Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[File:01 khafre north.jpg|thumb|right|190px|[[Piràmide de Kefrén]] ]] | + | [[File:01 khafre north.jpg|thumb|right|190px|Piràmide de [[Khefren]]]] |
| Una '''piràmide''' (del [[llatí]] pyrămis, -ĭdis, i este del [[grec antic|grec]] πυράμις,-ιδος pyrámis, -idos) és una construcció monumental, en forma piramidal, normalment de base cuadrangular. | | Una '''piràmide''' (del [[llatí]] pyrămis, -ĭdis, i este del [[grec antic|grec]] πυράμις,-ιδος pyrámis, -idos) és una construcció monumental, en forma piramidal, normalment de base cuadrangular. |
| | | |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| Els recobrimients exteriors d'estos edificis varien molt d'unes culturas i époques a atres, encontrant-se des de revestimients de pedra calcàrea fins estucs. | | Els recobrimients exteriors d'estos edificis varien molt d'unes culturas i époques a atres, encontrant-se des de revestimients de pedra calcàrea fins estucs. |
| [[File:Teonate.JPG|thumb|left|200px|[[Piràmide del sol]] ([[Mèxic]]) ]] | | [[File:Teonate.JPG|thumb|left|200px|[[Piràmide del sol]] ([[Mèxic]]) ]] |
− | El procés de tallat de les pedras era extremadament lent, ya que estes solien ser pedres dures (tipo granític). Per a treballar-les s'utilisaren ferramentes de [[bronze]] i [[sílex]], i el polimentat es conseguia mijançant el frotat en la propia pols de les pedres o en abrasius més durs com el pols de [[quarcita]]. | + | El procés de tallat de les pedras era extremadament lent, ya que estes solien ser pedres dures (tipo granític). Per a treballar-les s'utilisaren ferramentes de [[bronze]] i [[sílex]], i el polimentat es conseguia mijançant el frotat en la pròpia pols de les pedres o en abrasius més durs com el pols de [[quarcita]]. |
| | | |
− | L'aubsència de documents ha imposibilitat coneixer els métodos constructius amprats en les piràmides antigues, pero no hi ha constància de l'us de la roda, per lo que les teorias més aceptades especulen en rampes o espirals exteriors sobre les que s'aniran deslisant els blocs mijançant palanques. | + | L'aubsència de documents ha imposibilitat conéixer els métodos constructius amprats en les piràmides antigues, pero no hi ha constància de l'us de la roda, per lo que les teorias més aceptades especulen en rampes o espirals exteriors sobre les que s'aniran deslisant els blocs mijançant palanques. |
| | | |
| Soles a partir del [[sigle XX]], enacabant de la popularisació de l'[[acer]] i el [[vidre]] com materials de construcció, els arquitectes han tornat a incorporar la piràmide al seu repertori formal. | | Soles a partir del [[sigle XX]], enacabant de la popularisació de l'[[acer]] i el [[vidre]] com materials de construcció, els arquitectes han tornat a incorporar la piràmide al seu repertori formal. |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
| {{Commonscat|Piràmide (arquitectura)}} | | {{Commonscat|Piràmide (arquitectura)}} |
− | * {{DGLV|Piràmide}}
| + | {{DGLV|Piràmide}} |
| | | |
| [[Categoria:Arquitectura]] | | [[Categoria:Arquitectura]] |
| [[Categoria:Piràmides]] | | [[Categoria:Piràmides]] |