Diferència entre les revisions de "Artículs en valencià"
m |
|||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|} | |} | ||
| − | La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma ' | + | La forma ''el'' (singular masculí), procedent de la forma [[llatí|llatina]] ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament ''el'' es posava davant de paraules escomençades per consonant, i ''lo'' (singular masculí) en les començades per vocal. |
| − | Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina | + | Les formes ''lo ''(singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma ''lo'' hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies... |
| − | La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina | + | La forma ''lo'' neutra, procedent de la forma llatina ILLUD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria. |
== Bibliografía == | == Bibliografía == | ||
Revisió de 17:56 5 maig 2018
Els artículs valencians són els següents:
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculí | el, lo | els, los |
| Femení | la | las |
| Neutre | lo |
La forma el (singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE (n'hi hauria una pèrdua de la sílaba final: LE), faria les següents contraccions: al, del, pel, i la forma els: als, dels, pels. No s’apostrofaria puix no pot mai entrar en contacte la seua vocal en la del nom que la seguix. Històricament el es posava davant de paraules escomençades per consonant, i lo (singular masculí) en les començades per vocal.
Les formes lo (singular masculí), procedent de la forma llatina ILLE —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, i la (singular femení), procedent de la forma llatina ILLA —n’hi hauria una pèrdua de la primera sílaba: IL—, s’apostrofarien. La forma lo hui en dia sol utilisar-se generalment en locucions fossilisades o darrere d’algunes preposicions: tot lo sant dia, tot lo món, en lo carrer, en lo cap, per lo matí, tots los dies...
La forma lo neutra, procedent de la forma llatina ILLUD —també perdria la primera sílaba: IL—, no presentaria ni gènero ni número, i no s’apostrofaria.
Bibliografía
- Lo Rat Penat Gamàtica Didàctica de Valencià.
