Artículs en valencià

Els artículs valencians són els següents:

	Singular	Plural
Masculí	el, lo	els, los
Femení	la	les
Neutre	lo

L'artícul masculí

L'artícul masculí en valencià és el i el seu plural és els.

En l’actualitat les formes clàssiques de l’artícul lo, los en qualsevol posició han segut substituïdes en bona mida per les formes el, els (“formes generals actuals” de l’artícul). Les formes clàssiques només tenen vitalitat plena en les comarques més septentrionals (el Maestrat, fonamentalment), a on s'utilisa l'artícul masculí lo i el seu plural los excepte si la paraula anterior acaba en vocal, llavors passa a ser també el i els. Davant de paraula escomençada per vocal, l'artícul masculí singular s'apostrofa: el/lo home passa a ser l'home, i juntament en les preposicions a, de i per, l'artícul masculí es contrau: a, de i per + el/lo = al, del i pel; a, de i per + els/los = als, dels i pels.

Orige de l'artícul masculí

L'artícul masculí del valencià té el seu orige en el demostratiu neutre llatí illud, que volia dir allò. Posteriorment va caure la de final, passant a ser illu, la primera sílaba també va caure, passant a ser lu i, finalment, la vocal final s'obrí en o, convertint-se finalment en lo, que era l'artícul que s'usava en valencià clàssic, pero en el pas del temps est artícul encara evolucionà més: era costum antigament apostrofar l'artícul lo a la paraula que anava despuix (com hui en dia es diu l'home i no el home o lo home), pero també a la que anava davant (com per eixemple: Lo rei digué: "que'l senyor vinga" en conte de: Lo rei digué: "que lo senyor vinga") que és com s'escrivia en el Sigle d'Or, més tart, eixa forma apostrofada a la paraula anterior començà a escriure-se'n separada i en una e al principi, i encara es manté aixina hui en dia en el nort de Castelló (per eixemple: Lo rei digué: "que el senyor vinga"), pero en el restant del valencià, eixa forma el acabà quallant en totes les posicions, no a soles darrere de paraules acabades en vocal, i és com se diu hui en dia en el restant del territori valencià. L'artícul lo encara sobreviu en el valencià parlat del nort de Castelló i, en el restant del territori, en algunes expressions com tot lo món o en lo carrer.

L'artícul femení

L'artícul femení en valencià és la i el seu plural les. Davant de paraula escomençada per vocal, el singular s'apostrofa: la amiga passa a ser l'amiga.

Orige de l'artícul femení

L'artícul femení prové del demostratiu femení llatí illa, que vol dir aquella. Posteriorment caigué la primera sílaba passant a ser la, que és com se diu en valencià des dels seus orígens fins a hui en dia.

L'artícul neutre

L'artícul neutre en valencià és lo, a diferència de l'artícul masculí el/lo, este no s'apostrofa ni es contrau i no té plural. No s'ha de confondre en l'artícul masculí lo, que sí que s'apostrofa, se contrau i té plural.

Orige de l'artícul neutre

L'artícul neutre té exactament el mateix orige que l'artícul masculí, això és perquè l'artícul lo antigament s'usava com a artícul masculí i com a neutre (de fet, el seu orige és un demostratiu neutre), pero mentres que en la majoria del valencià l'artícul masculí fon substituït per la seua forma el, l'artícul neutre sempre es va mantindre lo fins a hui en dia.

L'artícul salat

En la localitat alacantina de Tàrbena, que fon repoblada per mallorquins, se manté una característica molt peculiar: s'usa l'artícul salat.

El funcionament de l'artícul salat

L'artícul salat és igual que l'artícul del restant del valencià pero substituint la el per una es: es coche, es coches, sa casa i ses cases. L'artícul singular femení i masculí s'apostrafa: s'artícul, s'espardenya (l'artícul masculí plural és igual que el sigular pero no s'apostrofa: es artículs). L'artícul masculí singular i plural quan va darrere de a, de i per se contrau: a, de i per + es(singular)/es(plural) = as, des, pes (tant en singular com en plural). Finalment, l'artícul masculí despuix de la preposició en passa a so en singular (excepte quan està apostrofat) i sos en plural: en so coche, en sos coches.

Bibliografía

• Lo Rat Penat Gamàtica Didàctica de Valencià.