Diferència entre les revisions de "Tonya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Tonya.jpg|thumb|right|300px|<center>Tonyes</center>]]
+
[[File:Panquemao (Castellón).jpg|thumb|right|300px|<center>Tonya</center>]]
  
 
La '''tonya''' és un dolç tipic [[valencià]] que s'elabora durant tot l'[[any]], encara que és molt típic per a les [[Pasqües]].
 
La '''tonya''' és un dolç tipic [[valencià]] que s'elabora durant tot l'[[any]], encara que és molt típic per a les [[Pasqües]].
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
En unes atres localitats escalden la [[farina]] en [[oli]] molt calent abans de pastar-les com en [[Oriola]] i en uns atres llocs també afigen [[mel]].
 
En unes atres localitats escalden la [[farina]] en [[oli]] molt calent abans de pastar-les com en [[Oriola]] i en uns atres llocs també afigen [[mel]].
+
 
 
== Ingredients ==
 
== Ingredients ==
 
*[[Farina]] 1 Quilo.
 
*[[Farina]] 1 Quilo.

Revisió de 21:14 17 maig 2021

Tonya

La tonya és un dolç tipic valencià que s'elabora durant tot l'any, encara que és molt típic per a les Pasqües.

Rep diferents noms segons les zones: pa cremat o pa socarrat, panou, pan dormido, mones, etc. En la Ribera del Xuquer la nomenen pa d'aire o pa de vent. En Xixona són tipiques les "tonyetes fines" que porten un poc d'anis, en Biar fan les "tonyes de creïlla" que incorporen puré de creïlla en la massa abans de ficar-les al forn.

En unes atres localitats escalden la farina en oli molt calent abans de pastar-les com en Oriola i en uns atres llocs també afigen mel.

Ingredients

Elaboració

El procés d'elaboració també és molt variat, pero despuix d'amassar tots els ingredients es deixa un temps per a que s'unfle la pasta, despuix dividim en porcions, li donem la seua forma redona caracteristica, s'unten d'ou en un pinzell i es torna a deixar que s'unfle. Se li tira sucre per damunt i es couen a temperatura baixa.

La forma és redona, tova i esponjosa. Pot ser de diferents grandaries, encara que pareix que tradicionalment eren de gran volum. La corfa, lluenta i obscura; esguitada per damunt en sucre, a vegades te en el mig un caramull dorat fet de clara d'ou batuda, que els la posen abans de ficar-les al forn.

Enllaços externs