Diferència entre les revisions de "Conjugació verbal de la llengua valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(verp -> verb) (Etiqueta: Edició visual) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''conjugació verbal en valencià''' consistix en tres grups de | + | La '''conjugació verbal en valencià''' consistix en tres grups de verbs: |
* els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.) | * els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.) | ||
* els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.) | * els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.) | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. | En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. | ||
| − | El '''model de la primera conjugació''' (-ar) es el | + | El '''model de la primera conjugació''' (-ar) es el verb ''donar''. Pero hi ha verbs que, pels canvis ortogràfics, necessiten atres models com son: |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -guar com desaiguar |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -car com gemecar |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -quar com liquar |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -cuar com promiscuar |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -çar com traçar |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -jar com gojar |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -gar com nugar |
| − | * Els | + | * Els verbs acabats en -iar com iniciar |
{| class="wikitable" align="center" | {| class="wikitable" align="center" | ||
| − | |+ '''Model de conjugació<br /> | + | |+ '''Model de conjugació<br />Verb ''donar'' ([[raïl]]: ''don-'')''' |
! colspan="2" bgcolor="LightCyan" | | ! colspan="2" bgcolor="LightCyan" | | ||
! colspan="6" bgcolor="LightCyan" | Forma simple | ! colspan="6" bgcolor="LightCyan" | Forma simple | ||
| Llínea 162: | Llínea 162: | ||
|} | |} | ||
| − | Els ''' | + | Els '''verbs de la segona conjugació''' (-er, -re, -r) seguixen el model de ''combatre''. |
| − | Hi ha ''' | + | Hi ha '''verbs del tercer grup''' que no tenen la doble flexió. |
| − | Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un | + | Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verb pur és, per eixemple, fregir-é, |
| − | Els | + | Els verbs incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment incoatiu format per l’infix –x/xc– , per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i en la tercera del plural. |
| − | Els | + | Els verbs purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per eixemple, el verb fregir és un verb velarisat (frigc) mentres que sentir és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels verbs velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; com és el cas de lligga. |
== Vínculs externs == | == Vínculs externs == | ||
Revisió de 04:12 27 jun 2022
La conjugació verbal en valencià consistix en tres grups de verbs:
- els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.)
- els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.)
- els que acaben en -ir (acodir, lluir, agrair, etc.)
En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
El model de la primera conjugació (-ar) es el verb donar. Pero hi ha verbs que, pels canvis ortogràfics, necessiten atres models com son:
- Els verbs acabats en -guar com desaiguar
- Els verbs acabats en -car com gemecar
- Els verbs acabats en -quar com liquar
- Els verbs acabats en -cuar com promiscuar
- Els verbs acabats en -çar com traçar
- Els verbs acabats en -jar com gojar
- Els verbs acabats en -gar com nugar
- Els verbs acabats en -iar com iniciar
| Forma simple | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitiu | donar | ||||||
| Gerundi | donant | ||||||
| Participi | donat, donada, donats, donades | ||||||
| Modo | Temps | Yo | Tu | Ell/Ella | Nosatres | Vosatres | Ells/es |
| Indicatiu | Present | done | dones | dona | donem | doneu | donen |
| Pretèrit imperfecte | donava | donaves | donava | donàvem | donàveu | donaven | |
| Pretèrit perfecte | doní | donares | donà | donàrem | donàreu | donaren | |
| Futur Imperfecte | donaré | donaràs | donarà | donarem | donareu | donaran | |
| Futur hipotètic | donaria | donaries | donaria | donaríem | donaríeu | donarien | |
| Passat pròxim | he donat | has donat | ha donat | hem donat | heu donat | han donat | |
| Pretèrit plusquamperfecte | havia donat | havies donat | havia donat | havíem donat | havíeu donat | havien donat | |
| Pretèrit perfecte compost | haguí donat | hagueres donat | hagué donat | haguérem donat | haguéreu donat | hagueren donat | |
| Futur perfecte | hauré donat | hauràs donat | haurà donat | haurem donat | haureu donat | hauran donat | |
| Futur hipotètic compost | hauria donat | hauries donat | hauria donat | hauríem donat | hauríeu donat | haurien donat | |
| Subjuntiu | Present | done | done | dones | donem | doneu | donen |
| Pretèrit imperfecte | donara | donares | donara | donàrem | donàreu | donaren | |
| Pretèrit perfecte | haja donat | hages donat | haja donat | hajam donat | hajau donat | hagen donat | |
| Pretèrit plusquamperfecte | haguera donat | hagueres donat | haguera donat | haguérem donat | haguéreu donat | hagueren donat | |
| Imperatiu | Present | dona | done | donem | doneu | donen | |
Els verbs de la segona conjugació (-er, -re, -r) seguixen el model de combatre.
Hi ha verbs del tercer grup que no tenen la doble flexió.
Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verb pur és, per eixemple, fregir-é, Els verbs incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment incoatiu format per l’infix –x/xc– , per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i en la tercera del plural.
Els verbs purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per eixemple, el verb fregir és un verb velarisat (frigc) mentres que sentir és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels verbs velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; com és el cas de lligga.
Vínculs externs
| ||||||||||||||||||||
