Diferència entre les revisions de "Vicente Traver Tomás"
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
* ''Las calles, las casas y los jardines de Sevilla'' (Colege Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Sevilla, Sevilla, 1979) ISBN: 978-84-300-1721-8 | * ''Las calles, las casas y los jardines de Sevilla'' (Colege Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Sevilla, Sevilla, 1979) ISBN: 978-84-300-1721-8 | ||
* ''El marqués de la Vega-Inclán'' (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Madrit, 1965) ISBN: 978-84-00-02357-7 | * ''El marqués de la Vega-Inclán'' (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Madrit, 1965) ISBN: 978-84-00-02357-7 | ||
| − | * ''Don Ramón de Campoamor'' | + | * ''Don Ramón de Campoamor, jefe político de la provincia de Castellón de la Plana 1847-1848'' (Castellón, Imprenta Armengot, 1948) |
* ''Antigüedades de Castellón de la Plana'' (Castelló, 1958) ISBN: 978-84-96983-12-0 | * ''Antigüedades de Castellón de la Plana'' (Castelló, 1958) ISBN: 978-84-96983-12-0 | ||
Revisió de 12:29 25 gin 2020
| Vicente Traver Tomás | |||
|---|---|---|---|
| Palau arquebisbal de Valéncia | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte | ||
| Naiximent: | 23 de setembre de 1888 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 15 de novembre de 1966 | ||
| Lloc de defunció: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicente Traver Tomás (Castelló de la Plana, 23 de setembre de 1888 - Alacant, 15 de novembre de 1966) fon un arquitecte, escritor i polític valencià.
Biografia
Estudià bachillerat en l'Institut de Santa Clara, ya desaparegut, de la seua ciutat natal i va obtindre el títul d'arquitecte en l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrit en l'any 1912, als 24 anys.
En l'últim any de carrera per mig del seu amic l'ingenier Carlos González-Espresati, que despuix seria el seu cunyat, conegué al Marqués de la Vega-Inclán, qui li obrí els camins de màxim nivell arquitectònic en Espanya. Els seus esbossos i proyectes adquiriren gran notorietat.
A partir de l'any 1915 comença un periple per la geografia espanyola en calitat d'arquitecte de la Comissaria Regia de Turisme. La majoria de les seues obres d'eixa época se centren en l'àrea andalusa, i concretament en Sevilla.
El 27 de novembre de 1919 va contraure matrimoni en Elena González-Espresati Sánchez, filla de Carlos González-Espresati Chaparro. El matrimoni tingué quatre fills: Elena, Vicente, María Francisca i Mercedes. El matrimoni tingué que traslladar-se a Sevilla per a que Vicent Traver realisara l'encàrrec de dirigir la restauració de l'Alcàsser de Sevilla. En Sevilla, Vicent, formarà una família i desenrollarà la seua activitat professional fins a l'any 1933.
En l'any 1926 fon nomenat director artístic de l'Exposició Iberoamericana de Sevilla, conseguint premis i guardons que se succeïren en Sevilla i ad atres llocs d'Andalusia, Valéncia i Castelló.
En acabar els seus estudis, va desenrollar la seua activitat professional en Sevilla, a on va permanéixer fins a 1933, data en que es va assentar de forma definitiva en Castelló. En abril de 1939, en finalisar la Guerra Civil, fon nomenat alcalde de Castelló, permaneixent en el càrrec fins a novembre de 1942.
Sent l'alcalde de Castelló, Vicent Traver coloca la primera pedra per a la reconstrucció de l'Iglésia de Santa Maria, hui Concatedral.
En el temps que estigué com a alcalde de la ciutat feu una reordenació de les bases econòmiques de l'ajuntament de bon éxit final apart de resoldre problemes greus d'aigüeral i pavimentació. També dotà a la ciutat del nou mercat, el matador i atres servicis bàsics, ademés de començar la reconstrucció de Santa Maria.
En la ciutat de Castelló apart de les obres de la Concatedral de Santa Maria, de l'Iglésia de la Puríssima Sanc, el Palau de la Diputació de Castelló, el Colege de les Germanes Carmelites de la Caritat i l'Edifici de la Delegació de Facenda en la Plaça de l'Hort dels Corders, també realisà atres obres privades com la Casa Ferran (carrer d'Amunt, 110), Casa Fabregat (carrer Cavallers, 5), la Casa dels Quatre Cantons (carrer d'Enmig, 59 i Colón, 40). L'edifici dels Quatre Cantons està inspirat en l'Exposició Hispano-Americana de Sevilla. També realisà atres construccions en la Plaça de l'Indepència (La Farola) pero foren derribades. És autor de la Villa Elisa i la Villa Victòria en Benicàssim. També colaborà en l'arquitecte Francisco Maristany Casajuana.
Si les obres en Castelló i província són numeroses, encara més fora d'ella. Traver ha treballat en Alacant, Barcelona, Girona, Guadalajara, Huelva, Lleida, Mallorca, Menorca, Múrcia, Sevilla, Tarragona, Toledo, Valéncia i Valladolit. Les obres més importants estan en la capital andalusa.
Durant la seua estància en Sevilla, Vicent Traver dissenyà numeroses obres, com:
- 1915 - Conjunt de cases per al Real Patronato de Casas Baratas en el Porvenir
- 1917 - 1920 - Casa per a Miguel García de Longoria en la Plaça Nova, cantó en el carrer Badajoz
- 1923 - Proyecte de l'edifici de la Previsión Española, carrer Orfila, sèu actual de l'Ateneu de Sevilla
- 1926 - Substituix a l'arquitecte Aníbal González en els treballs de l'Exposició Iberoamericana de 1929 a on impulsà la Font de la Plaça d'Espanya, el Cassino de l'Exposició i el Teatre Municipal Lope de Vega.
- 1927 - 1929 - Dissenyà els antics almagacens del Banc Espanyol de Crèdit, en l'avinguda Manuel Siurot
- 1929 - 1933 - L'iglésia del Corpus Christi en l'avinguda de la Palmera, encara que no arribà a realisar-se per la Guerra Civil i el descobriment de les ruïnes romanes de l'Almoina.
En l'any 1958 fallí la seua dòna, cosa que l'afectaria molt i permaneixeria sempre de dol.
La reconstrucció de Santa Maria seria una mampresa de tota la família, en l'ajuda del seu fill Vicent, arquitecte provincial i que continuaria la llabor el seu net, Juan Ignacio, també arquitecte diocesà. Lo que se coneix com la "saga dels Traver".
Vicente Traver Tomás fon membre de la Comissió Provincial de Monuments, encarregada de velar per la salvaguarda del patrimoni.
Faltà en la ciutat d'Alacant el 15 de novembre de 1966. Eixe dia varen sonar totes les campanes de totes les iglésies i catedrals de les quals la construcció o restauració havia dirigit.
El seu fill, Vicent Traver González-Espresati, naixcut en Sevilla, el 11 de decembre de 1922, estudià arquitectura en Barcelona per a continuar en Madrit, fon l'arquitecte de la Diputació de Castelló seguint els pasos de son pare. Faltà el 8 de novembre de 2011 en la ciutat de Castelló.
Reconeiximents
- 1914 - Cavaller de la Real Orde d'Isabel la Catòlica
- 1915 - Comanador de la Real Orde d'Isabel la Catòlica
Obra
Arquitectura
Vicente Traver realisà restauracions en diferents monuments arquitectònics, com:
- Ermita neo-romànica de Sant Libori (Font d'En Segures, Benassal)
- Villa Elisa en Benicàssim.
- Villa Victòria en Benicàssim.
- Edifici del Banc de Castelló, en la Porta del Sol. Proyecte de reforma.
- Concatedral de Santa Maria de Castelló
- Iglésia de la Puríssima Sanc en Castelló
- Palau de la Diputació de Castelló
- Colege de les Germanes Carmelites de la Caritat en Castelló
- Edifici de la Delegació de Facenda en Castelló (Plaça de l'Hort dels Corders)
- Catedral de Huelva
- Alcàsser de Sevilla
- Catedral de Sevilla
- Castell del Senyoriu de Layos en Toledo
- Seminari Diocesà de l'Assunció en Tortosa, inaugurat en l'any 1951
- Casa de Cervantes en Valladolit
- Temple de Sant Pasqual Baylón de Vilarreal
- Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats en Valéncia, proyecte d'ampliació
- Catedral de Valéncia
- Palau Arquebisbal de Valéncia
- Seminari de Valéncia
- Sèu central del Banc de Valéncia en Valéncia
Lliteratura
- Las calles, las casas y los jardines de Sevilla (Colege Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Sevilla, Sevilla, 1979) ISBN: 978-84-300-1721-8
- El marqués de la Vega-Inclán (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Madrit, 1965) ISBN: 978-84-00-02357-7
- Don Ramón de Campoamor, jefe político de la provincia de Castellón de la Plana 1847-1848 (Castellón, Imprenta Armengot, 1948)
- Antigüedades de Castellón de la Plana (Castelló, 1958) ISBN: 978-84-96983-12-0