Diferència entre les revisions de "Rafael Sanchis Yago"
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Pintor | | ocupació = Pintor | ||
− | | data_naix = [[1891]] | + | | data_naix = [[8 de setembre]] de [[1891]] |
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
− | | data_mort = [[1974]] | + | | data_mort = [[21 de giner]] de [[1974]] |
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[1891]]-[[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un | + | '''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[8 de setembre]] de [[1891]] - [[21 de giner]] de [[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un |
− | ampli prestigi nacional i internacional. | + | ampli prestigi nacional i internacional. |
+ | |||
+ | == Biografia == | ||
+ | |||
+ | Rafael es casà en l'iglésia de la Trinitat de Castelló de la Plana en Manola Santa Cruz de Teijeiro, germana de [[José Santa Cruz de Teijeiro|José]], el catedràtic, llatiniste i mestre en Dret Romà. Tingueren un fill, de nom Rafael. | ||
+ | |||
+ | Alumne predilecte de [[Vicent Castell]], pronte fon pensionat per la [[Diputació de Castelló]], ingresant en l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. | ||
+ | |||
+ | == Trayectòria artística == | ||
+ | |||
+ | La primera exposició la feu en el [[Cassino Antic de Castelló]] en l'any [[1915]]. | ||
+ | |||
+ | Pensionat de nou, es trasllada a [[Madrit]] a on coneix i queda prendat per l'art de [[Julio Romero de Torres|Romero de Torres]] del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en [[1919]] i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc.. | ||
+ | |||
+ | En [[1920]] obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires ([[Argentina]]), Riu de Janeiro ([[Brasil]]) i Santiago de Chile ([[Chile]]), | ||
Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]]. | Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]]. | ||
Llínea 17: | Llínea 31: | ||
La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes. | La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes. | ||
− | De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de Detroit. | + | En [[1922]] expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de [[Nova York]]. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de [[Detroit]]. |
+ | |||
+ | Quan torna a [[Espanya]] retrata als reis [[Alfons XIII]] i [[Victoria Eugenia de Batemberg, entre atres molts. En [[Valéncia]] és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director. | ||
+ | |||
+ | == Reconeiximents == | ||
En la ciutat de Castelló n'hi ha un carrer i un colege que porten el seu nom. | En la ciutat de Castelló n'hi ha un carrer i un colege que porten el seu nom. |
Revisió de 16:52 17 gin 2022
Rafael Sanchis Yago | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Pintor | ||
Naiximent: | 8 de setembre de 1891 | ||
Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 21 de giner de 1974 | ||
Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya |
Rafael Sanchis Yago (Castelló, 8 de setembre de 1891 - 21 de giner de 1974) fon un destacat pintor valencià del sigle XX que va gojar d'un ampli prestigi nacional i internacional.
Biografia
Rafael es casà en l'iglésia de la Trinitat de Castelló de la Plana en Manola Santa Cruz de Teijeiro, germana de José, el catedràtic, llatiniste i mestre en Dret Romà. Tingueren un fill, de nom Rafael.
Alumne predilecte de Vicent Castell, pronte fon pensionat per la Diputació de Castelló, ingresant en l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.
Trayectòria artística
La primera exposició la feu en el Cassino Antic de Castelló en l'any 1915.
Pensionat de nou, es trasllada a Madrit a on coneix i queda prendat per l'art de Romero de Torres del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en 1919 i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc..
En 1920 obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires (Argentina), Riu de Janeiro (Brasil) i Santiago de Chile (Chile),
Rafael feu exposicions de les seues pintures en Madrit i Bilbao ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: La Habana, Riu de Janeiro, i en les ciutats dels Estats Units com Nova York, Washington, Chicago, Detroit, Filadèlfia, Sant Francisco, Los Àngeles, i també en París, Viena, Buenos Aires o Lima.
La Hispanic Society de Nova York adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes.
En 1922 expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de Nova York. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius Greta Garbo, de Joan Crawford, del mític Rodolfo Valentino i també de l'industrial Henry Ford que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de Detroit.
Quan torna a Espanya retrata als reis Alfons XIII i [[Victoria Eugenia de Batemberg, entre atres molts. En Valéncia és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director.
Reconeiximents
En la ciutat de Castelló n'hi ha un carrer i un colege que porten el seu nom.