Diferència entre les revisions de "Ovidi Montllor"
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom = Ovidi Montllor i Mengual | | nom = Ovidi Montllor i Mengual | ||
| image = [[File:Ovidi montllor actuacio alcoi (3).jpg|thumb|]] | | image = [[File:Ovidi montllor actuacio alcoi (3).jpg|thumb|]] | ||
| − | | peu = Ovidi Montllor en [[ | + | | peu = Ovidi Montllor en [[Alcoy]] en l'any [[2015]] |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Cantant | | ocupació = Cantant | ||
Revisió de 20:38 20 oct 2018
| Ovidi Montllor i Mengual | |||
|---|---|---|---|
| Ovidi Montllor en Alcoy en l'any 2015 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantant | ||
| Naiximent: | 4 de febrer de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de març de 1995 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
.jpg)
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoy, Alacant, 4 de febrer de 1942 – Barcelona, 10 de març de 1995) fon un cantant i cantautor valencià d'ideologia pancatalanista
Ovidi Montllor formà part del moviment nomenat la Nova Cançó. Milità en el Partit Socialiste Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment en el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), fins a la seua mort. Va fallir en l'any 1995 en la ciutat de Barcelona a conseqüència d'un càncer d'esòfec.
Biografia
Els seus inicis foren com a actor teatral. Debutà en l'any 1962 en el grup teatral La Cassola, d'Alcoy. Als 24 anys es va anar a Barcelona, a on va actuar en grups de teatre independents, com el del CICF, i més tart en les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. En l'any 1968 inicià la seua carrera com a cantant, a sovint acompanyat pel guitarriste i compositor Toti Soler, en música pròpia sobre texts de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Pere Quart i d'ell mateixa. També intervingué com a autor en algunes películes.
Cançons
Entre les seues peces musicals en català destaquen:
- La samarreta
- La fera ferotge
- Homenatge a Teresa
- Perquè vull
- L'escola de Ribera
- La cançó del cansat