Canvis

A pesar de convergir en la forma d'actuar, hi ha substancials diferències entre l'empresa pública i la privada. A títul d'eixemple, destaquen les següents:

A pesar de convergir en la forma d'actuar, hi ha substancials diferències entre l'empresa pública i la privada. A títul d'eixemple, destaquen les següents:

* En els seus '''procediments de finançació'''. Esta diferència radica no tant en la possible existència de tractament diferencial en el mercat de capitals públic i privat, tracte que també sol rebre la gran empresa privada –de forma idèntica o molt semblada– en relació en l'empresa privada menuda o mija, sino en la possible [[finançació pública]] en orige en els presuposts que a sovint ve otorgant-se a este tipo d'empreses.

* En els seus '''procediments de finançació'''. Esta diferència radica no tant en la possible existència de tractament diferencial en el mercat de capitals públic i privat, tracte que també sol rebre la gran empresa privada –de forma idèntica o molt semblada– en relació en l'empresa privada chicoteta o mija, sino en la possible [[finançació pública]] en orige en els presuposts que a sovint ve otorgant-se a este tipo d'empreses.

* La '''persecució del benefici''' i el control a que estan someses pels poders públics. Sense oblidar l'objectiu del benefici, està molt clar que la raó de l'existència de l'empresa pública no és l'obtenció de beneficis. Ací la diferència no és substancial, sino de grau, per quant en les grans empreses privades, ademés de l'objectiu del benefici, concorren atres objectius igualment destacats, com lo són el creiximent i el poder de dites organisacions; circumstàncies que no tenen per qué estar –mediata ni immediatament al servici del benefici–. Per lo que al grau de control es referix, cal senyalar que les empreses públiques estan someses, ademés, al control específic que deriva de la seua pertinença al sector públic. cal puntualisar que el tema del grau d'algunes de les característiques diferenciadores entre empreses privades i empreses públiques no és uniforme dins de l'extensament gama de les empreses públiques, sino que obedix a la major o menor caracterisació de públiques que tinguen este tipo d'empreses.

* La '''persecució del benefici''' i el control a que estan someses pels poders públics. Sense oblidar l'objectiu del benefici, està molt clar que la raó de l'existència de l'empresa pública no és l'obtenció de beneficis. Ací la diferència no és substancial, sino de grau, per quant en les grans empreses privades, ademés de l'objectiu del benefici, concorren atres objectius igualment destacats, com lo són el creiximent i el poder de dites organisacions; circumstàncies que no tenen per qué estar –mediata ni immediatament al servici del benefici–. Per lo que al grau de control es referix, cal senyalar que les empreses públiques estan someses, ademés, al control específic que deriva de la seua pertinença al sector públic. cal puntualisar que el tema del grau d'algunes de les característiques diferenciadores entre empreses privades i empreses públiques no és uniforme dins de l'extensament gama de les empreses públiques, sino que obedix a la major o menor caracterisació de públiques que tinguen este tipo d'empreses.

Este concepte comprén els conceptes de [[interés|interesses]], [[amortisació]] i beneficis, permetent a l'Estat conéixer qué necessitats financeres presenta cadascuna de les empreses públiques.

Este concepte comprén els conceptes de [[interés|interesses]], [[amortisació]] i beneficis, permetent a l'Estat conéixer qué necessitats financeres presenta cadascuna de les empreses públiques.

La busqueda de la rendabilitat per part de l'empresa pública es contempla també com un mig d'estimular l'eficiència tecnològica i de gestió. D'esta forma sabem que si una empresa busca maximisar el seu benefici, això li exigix que minimise els seus costs per a qualsevol nivell de output. No obstant, l'objectiu de la maximizació del benefici s'ha rebujat explícitament per a les empreses públiques, ya que, en general, gogen de poder monopolístic en a lo manco alguns dels mercats en que se suministren els seus productes.

La busqueda de la rendabilitat per part de l'empresa pública es contempla també com un mig d'estimular l'eficiència tecnològica i de gestió. D'esta forma sabem que si una empresa busca maximisar el seu benefici, això li exigix que minimise els seus costs per a qualsevol nivell d'output. No obstant, l'objectiu de la maximizació del benefici s'ha rebujat explícitament per a les empreses públiques, ya que, en general, gogen de poder monopolístic en a lo manco alguns dels mercats en que se suministren els seus productes.

Des d'un punt de vista financer i econòmic, els fondos que financen l'inversió de l'empresa púbica provenen de dos fonts: de les seues pròpies reserves i de les aportacions que realisa la Facenda Pública. Esta, per la seua banda, obté els fondos principalment dels excedents bruts comercials de les empreses públiques, dels imposts i d'atres fonts. Per això, coneguda l'inversió que té que realisar l'empresa pública, quant menor siga el seu excedent, major té que ser la tributació i la finançació externa; és dir, que no té tanta transcendència cóm es dividix l'excedent entre interessos, amortisació i benefici, lo que importa és la seua quantia total.

Des d'un punt de vista financer i econòmic, els fondos que financen l'inversió de l'empresa púbica provenen de dos fonts: de les seues pròpies reserves i de les aportacions que realisa la Facenda Pública. Esta, per la seua banda, obté els fondos principalment dels excedents bruts comercials de les empreses públiques, dels imposts i d'atres fonts. Per això, coneguda l'inversió que té que realisar l'empresa pública, quant menor siga el seu excedent, major té que ser la tributació i la finançació externa; és dir, que no té tanta transcendència cóm es dividix l'excedent entre interessos, amortisació i benefici, lo que importa és la seua quantia total.

:c) Les entitats estatals de dret públic que no siguen organismes autònoms dependents de l'Administració General de l'Estat i no siguen entitats públiques empresarials (EPE), dependents de l'Administració General de l'Estat, o de qualssevol atres organismes públics vinculats o dependents d'ella.

:c) Les entitats estatals de dret públic que no siguen organismes autònoms dependents de l'Administració General de l'Estat i no siguen entitats públiques empresarials (EPE), dependents de l'Administració General de l'Estat, o de qualssevol atres organismes públics vinculats o dependents d'ella.

:d) Els [[consorci]]s dotats de personalitat jurídica pròpia a els que es referixen els artículs 6, apartat 5, de la [[Llei 30/1992]], de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i 87 de la [[Llei reguladora de les Bases de Règim Local|Llei 7/1985]], de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

:d) Els [[consorci]]s dotats de personalitat jurídica pròpia als que es referixen els artículs 6, apartat 5, de la [[Llei 30/1992]], de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i 87 de la [[Llei reguladora de les Bases de Règim Local|Llei 7/1985]], de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

=== Privatisades ===

=== Privatisades ===