Diferència entre les revisions de "Bajoca"
m |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | [[File:Snijboon peulen Phaseolus vulgaris.jpg|thumb|Bajoqueta]] | ||
+ | |||
La '''bajoca''' o bajoqueta és una [[Verdura|verdura]] frut de la planta denominada ''bajoquera'', és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors [[blanc|blanques]] o [[groc|grogues]] i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'[[Amèrica]]. | La '''bajoca''' o bajoqueta és una [[Verdura|verdura]] frut de la planta denominada ''bajoquera'', és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors [[blanc|blanques]] o [[groc|grogues]] i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'[[Amèrica]]. | ||
Revisió de 15:09 6 dec 2018
La bajoca o bajoqueta és una verdura frut de la planta denominada bajoquera, és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.
És el frut d'una planta trepadora de la família de les Favàcees, de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de fesol vert i una llegum quan nos referim a fesol sec.
Se li denomina de diferents maneres segons el seu país de procedència.
Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs.
Procedix d'Amèrica, la bajoca va començar a cultivar-se en Mèxic i Guatemala fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota Amèrica del Sur, en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a Europa i d'allí a Àfrica i a Àsia, estenent-se el seu cultiu per tot lo món.
La bajoca s'acostuma a cuinar bollint-la, a la barbacoa o estofada. Es menja oli, potser en ensalada o en puré, etc. Es pot acompanyar d'atres verdures com carlotes, creïlles, cebes o tomates.