Diferència entre les revisions de "Francisco Roca Traver"
(→Cites) |
m |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| data_naix = 19 d'agost de [[1921]] | | data_naix = 19 d'agost de [[1921]] | ||
| lloc_naix = [[Torreblanca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Torreblanca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| − | | data_mort = | + | | data_mort = 2 de març de [[2018]] |
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Francisco A. Roca Traver''' ([[Torreblanca]], [[19 d'agost]] de [[1921]]). Historiador. | + | '''Francisco A. Roca Traver''' ([[Torreblanca]], [[19 d'agost]] de [[1921]] - [[2 de març]] de [[2018]]). Historiador. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Va estudiar de ben chicotet en el Colege Herrero rodejat d'alumnes i professors molt significatius. I el bachillerat en l'Institut d'Ensenyança Mija de Castelló, que més tart rebria el nom de [[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Francesc Ribalta]], alcançant un Premi Extraordinari. | Va estudiar de ben chicotet en el Colege Herrero rodejat d'alumnes i professors molt significatius. I el bachillerat en l'Institut d'Ensenyança Mija de Castelló, que més tart rebria el nom de [[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Francesc Ribalta]], alcançant un Premi Extraordinari. | ||
| − | Francisco Roca Traver, | + | Francisco Roca Traver, era llicenciat en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, en [[1942]]. Doctor ''cum laude'' en Història per l'Universitat Complutense de Madrit, en [[juny]] de [[1944]]. Professor Adjunt d'Història de la Cultura en l'Universitat de Valéncia entre [[1943]] i [[1950]]. Becari del Colege ''César Carlos'' de Madrit (1950-[[1953]]). Catedràtic de Geografia i Història en 1953. Despuix de varis destins va eixercir com a director de l'Institut de Bachillerat d'[[Algemesí]] (1953-[[1987]]), fins a la seua jubilació. |
== Trayectòria professional == | == Trayectòria professional == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Va pertànyer com a Colaborador en l'Escola d'Estudis Medievals de l'Institució Alfons el Magnànim de Valéncia ([[1945]]); en l'Institut Jerónimo Zurita del S.I.C, Madrit 1945; Membre de la Societat Castellonenca de Cultura ([[1963]]); Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ([[1984]]); Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història de Madrit ([[1997]]) i Acadèmic d'Honor de l'[[Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica]] ([[2005]]). | Va pertànyer com a Colaborador en l'Escola d'Estudis Medievals de l'Institució Alfons el Magnànim de Valéncia ([[1945]]); en l'Institut Jerónimo Zurita del S.I.C, Madrit 1945; Membre de la Societat Castellonenca de Cultura ([[1963]]); Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ([[1984]]); Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història de Madrit ([[1997]]) i Acadèmic d'Honor de l'[[Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica]] ([[2005]]). | ||
| − | + | Va participar en Congressos d'Història Medieval (C.S.I.C.) de [[Jaca]], [[Puigcerdá]], [[Barcelona]], [[Palma de Mallorca]], Valéncia i en el "I Congrés d'Història del País Valencià (sic)". | |
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 84: | Llínea 84: | ||
== Torreblanca == | == Torreblanca == | ||
| − | A part dels seus nomenaments de Fill Predilecte i Croniste Oficial, Francisco Roca, sempre dedicat a l'investigació medieval del [[Regne de Valéncia]], no | + | A part dels seus nomenaments de Fill Predilecte i Croniste Oficial, Francisco Roca, sempre dedicat a l'investigació medieval del [[Regne de Valéncia]], no descuidà mai l'abordar temes específics de Castelló i especialment de Torreblanca, ciutat de la que ha publicat el seu Cançoner Popular ''El barreig de Torreblanca en [[1397]]. Elenc de notícies de Torreblanca'' i alguna cosa que li va tindre sempre molt interessat, com ''La vida de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno i la Vila de Torreblanca''. |
== Distincions i Premis == | == Distincions i Premis == | ||
| − | Francisco Roca Traver | + | Francisco Roca Traver fon Croniste Oficial ([[1972]]) i fill predilecte de Torreblanca ([[1974]]). |
* Premi Ciutat de Castelló (1952) | * Premi Ciutat de Castelló (1952) | ||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
* Premi Navarro Reverter (1964) | * Premi Navarro Reverter (1964) | ||
* Premi Senyera de l'Ajuntament de Valéncia en 1996 i 1998. | * Premi Senyera de l'Ajuntament de Valéncia en 1996 i 1998. | ||
| − | * Premi Extraordinari de l'Exm. Ajuntament de Valéncia en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, en els anys 2004 al 2013. | + | * Premi Extraordinari de l'Exm. Ajuntament de Valéncia en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]], en els anys 2004 al 2013. |
== Cites == | == Cites == | ||
Revisió de 19:28 4 març 2018
| Francisco A. Roca Traver | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador | ||
| Naiximent: | 19 d'agost de 1921 | ||
| Lloc de naiximent: | Torreblanca, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2 de març de 2018 | ||
Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 19 d'agost de 1921 - 2 de març de 2018). Historiador.
Biografia
Francisco A. Roca Traver va nàixer el 19 d'agost de l'any 1921 en Torreblanca, frut del matrimoni de Francisco Roca i Elvira Traver. Son pare fon mestre del Colege Herrero de Castelló i també, Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Castelló. La seua germana, de nom Elvira com sa mare, va contraure matrimoni en el prestigiós gestor administratiu de Castelló, Rafael Beltrán Cervelló. Va contraure matrimoni en la ciutat de Valéncia, el 2 de setembre de 1958, en Josefa Girbés pero no tingueren fills.
Estudis
Va estudiar de ben chicotet en el Colege Herrero rodejat d'alumnes i professors molt significatius. I el bachillerat en l'Institut d'Ensenyança Mija de Castelló, que més tart rebria el nom de Francesc Ribalta, alcançant un Premi Extraordinari.
Francisco Roca Traver, era llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, en premi extraordinari, en 1942. Doctor cum laude en Història per l'Universitat Complutense de Madrit, en juny de 1944. Professor Adjunt d'Història de la Cultura en l'Universitat de Valéncia entre 1943 i 1950. Becari del Colege César Carlos de Madrit (1950-1953). Catedràtic de Geografia i Història en 1953. Despuix de varis destins va eixercir com a director de l'Institut de Bachillerat d'Algemesí (1953-1987), fins a la seua jubilació.
Trayectòria professional
Va pertànyer com a Colaborador en l'Escola d'Estudis Medievals de l'Institució Alfons el Magnànim de Valéncia (1945); en l'Institut Jerónimo Zurita del S.I.C, Madrit 1945; Membre de la Societat Castellonenca de Cultura (1963); Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (1984); Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història de Madrit (1997) i Acadèmic d'Honor de l'Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica (2005).
Va participar en Congressos d'Història Medieval (C.S.I.C.) de Jaca, Puigcerdá, Barcelona, Palma de Mallorca, Valéncia i en el "I Congrés d'Història del País Valencià (sic)".
Obres
Ha publicat artículs en revistes especialisades i numeroses colaboracions científiques entre les que figuren els següents títuls:
- Un manuscrit de Ordinaciones de la Casa del Rey en la Corona de Aragón (1947)
- La Gobernación foral del Reino de Valencia: una cuestión de competencia (1950)
- El gremio de curtidores: unas ordenanzas desconocidas del siglo XV (1951)
- El Archivo Municipal de Castellón (1951)
- El mustaçaf de Castellón y el "Libre de Mustaçaffia" (1952)
- Ordenaciones municipales de Castellón durante la Baja Edad Media (1953)
- Un siglo de vida mudejar en la Valencia Medieval (1238-1338) (1954)
- Cuestiones de demografía medieval (1955)
- Interpretación de la "cofradía" medieval valenciana: La Real Cofradía de San Jaime (1957)
- El Justicia de Valencia: 1238-1321 (1970)
- Un jurista de la Valencia foral: Pedro Juan Belluga (1973)
- Cancionero popular de la Villa de Torreblanca (1981)
- La jurisdicción civil del Justicia de Valencia (1238-1321) (1985)
- Los judíos valencianos en la Baja Edad Media (1987)
- El Justicia de Valencia i el Dret de familia en l'época foral (1989)
- Precedentes y conquista de las tierras castellonenses (1990)
- El obispo de Segorbe-Albarracín fr. Juan de Muñatones y el proceso del Príncipe Carlos (1991)
- Las primeras fundaciones de los jesuitas en Valencia (1992)
- Los jesuitas y la enseñanza en Valencia (1564-1597) (1993)
- Un dia en la societat foral: el ritme del temps en la Valencia del XV (1995)
- La lealtad de Valencia a la Corona ante la sucesión de Juan I (1997)
- El Monasterio de San Miguel de los Reyes (1999)
- Los Judíos valencianos en la Baja Edad Media (2000)
- Castellología medieval en tierras castellonenses (2001)
- Elenco de noticias de Torreblanca (2002)
- Alfonso II el Benigno y el Reino de Valencia (2003)
- Historia de la Cultura Medieval Valenciana:(1263-1400) (2003)
- Historia de la Cultura Valenciana (1269-1499):documentos para su estudio (2004)
- Tierra y propiedad en el régimen foral valenciano (2004)
- Cap y Casal en la Valencia medieval (2005)
- Tierra y propiedad en el régimen foral valenciano (2004)
- Instituciones sociales en la Valencia medieval (2005)
- Valencia Primigenia (2005)
- La espiritualidad de la sociedad medieval valenciana: Corpus Christi en Valencia (2006)
- Nómina de literatos del Siglo de Oro valenciano (2007)
- Fr. Tomás de Rocabertí y el Colegio de San Pío V de Valencia (2008)
- Los judíos en la Valencia medieval: vida, sociedad y cultura (2008)
- Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana, (RACV. Valéncia, 2008)
- La repoblación mudejar del Castellón tardomedieval (2009)
- Estructura urbanística del Castellón tardomedieval (2010)
- DC aniversario del manicomio valenciano del P. Jofré (2010)
- San Vicente Ferrer y el proselitismo (2011)
- La "desamortización" de Mendizábal y las cartujas valencianas (2011)
- San Vicente Ferrer y el Cisma de Occidente (2012)
- El "Hospital des Folls e ignorants": el padre Gelabert Jofré (2012)
- La casa de la Ciudad y el Angel Custodio (2012)
- Fernando I y el Reino de Valencia (2012)
- Martín el Humano y el Reino de Valencia (2013)
- La Cartuja de Valdecristo (2014)
Torreblanca
A part dels seus nomenaments de Fill Predilecte i Croniste Oficial, Francisco Roca, sempre dedicat a l'investigació medieval del Regne de Valéncia, no descuidà mai l'abordar temes específics de Castelló i especialment de Torreblanca, ciutat de la que ha publicat el seu Cançoner Popular El barreig de Torreblanca en 1397. Elenc de notícies de Torreblanca i alguna cosa que li va tindre sempre molt interessat, com La vida de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno i la Vila de Torreblanca.
Distincions i Premis
Francisco Roca Traver fon Croniste Oficial (1972) i fill predilecte de Torreblanca (1974).
- Premi Ciutat de Castelló (1952)
- Creu d'Alfons X el Sabi en 1962
- Premi Roque Chabás (1963)
- Premi Pere Compte (1965)
- Premi Navarro Reverter (1964)
- Premi Senyera de l'Ajuntament de Valéncia en 1996 i 1998.
- Premi Extraordinari de l'Exm. Ajuntament de Valéncia en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, en els anys 2004 al 2013.
Cites
1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.
2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.
3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.
4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.
5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.
6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.
7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.
8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.
9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.
10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.
11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441. Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano Arnaldo de Vilanova e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.
12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.
13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474.- Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana. Francisco A. Roca Traver (RACV. Valéncia, 2008)
El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta. [...]
Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino. [...]
El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio...- Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499). Francisco A. Roca Traver (RACV. Valéncia, 2004).
- Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana. Francisco A. Roca Traver (RACV. Valéncia, 2008)