Diferència entre les revisions de "Orada"
m |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | [[ | + | [[File:Sparus aurata Sardegna.jpg|thumb|250px|left|Orada]] |
| − | Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults | + | Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults. Té el cos comprimit pels dos costats i la seua llínea dorsal presenta una pronunciada convexitat. El cap és gran i arredonit i els llavis grossos. La primera fila de dents està composta per 4, 5 o 6 claus puntaguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Els [[Quixal|quixals]] se situen despuix dels claus, en 4 o 5 files. |
| − | Presenta una sola aleta dorsal i les pectorals són llargues i acabades en punta. L'aleta cabal, revestida per una banda negra, està separada en dos porcions per mig d'una llaugera depressió. L'opèrcul que recobrix les [[ | + | Presenta una sola aleta dorsal i les pectorals són llargues i acabades en punta. L'aleta cabal, revestida per una banda negra, està separada en dos porcions per mig d'una llaugera depressió. L'opèrcul que recobrix les [[Brànquia|brànquies]] és llis. |
El color del dors és vert blavós, el ventre platejat i en els flancs groc grisencs. | El color del dors és vert blavós, el ventre platejat i en els flancs groc grisencs. | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Sparus aurata}} | |
| − | + | {{Wikispecies|Sparus_aurata}} | |
[[Categoria:Gastronomia]] | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
Última revisió del 15:38 6 jul 2022
| Orada | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Actinopterygii | ||
| Orde | Perciformes | ||
| Família | Sparidae | ||
| Gènero | Sparus | ||
| Espècie | S. aurata Linnaeus, 1758 | ||
| Distribució | |||
| |||
L'orada[1] (Sparus aurata) és una espècie de peix perciforme de la família Sparidae,[2] molt consumida dins de la gastronomia espanyola. El seu nom comú ve de la franja dorada característica que es troba entre els seus dos ulls. És una espècie costera, arribant-se a trobar inclús en estuaris, i és típica de la peixca deportiva.
És un peix distribuït des de les illes Britàniques a Cap Vert i per tot el mar Mediterràneu, inclús el mar Menor. Els jóvens freqüenten zones litorals i llacunes costeres mentres que els adults preferixen aigües més profundes, normalment pels 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m en época de reproducció. Es mouen entre les algues de zones rocoses o superfícies arenoses dels baixos fondos.
És una de les espècies per excelència dins de la aqüicultura marina.
Descripció[editar | editar còdic]
Els adults conseguixen fins a 1 mt. De llargària i pot pesar entre 5-7 kg en eixemplars adults. Té el cos comprimit pels dos costats i la seua llínea dorsal presenta una pronunciada convexitat. El cap és gran i arredonit i els llavis grossos. La primera fila de dents està composta per 4, 5 o 6 claus puntaguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Els quixals se situen despuix dels claus, en 4 o 5 files.
Presenta una sola aleta dorsal i les pectorals són llargues i acabades en punta. L'aleta cabal, revestida per una banda negra, està separada en dos porcions per mig d'una llaugera depressió. L'opèrcul que recobrix les brànquies és llis.
El color del dors és vert blavós, el ventre platejat i en els flancs groc grisencs. És típica i de ahí el seu nom, una franja dorada en la part superior dels ulls.
Reproducció[editar | editar còdic]
És una espècie hermafrodita protàndrica; és dir, són mascles al nàixer fins que conseguixen aproximadament els dos anys, i a partir dels tres anys es convertixen en femelles madures. Alguns individus actuen com a mascles tota la seua vida. A banda de l'edat influïx la grandària, encara que abdós normalment van lligats. A partir dels 600 g sol canviar el sexe dels mascles cap a femelles.
Els adults acostumen a viure en chicotets grups en zones profundes. Arribada l'época de reproducció (entre primavera d'hivern i hivern) abandonen al restant del banc. Les majors captures en rets es produïxen en l'últim trimestre de l'any, coincidint en l'última fase de la posta. En cada posta es ponen entorn d'un milló d'ous fecundats.
En els vivers industrials s'han aplegat a produir postes durant tot l'any, alterant el fotoperiodo i la temperatura.
Alimentació[editar | editar còdic]
S'alimenta principalment de peixos, crustàceus i moluscs que desenterra en la seua coa. De vegades també menja algues i plantes verdes marines.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑
- ↑ Sparus aurata Linnaeus, 1758. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Sparus_aurata de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orada.
Wikispecies té un artícul sobre Orada.