Diferència entre les revisions de "Ido"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'uep' a 'web')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 27: Llínea 27:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.idolinguo.com/ Pàgina uep oficial]
+
*[http://www.idolinguo.com/ Pàgina web oficial]
  
 
{{traduït de|ca|Ido}}
 
{{traduït de|ca|Ido}}
  
 
[[Categoria:Llengües artificials]]
 
[[Categoria:Llengües artificials]]

Revisió de 10:54 1 jun 2022

Ido
Ido
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions: Linguo internaciona (Llengua internacional)
Parlat en: Arreu del món
Regió:
Parlants: 100-200
Rànquing: No és entre les 100 primeres
Família: Llengua planificada
estatus oficial
Llengua oficial de: Cap país; moltes ONG (sobretot associacions d'ido)
Regulat per: Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
còdics de la llengua
ISO 639-1 io
ISO 639-2 ido
ISO/FDIS 639-3 ido
SIL
Bandera
vore també: llengua

Ido és una llengua artificial derivada de l'esperanto. Es va desenrollar a principis del sigle XX, i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en Europa.

L'Ido i esperanto compartixen bona part de la gramàtica i el vocabulari, i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon Louis Couturat, i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any 1914 i la Primera Guerra Mundial varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista Progreso (creada per Couturat en l'any 1908), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.

Enllaços externs