Diferència entre les revisions de "Exposició Regional Valenciana"
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3688&tit=Centenari%20de%20l%B4Exposicio%20Regional%20Valenciana%20i%20l%B4Himne%20dels%20valencians Centenari de l'Exposició Regional Valenciana i l'himne dels valencians - Xavier Gimeno i Alonso - Cardona Vives] | * [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3688&tit=Centenari%20de%20l%B4Exposicio%20Regional%20Valenciana%20i%20l%B4Himne%20dels%20valencians Centenari de l'Exposició Regional Valenciana i l'himne dels valencians - Xavier Gimeno i Alonso - Cardona Vives] | ||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Història de Valéncia]] | [[Categoria:Història de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
[[Categoria:Espanya en 1909]] | [[Categoria:Espanya en 1909]] | ||
Revisió de 13:14 9 gin 2022
.jpg)
L'Exposició Regional Valenciana de 1909, fon una mostra comercial i industrial organisada per l'Ateneu Mercantil de Valéncia i impulsada pel seu president Tomás Trénor i Palavicino, que es desenrollà en la ciutat de Valéncia entre el 22 de maig i el 22 de decembre de l’any 1909.
El conjunt de l’exposició ocupava una superfície de 16 ha en, forma de recint firal per mig de pabellons i edificis ubicats al voltant de l'actual entramat urbà de l'Albereda de Valéncia. La ceremònia d’inauguració de l’Exposició es va produir el 23 de maig de l'any 1909 per part del rei Alfons XIII i el cap del Govern Antonio Maura.[1]
Exposició
L’'Exposició Regional es concebia com la mostra d’un certamen a on donar cabuda a les noves vanguardes del sigle XX, comprenent en això a quasi tots els camps de la cultura, l'indústria, l’economia, l’art, l’oci, el turisme, o la proyecció exterior. Fon una gran oportunitat per a centenars d’empreses de qualsevol tipo aixina com un punt de trobada empresarial i industrial a on gestar i promocionar les innovacions de productes tant regionals com nacionals. Ademés, l'indústria de l’oci i del consum consolidava artículs com l'automòvil, el cine, o el fonógraf.
Des de les corrents modernistes fins als nous deports (com el fútbol), l’Exposició tampoc s'oblidà de l'aviació, els motors d’explosió, o de les noves aplicacions elèctriques.
Arquitectura i Patrimoni
En esta exposició, en Valéncia quedà l'imprenta d’un ric patrimoni moderniste reflectit en construccions com el parc d’atraccions, palau de congressos, auditori de música, palau d’òpera, casino de joc, estadi deportiu, museu de les ciències i la tècnica, i centre d’exposicions.
En l’actualitat, tan sols es conserven un total de cinc edificis que formaren part del recint de l’Exposició Valenciana i que no varen ser derrocats una volta finalisada la mateixa; Estes cinc construccions són el Palau Municipal (obra de Francisco Mora) i d’estil neo-gòtic floral (hui en dia conegut com el Palau de l'Exposició), adossat al mateix l'Asil de Lactància i el Pabelló o Palau d’Indústria (edifici de Tabaquera). Encara que (per estar englobats dins de la fàbrica de tabacs), sol oblidar-se que també es conserven encara la Galeria de Màquines (nau almagasén) i la Sala de Motors (nau de motors).[3]