Diferència entre les revisions de "Magrana"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Pomegranate02 edit.jpg|thumb|Magrana]] | [[File:Pomegranate02 edit.jpg|thumb|Magrana]] | ||
| − | La '''magrana''' o '''mangrana''' ( | + | La '''magrana''' o '''mangrana''' (del llatí mala grana, var. llatina de ''malum granatum'', mat. sign.), ''granada'' en [[castellà]], és el fruït del [[magraner]], un arbre molt habitual en [[Espanya]], és de corfa [[Groc|groga]] rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color [[roig]] brillant. |
La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses [[vitamina|vitamines]] del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A. | La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses [[vitamina|vitamines]] del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A. | ||
Revisió de 12:05 20 maig 2020
La magrana o mangrana (del llatí mala grana, var. llatina de malum granatum, mat. sign.), granada en castellà, és el fruït del magraner, un arbre molt habitual en Espanya, és de corfa groga rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color roig brillant.
La magrana és rica en gran cantitat de nutrients, entre els quals destaquen diverses vitamines del grup B (especialment la riboflavina, també coneguda com B2), la vitamina C, i el beta caroté, precursor de la vitamina A.
També destaca per la cantitat de minerals que conté, com el calci, ferro o manganés.
La seua polpa te un efecte laxant, sobre tot si es menja en dejú.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) fa una observació sobre la variant mangrana: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals.