Diferència entre les revisions de "Comarca de Valle del Ambroz"

Revisió de 12:21 1 nov 2021

Situació de la comarca d'Hervás dins de la província de Càceres

La comarca d'Hervás o de Granadilla, va ser un partit judicial que va existir en els sigles XIX i XX en el nort de la província de Càceres en la regió d'Extremadura (Espanya). La capital va ser l'actualment despoblada vila de Granadilla durant el regnat d'Isabel II, passant posteriorment la capitalitat a la veïna vila d'Hervás. En l'actualitat, el seu territori pertany íntegrament al partit judicial de Plasencia.

Història

Estava situat en el nort de la província, llindant en la província de Salamanca al nort i a l'est; al sur en el partit de Plasencia; a l'oest en els partits de Còria i de Gata. Inicialment, la seua capital era Granadilla.

En giner de l'any 1872, la capital del partit va ser traslladada a Hervás per ser una localitat de major tamany, pero un real decret de juliol del mateix any va restablir en Granadilla la sèu del registre de la propietat1 i un atre del més d'agost va restituir la capital del partit en Granadilla, per les queixes d'alguns municipis de que Hervás estava situada molt llunt. A l'any següent, instaurada la Primera República Espanyola, el president del govern Francesc Pi i Margall va decretar la tornada definitiva de la capital del partit a Hervás, alegant que per a l'administració de justícia és més important ubicar els jujats en el lloc més important i no en el més cèntric. En l'any 1876, sent ya rei Alfonso XII, es va restablir en Hervás la sèu del registre de la propietat.

La capital del partit en Hervás va durar fins a l'any 1988, quan la Llei de Planta Judicial va incloure a Hervás en el partit judicial nº 4 de la província, en capital en Plasencia.

Municipis i pedanies

Municipis

Pedanies

Vore també

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Plantilla:en desenroll}}
-[[File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres]]]]
+[[File:ES-CC-COM-09-Hervas.png|thumb|250px|Situació de la comarca d'Hervás dins de la [[província de Càceres]]]]
-La comarca del '''Valle del Ambroz''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]].
+La comarca d''''Hervás''' o de '''Granadilla''', va ser un partit judicial que va existir en els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] en el [[nort]] de la [[província de Càceres]] en la regió d'[[Extremadura]] ([[Espanya]]). La capital va ser l'actualment despoblada vila de [[Granadilla]] durant el regnat d'[[Isabel II]], passant posteriorment la capitalitat a la veïna vila d'[[Hervás]]. En l'actualitat, el seu territori pertany íntegrament al [[Comarca de Plasencia|partit judicial de Plasencia]].
-== Geografia ==
-Llimita en les comarques de les Hurdes i Terres de Granadilla a l'[[oest]], la Vall del Jerte a l'[[est]], Plasencia al [[sur]], aixina com en la [[província de Salamanca]] al nort (Serra de Béjar).
-En montanyes que superen els 2.000 metros i tenen nom propi com el Pinajarro, el Valdeamor o El Camocho, i zones de vega i dehesa a casi 450 metros d'altitut. En abundància d'[[aigua]], goles i [[Riu|rius]], la Gola Ampla, el riu Santihervás o el riu Ambroz, que dona nom a la vall.
-La seua privilegiada situació proporciona [[Hivern|hiverns]] suaus i [[Estiu|estius]] frescs.
-La vall la creua el Riu Ambroz i la calçada romana coneguda com la Via de l'Argent de nort a sur, aixina com la N-630 (Gijón-Sevilla) i l'A-66.
 == Història ==
-La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.
+Estava situat en el nort de la província, llindant en la [[província de Salamanca]] al [[nort]] i a l'[[est]]; al [[sur]] en el partit de Plasencia; a l'[[oest]] en els partits de [[partit de Còria|Còria]] i de [[partit de Gata|Gata]]. Inicialment, la seua capital era [[Granadilla]].
-Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.
-Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de [[Baños de Montemayor]], el Pont d'[[Abadia]], i la Vila Romana de [[la Granjuela]], situada en [[Casas del Monte]]. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.
+En [[giner]] de l'any [[1872]], la capital del partit va ser traslladada a [[Hervás]] per ser una localitat de major tamany, pero un real decret de [[juliol]] del mateix any va restablir en Granadilla la sèu del registre de la propietat1 i un atre del més d'[[agost]] va restituir la capital del partit en Granadilla, per les queixes d'alguns municipis de que Hervás estava situada molt llunt. A l'any següent, instaurada la [[Primera República Espanyola]], el president del govern [[Francesc Pi i Margall]] va decretar la tornada definitiva de la capital del partit a Hervás, alegant que per a l'administració de justícia és més important ubicar els jujats en el lloc més important i no en el més cèntric. En l'any [[1876]], sent ya rei [[Alfonso XII]], es va restablir en Hervás la sèu del registre de la propietat.
-En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]].
+La capital del partit en Hervás va durar fins a l'any [[1988]], quan la Llei de Planta Judicial va incloure a Hervás en el partit judicial nº 4 de la província, en capital en Plasencia.
 == Municipis i pedanies ==