Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
395 bytes afegits ,  19:40 16 gin 2022
Llínea 62: Llínea 62:     
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
 
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
 +
 +
'''Estiuenca'''
 +
 +
Pel vell camí de l'alqueria
 +
 +
va una parella sospirant:
 +
 +
¡Que si no em vols com yo voldria!
 +
 +
¡Que si no et vullc per inconstant!
 +
 +
 +
Tendra paraula falaguera
 +
 +
torna la pau poquet a poc:
 +
 +
¡Ta boca roja de cirera!
 +
 +
¡Ta pell molsuda d'albercoc!
 +
 +
 +
Els albercocs i les cireres,
 +
 +
prenent l'Amor per mal de cucs,
 +
 +
entre les fulles, mes guerreres,
 +
 +
fugint, s'amaguen, tots porucs.
 +
    
'''El sabater del cantó'''
 
'''El sabater del cantó'''
27 617

edicions

Menú de navegació