Diferència entre les revisions de "Francis Drake"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
(Text reemplaça - ' signatura' a ' firma') |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
| conegut_per = [[Pirateria marítima|Pirata]], [[explorador]], vicealmirant de la [[Royal Navy]] | | conegut_per = [[Pirateria marítima|Pirata]], [[explorador]], vicealmirant de la [[Royal Navy]] | ||
| muller = Mary Newman (fins al 1583) <br> Elizabeth Sydenham | | muller = Mary Newman (fins al 1583) <br> Elizabeth Sydenham | ||
| − | | | + | | firma = Francis Drake Signature.svg |
}} | }} | ||
Sir '''Francis Drake''' ([[Tavistock]], [[Devon]], [[Anglaterra]], [[1543]] - [[Portobelo]], [[Panamà]], [[27 de giner]] de [[1596]]) va ser un [[mariner]] [[Anglaterra|anglès]], [[explorador]], [[corsari]], [[Esclavitut|comerciant d'esclaus]], [[polític]] i vicealmirant de la [[Royal Navy]] de l'[[èpica elisabetiana]]. [[Elisabet I d'Anglaterra]] li concedí el títul de Sir Drake en l'any [[1581]]. | Sir '''Francis Drake''' ([[Tavistock]], [[Devon]], [[Anglaterra]], [[1543]] - [[Portobelo]], [[Panamà]], [[27 de giner]] de [[1596]]) va ser un [[mariner]] [[Anglaterra|anglès]], [[explorador]], [[corsari]], [[Esclavitut|comerciant d'esclaus]], [[polític]] i vicealmirant de la [[Royal Navy]] de l'[[èpica elisabetiana]]. [[Elisabet I d'Anglaterra]] li concedí el títul de Sir Drake en l'any [[1581]]. | ||
Revisió de 19:04 3 jun 2022
| Francis Drake | |||
|---|---|---|---|
| francis_drake.jpg | |||
| Francis Drake | |||
| Nacionalitat: | Regne d'Anglaterra | ||
| Naiximent: | 1543 | ||
| Lloc de naiximent: | Tavistock, Devon, Anglaterra | ||
| Defunció: | 27 de giner de 1596 | ||
| Lloc de defunció: | Portobelo, Panamà | ||
Sir Francis Drake (Tavistock, Devon, Anglaterra, 1543 - Portobelo, Panamà, 27 de giner de 1596) va ser un mariner anglès, explorador, corsari, comerciant d'esclaus, polític i vicealmirant de la Royal Navy de l'èpica elisabetiana. Elisabet I d'Anglaterra li concedí el títul de Sir Drake en l'any 1581.
Va participar en numeroses expedicions navals contra els interessos espanyols, tant en la península Ibèrica com en les Índies, com ara l'atac contra Cadis de 1587, la derrota de l'Armada Invencible o l'atac contra la Corunya de 1589, entre atres. Realisà la segona circumnavegació al món, en acabant de Elcano, entre 1577 i 1580.
Va morir de disenteria en giner de 1596 despuix d'atacar, sense èxit, San Juan, Puerto Rico.