Juan Vilanova i Piera

Archiu:JuanVilanova.jpg

Juan Vilanova i Piera

Juan Vilanova i Piera (Valéncia, 1821 - Madrit, 1893) fon un geolec i paleontolec valencià.

Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del sigle XIX. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en Espanya, s'empenyà en incorporar la ciència espanyola a l'estat d'investigació europea.

Biografia

Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'Oviedo i despuix de viajar a París a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en 1852 catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la Terra en dita universitat.

En 1867, propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.

Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de Castelló i Valéncia. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en 1871 en la que participà molt activament i de la que fon president en 1878. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de 1874.

Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en Espanya (restes d'Iguanodó en Utrillas, Terol i Morella (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en 1893.

En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de Darwin i Huxley. Comell mateix dia:

«Conve tindre present que Moisés no es propongué donar en el Génesis un tractat de Geologia ni de ninguna atra ciencia, sino més be fer comprendre als hebreus la grandea i omnipotencia del Deu Creador, i evitar d'esta manera que caigueren en l'idolatria; lo qual era més fàcil de conseguir, dient que a la sola paraula de Deu “Fiat lux”, “aparegue la llum”, que si els haguera donat un tractat d'Optica.»

Obra

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872). Ademés d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Història Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre 1872 i 1876 i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Escrigué ademés un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses làmines.

Bibliografia de l'autor

• Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872)
• La Creació. Història Natural, Barcelona: Montaner i Simón, 1872-1876.
• Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872.

Enllaços externs

• Juan Vilanova
• Centenari de Juan Vilanova