Diferència entre les revisions de "Vicente Traver Tomás"
m |
|||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
* Catedral de [[Huelva]] | * Catedral de [[Huelva]] | ||
* [[Catedral de Valéncia]] | * [[Catedral de Valéncia]] | ||
| − | * Concatedral de Santa Maria de Castelló | + | * [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]] |
* Temple de Sant Pasqual Baylón de [[Vilarreal]] | * Temple de Sant Pasqual Baylón de [[Vilarreal]] | ||
* [[Palau Arquebisbal de Valéncia]] | * [[Palau Arquebisbal de Valéncia]] | ||
Revisió de 18:30 22 set 2019
| Vicente Traver Tomás | |||
|---|---|---|---|
| Palau arquebisbal de Valéncia | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte | ||
| Naiximent: | 23 de setembre de 1888 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 15 de novembre de 1966 | ||
| Lloc de defunció: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicente Traver Tomás (Castelló de la Plana, 23 de setembre de 1888 - Alacant, 15 de novembre de 1966) fon un arquitecte, escritor i polític valencià.
Biografia
Estudià bachillerat en l'Institut de Santa Clara, ya desaparegut, de la seua ciutat natal i va obtindre el títul d'arquitecte en l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrit en l'any 1912.
En l'últim any de carrera per mig del seu amic l'ingenier Carlos González Espresati, que despuix seria el seu cunyat, conegué al Marqués de la Vega-Inclán, qui li obrí els camins de màxim nivell arquitectònic en Espanya. Els seus esbóssos i proyectes adquiriren gran notorietat.
El 27 de novembre de 1919 va contraure matrimoni en Elena González-Espresati Sánchez, filla de Carlos González-Espresati Chaparro. El matrimoni tingué quatre fills: Elena, Vicente, María Francisca i Mercedes.
En l'any 1926 fon nomenat director artístic de l'Exposició Iberoamericana de Sevilla, conseguint premis i guardons que se succeïren en Sevilla i ad atres llocs d'Andalusia, Valéncia i Castelló.
En acabar els seus estudis, va desenrollar la seua activitat professional en Sevilla, a on va permanéixer fins a 1933, data en que es va assentar de forma definitiva en Castelló. En abril de 1939, en finalisar la Guerra Civil, fon nomenat alcalde de Castelló, permaneixent en el càrrec fins a novembre de 1942.
En el temps que estigué com a alcalde de la ciutat feu una reordenació de les bases econòmiques de l'ajuntament de bon éxit final apart de resoldre problemes greus d'aigüeral i pavimentació. També dotà a la ciutat del nou mercat, el matador i atres servicis bàsics, ademés de començar la reconstrucció de Santa Maria.
En l'any 1958 fallí la seua dòna, cosa que l'afectaria molt i permaneixeria sempre de dol.
La reconstrucció de Santa Maria seria una mampresa de tota la família, en l'ajuda del seu fill Vicent, arquitecte provincial i que continuaria la llabor el seu net, Juan Ignacio, també arquitecte diocesà. Lo que se coneix com la "saga dels Traver".
Vicente Traver Tomás faltà en la ciutat d'Alacant el 15 de novembre de 1966. Eixe dia varen sonar totes les campanes de totes les iglésies i catedrals de les quals la construcció o restauració havia dirigit.
Obra
Arquitectura
Vicente Traver realisà restauracions en diferents monuments arquitectònics, com:
- Alcasser de Sevilla
- Casa de Cervantes en Valladolit
- Castell del Senyoriu de Layos en Toledo
- Sèu central del Banc de Valéncia en Valéncia
- Catedral de Sevilla
- Catedral de Huelva
- Catedral de Valéncia
- Concatedral de Santa Maria de Castelló
- Temple de Sant Pasqual Baylón de Vilarreal
- Palau Arquebisbal de Valéncia
Lliteratura
- El marqués de la Vega-Inclán
- Don Ramón de Campoamor
- Antigüedades de Castellón de la Plana