu paréntesis va ostentar este càrrec fins a la data de la seua mort. | + | En l'Institut de Valéncia, Aliaga també es va dedicar a la gestió. Des del [[15 de setembre]] de [[1901]] ocupà el càrrec de vicedirector, sent nomenat director en febrer de [[1905]]. Llevat d'un breu paréntesis va ostentar este càrrec fins a la data de la seua mort. |
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
| − | Aixina mateix fon membre del [[Partit Republicà Possibiliste]], presidint el Comité local i fon primer tinent d'alcalde de l'[[Ajuntament de Castelló]], des de l'1 de març de [[1877]] fins al 23 de març de [[1879]]. Es té notícia de que a finals de l'any [[1888]] era president de la Comissió per al Foment de l'Ensenyança Primària. En [[1889]] va firmar el manifest contra el [[clericalisme]]. A partir de [[1891]] se li vincula al [[Partit Lliberal]] (fracció de [[Segismundo Moret]]). També seria breument alcalde de Valéncia entre giner i febrer de [[1910]]. En impondre's la fracció de [[José Canalejas y Méndez]] va dimitir. | + | Aixina mateix fon membre del [[Partit Republicà Possibiliste]], presidint el Comité local i fon primer tinent d'alcalde de l'[[Ajuntament de Castelló]], des de l'[[1 de març]] de [[1877]] fins al [[23 de març]] de [[1879]]. Es té notícia de que a finals de l'any [[1888]] era president de la Comissió per al Foment de l'Ensenyança Primària. En [[1889]] va firmar el manifest contra el [[clericalisme]]. A partir de l'any [[1891]] se li vincula al [[Partit Lliberal]] (fracció de [[Segismundo Moret]]). També seria breument [[alcalde de Valéncia]] entre [[giner]] i febrer de [[1910]]. En impondre's la fracció de [[José Canalejas y Méndez]] va dimitir. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
* [https://dbe.rah.es/biografias/78027/pedro-aliaga-millan Pedro Aliaga Millán - Real Acadèmia de l'Història] | * [https://dbe.rah.es/biografias/78027/pedro-aliaga-millan Pedro Aliaga Millán - Real Acadèmia de l'Història] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Meges]] | ||
| + | [[Categoria:Matemàtics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
| + | [[Categoria:Alcaldes de Valéncia]] | ||
Revisió de 17:04 22 jul 2022
Pedro Aliaga Millán, conegut com a Pere Aliaga (Hellín, Albacete, 23 d'agost de 1839 - Valéncia, 3 de març de 1915) fon un matemàtic, mege i polític espanyol.
Biografia
Despuix de cursar els estudis de secundària en l'Institut de Castelló, va obtindre el títul de bachiller en Filosofia (1857) i el de bachiller en la Facultat de Ciències Exactes Físiques i Naturals (1862) en l'Universitat de Valéncia. Per una atra part, en l'Universitat de Madrit, successivament, va conseguir el títul de bachiller en Medicina (1861), llicenciat en Medicina (1862) i doctor en Medicina (1865). En virtut d'oposició, en març de 1865 fon nomenat catedràtic d'Elements de Matemàtiques de l'Institut de Segona Ensenyança d'Àvila. Transcorreguts solament dos dies va solicitar el trasllat a una càtedra similar en l'Institut de Castelló. Des de 1879 fins a 1881 Aliaga fon secretari de l'Institut de Castelló, sent nomenat director del mateix el 7 de febrer de 1881. Estigué molt poc temps ocupant este càrrec, ya que fon cessat el 28 de març del mateix any. No obstant, de nou fon director de l'Institut de Castelló des del 17 de març de 1891 fins al 19 de setembre de 1900, data en que va dimitir. També fon director de l'Hospital Provincial de Castelló.
Pere Aliaga participà activament en la vida de la ciutat de Castelló. Fon vocal de la primera directiva de la Lliga de Contribuents, ocupant també la vicepresidència d'esta entitat.
En febrer de l'any 1901 fon nomenat mege director interí de banys del Balneari de Fuensanta de Lorca (Múrcia), raó per la que se li va concedir una excedència.
No obstant, despuix d'un concurs d'excedents, l'1 de juny del mateix any va retornar a la docència com a catedràtic de Física i Química de l'Institut de Valéncia. En juny de 1903 va permutar la seua càtedra en Manuel Martí Sanchís, qui estava ocupant la càtedra de Matemàtiques en el mateix establiment.
En l'Institut de Valéncia, Aliaga també es va dedicar a la gestió. Des del 15 de setembre de 1901 ocupà el càrrec de vicedirector, sent nomenat director en febrer de 1905. Llevat d'un breu paréntesis va ostentar este càrrec fins a la data de la seua mort.
Trayectòria política
Aixina mateix fon membre del Partit Republicà Possibiliste, presidint el Comité local i fon primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Castelló, des de l'1 de març de 1877 fins al 23 de març de 1879. Es té notícia de que a finals de l'any 1888 era president de la Comissió per al Foment de l'Ensenyança Primària. En 1889 va firmar el manifest contra el clericalisme. A partir de l'any 1891 se li vincula al Partit Lliberal (fracció de Segismundo Moret). També seria breument alcalde de Valéncia entre giner i febrer de 1910. En impondre's la fracció de José Canalejas y Méndez va dimitir.
Obra
- Memoria del estado del Instituto de Segunda Enseñanza de Castellón durante el curso de 1879-1880 leída en la solemne apertura del curso de 1880-1881 por el secretario Pedro Aliaga Millán, Castellón, 1880.
- Elementos de matemáticas. Aritmética y Álgebra, Castellón, José Armengot, 1882.
- Programa de Aritmética y Álgebra, Castellón, José Armengot, 1883.
- Elementos de matemática. Geometría y Trigonometría, Castellón, José Armengot, 1895.
- Atlas de nociones de geometría, 1900?
- Nociones de Geometría, Valencia, Manuel Alufre, 1904.
- Suplemento al Álgebra, Valencia, Manuel Alufre, 1905.
- Programa de Álgebra y Trigonometría, Castellón, José Armengot, 1911.
- Nociones de Aritmética, Valencia, Hijos de F. Vives Mora, 1912.
- Geometría elemental, Valencia, Hijos de F. Vives Mora, 1914.