Diferència entre les revisions de "Antoni Atienza"

Revisió de 19:26 1 dec 2019

Antoni Atienza Peñarroja
Archiu:Antoni Atienza.jpg Antoni Atienza, historiador valencià

Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Historiador
Naiximent:	15 de març de 1960
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Antoni Atienza Peñarroja és un historiador, professor i escritor valencià, naixcut en la ciutat de Valéncia el 15 de març de 1960.

Biografia

Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'Universitat de Valéncia-Estudi General i professor d'Història en l'Institut de IES Comarcal. Articuliste habitual de les revistes La Aventura de la Historia, Historia 16, Lletraferit i Renou que edita l'associació cultural Cardona Vives de Castelló.

Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de Teatre Valencià de la Germania (Ed. L'Oronella), Els Papes Borja. Valencians dins del volum Lluís de Santangel-Els Borja (Série Històrica de la RACV nº 22) o el llibre de relats L'última cavalcada de Cesar Borja (Colecció Rajolar de L'Oronella).

Va guanyar l'elecció com a "Escritor de l'Any 2001" de l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, a més de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball La Real Senyera (2001), Ed. L'Oronella.

Publicacions

Portada del llibre “Els Borja. Valencians". (2002) d'Antoni Atienza

Teatre Valencià de la Germania (2000) (Ed. L'Oronella),
Els Papes Borja. Valencians dins del volum Lluís de Santangel-Els Borja (Série Històrica de la RACV nº 22)
L'última cavalcada de Cesar Borja (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
La Real Senyera. Bandera Nacional dels Valencians (2001) Ed. L'Oronella.
Clams de vida (en el relat La mare de Deu del Lledó), Ed. Oronella.
De regionalisme i valentinicultura. Faustí Barberà (2002). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
Els Borja. Valencians (2002) Colecció Els Fanals de la Terra nº 6, Ed. L'Oronella.

Premis

Escritor de l'Any 2001 otorgat per l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Cites

Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

[...]

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.

"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians

Enllaços externs

@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 {{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
 [...]
-Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor de "La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians"}}
+Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}}
 == Enllaços externs ==