Diferència entre les revisions de "Diéresis"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 11: Llínea 11:
 
* Per ser obvia la seua condició d'hiat, la normativa estalvia la colocació de diéresis en les següents combinacions vocàliques heterosilàbiques:
 
* Per ser obvia la seua condició d'hiat, la normativa estalvia la colocació de diéresis en les següents combinacions vocàliques heterosilàbiques:
  
* En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir: agrair, beneint, oiré, destruiria... i no agraïr, beneïnt, oïre, destruïria...
+
** En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir: agrair, beneint, oiré, destruiria... i no agraïr, beneïnt, oïre, destruïria...
  
* En la "i" i la "u" darrere dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, foto-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-: contraindicat, microincisió, reunió...
+
** En la "i" i la "u" darrere dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, foto-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-: contraindicat, microincisió, reunió...
  
* En la "i" i la "u" dels sufixos: -isme, -iste, -ista, -ible, -isar, -isant, -isat, -um darrere de vocal: egoisme, egoiste, arcaisant, europeisat, increible, òmnium, tèdeum...
+
** En la "i" i la "u" dels sufixos: -isme, -iste, -ista, -ible, -isar, -isant, -isat, -um darrere de vocal: egoisme, egoiste, arcaisant, europeisat, increible, òmnium, tèdeum...
  
* En els numerals composts en que apareixen la forma "un": trentaun, cinquantaunmil...
+
** En els numerals composts en que apareixen la forma "un": trentaun, cinquantaunmil...
 +
 
 +
{{Llengua valenciana}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Revisió de 13:51 10 nov 2018

La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la "u" en grups silàbics a on no es pronuncia, o be senayalar en determinats casos l'hiat o inexistència de diftonc.

Regles de la diéresis

  • S'escriu diéresis damunt de la "u" quan esta es pronuncia en les sílabes "qüe", "qüi", "güe", "güi": qüestions, aigüeral, aqüífer, llingüiste...
  • Duen diéresis la "i" i la "u" darrere d'una vocal quan no formen diftonc ni duen accent gràfic segons les normes generals: peüc, raïm, veïna, agraïa, gratuït, ablaürat, roïns...
  • En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles de l'accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, agraíem..... pero països, veïns, agraïx....
  • Per ser obvia la seua condició d'hiat, la normativa estalvia la colocació de diéresis en les següents combinacions vocàliques heterosilàbiques:
    • En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir: agrair, beneint, oiré, destruiria... i no agraïr, beneïnt, oïre, destruïria...
    • En la "i" i la "u" darrere dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, foto-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-: contraindicat, microincisió, reunió...
    • En la "i" i la "u" dels sufixos: -isme, -iste, -ista, -ible, -isar, -isant, -isat, -um darrere de vocal: egoisme, egoiste, arcaisant, europeisat, increible, òmnium, tèdeum...
    • En els numerals composts en que apareixen la forma "un": trentaun, cinquantaunmil...