Llínea 62:
Llínea 62:
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
+
+
'''Estiuenca'''
+
+
Pel vell camí de l'alqueria
+
+
va una parella sospirant:
+
+
¡Que si no em vols com yo voldria!
+
+
¡Que si no et vullc per inconstant!
+
+
+
Tendra paraula falaguera
+
+
torna la pau poquet a poc:
+
+
¡Ta boca roja de cirera!
+
+
¡Ta pell molsuda d'albercoc!
+
+
+
Els albercocs i les cireres,
+
+
prenent l'Amor per mal de cucs,
+
+
entre les fulles, mes guerreres,
+
+
fugint, s'amaguen, tots porucs.
+
'''El sabater del cantó'''
'''El sabater del cantó'''