Manuel Casaña i Taroncher
| Manuel Casaña i Taroncher | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestre, professor, periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 9 de febrer de 1945 | ||
| Lloc de naiximent: | Moncada, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Casaña i Taroncher (Moncada, 9 de febrer de 1945), és un mestre, professor, periodiste i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Manuel Casaña naix en la població valenciana de Moncada, en la comarca de l'Horta Nort, el 9 de febrer de l'any 1945. Estudià en l'escola primària pública del seu poble. També estudià diversos idiomes: francés en l'Institut Francés de Valéncia; anglés en el British Institut de Valéncia i italià en l'Universitat de Valéncia. Al mateix temps es fa mestre en l'Escola Normal del Magisteri de Valéncia i Diplomat en Francés per l'Escola Oficial d'Idiomes de Madrit. Com a mestre i professor de francés estigué en el colege Sant Jaume Apòstol de Moncada durant 40 anys.
Periodisme[editar | editar còdic]
Entrà a treballar al periòdic Las Provincias com a tipògraf tenint 15 anys. Un any més tart és nomenat corresponsal de Moncada dels periòdics Levante i Jornada i Deportes, mentres li publicaven ya algunes cròniques en Las Provincias. Periòdic en el que arribà a ser corrector –treballant junt a Ferrer Pastor un temps–. D'allí es va jubilar, despuix d'haver treballat durant 50 anys. José Ombuena l'obligà a deixar el Levante i passà a ser corresponsal de Las Provincias i croniste habitual en castellà. Fins que Mª Consuelo Reyna li va demanar que escrivira en valencià... fins ara. Té recopilades vora 2.000 columnes seues publicades en eixe periòdic, en el que escriu a hores d'ara. També ha publicat contes, pero molts més encara ne té per publicar.
Activitat cultural[editar | editar còdic]
Manuel Casaña perteneix a l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).
Mai s'ha presentat a cap concurs lliterari, pero té el premi de Periodisme Independent de l'entitat Cardona Vives de Castelló, i el Vinatea dels Amics de l'Acadèmia de Cultura Valenciana. Colaborador de la Revista Renou que edita l'associació castellonenca i valencianista Cardona Vives.
No se considera periodiste ni escritor, encara que ha escrit molt, pero sí mestre d'escola, professió que l'ha obligat a estudiar i saber cada dia un poquet més.
Cites[editar | editar còdic]
[...]
I en realitat, amic llector tant si eres com si no, fill de la ciutat de La Plana, este llibre ['A l'ombra del campanar'] es per a llegir-lo en continua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, a les costums i a les bondats que roden la noria dels dies plens de treball o bullint de festa, pero més gojant que penant. Mirem com desperta l'horta la ploma d'Artola:
El llaurador matiner
el pollastre, diu, l´alerta,
de matí de matinet,
i el llaurador es desperta
amb (sic) un eriçó de fret.
Deixa un sospir de recança
embolicat al llençol
i a la finestra s´atança
per vore si ha eixit el sol.
Mira al cel i el veu tot negre
(ha plogut tota la nit)
Pensa en la saò i alegre