Diferència entre les revisions de "Felip VI"
m |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en [[gallec]], Gabriel Aresti en [[euskera]] i Salvador Espriu en [[català]], pero no cità a cap escritor en [[llengua valenciana]], cosa que fon criticada per sectors [[valencianistes]], al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. <ref>[http://www.elmundo.es/espana/2014/06/19/53a2b0e5ca4741f7548b4579.html Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo]</ref> | Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en [[gallec]], Gabriel Aresti en [[euskera]] i Salvador Espriu en [[català]], pero no cità a cap escritor en [[llengua valenciana]], cosa que fon criticada per sectors [[valencianistes]], al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. <ref>[http://www.elmundo.es/espana/2014/06/19/53a2b0e5ca4741f7548b4579.html Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo]</ref> | ||
| − | El 22 de maig de 2004 es va casar en la periodista asturiana [[Letizia Ortiz|Letizia Ortiz Rocasolano]], en la qual ha | + | El 22 de maig de 2004 es va casar en la periodista asturiana [[Letizia Ortiz|Letizia Ortiz Rocasolano]], en la qual ha tengut dos filles: el [[31 d'octubre]] de [[2005]] la Infanta Elionor i el [[29 d'abril]] de [[2007]] la Infanta Sofia.<ref>[http://www.geneall.net/H/per_page.php?id=9352 Geneall]</ref> |
Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de giner de 1977 els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El 30 de giner de 1986, al fer díhuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals. Quan siga Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) serà Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V. | Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de giner de 1977 els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El 30 de giner de 1986, al fer díhuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals. Quan siga Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) serà Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V. | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [[Wikimedia Commons]] alberga | + | * [[Wikimedia Commons]] alberga contengut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Felipe_VI_of_Spain Felip VI]''' |
{{Successió | {{Successió | ||
Revisió de 13:50 22 feb 2018
| Felip VI | |||
|---|---|---|---|
| Felipe, Prince of Asturias.jpg | |||
| Fotografia oficial de Sa Majestat Felip VI, Rei de Valéncia | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Naiximent: | 30 de giner de 1968 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit | ||
Felip V de Valéncia i VI d'Espanya, (30 de giner de 1968, Madrit). Felipe VI de Borbón i Grecia és l'actual rei d'Espanya, ostentant el Cap de l'Estat. És l'actual Rei de Valéncia, hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any 1232.
És el tercer fill dels Reis Joan Carles I d'Espanya i Sofia de Grècia i, com a únic varó, fon l'hereu directe de la corona d'Espanya, per lo que fon proclamar rei el 19 de juny de 2014, despuix de l'abdicació de son pare, el rei Joan Carles I, d'acort en la llei orgànica d'abdicació en la Corona sancionada el dia anterior per el seu predecessor i promulgada eixa mateixa nit en el Bolletí Oficial de l'Estat.[1]
És llicenciat en Dret per la Universidad Autónoma de Madrit (1993) i Master en Relacions Internacionals per l'Edmund Walsh School of Foreign Service de l'Universitat de Georgetown (1995). Ha rebut formació militar en l'Acadèmia General Militar de Saragossa, l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier. Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la inauguració dels quals desfilà com a abanderat de la selecció espanyola.
Curiosament, la seua data de coronació coincidí en el dia en que el seu antecesor, Felip V, donara l'orde de cremar la ciutat de Xàtiva, per ser partidària de l'Archiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successio Espanyola.
Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en gallec, Gabriel Aresti en euskera i Salvador Espriu en català, pero no cità a cap escritor en llengua valenciana, cosa que fon criticada per sectors valencianistes, al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. [2]
El 22 de maig de 2004 es va casar en la periodista asturiana Letizia Ortiz Rocasolano, en la qual ha tengut dos filles: el 31 d'octubre de 2005 la Infanta Elionor i el 29 d'abril de 2007 la Infanta Sofia.[3]
Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de giner de 1977 els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El 30 de giner de 1986, al fer díhuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals. Quan siga Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) serà Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V.
L'anterior Felip (Felip IV de Valéncia -V d'Espanya), fon el primer borbó que regnà en Valéncia per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al Regne de Valéncia fon la Batalla d'Almansa. Felip IV es caracterisà per una política centralista que va significar la perdua de l'autonomia del Regne de Valéncia i dels seus Furs.
El títul de Rei de Valéncia és un dels títuls històrics propis de la Corona d'Espanya; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'Espanya a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de Valéncia).[4] Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'Espanya abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels Reis Catòlics. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:
Rei de Valéncia, de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dos Sicílies, de Sevilla, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Galícia, de Cerdenya, de Córdova, de Córsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...
La Princesa d'Astúries
La seua filla Leonor és l'actual Princesa d'Astúries, Princesa de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'Aragó i de Viana, tradicional del Regne de Navarra.
Vore també
Referencies
- ↑ «Corona d'Espanya». Consultat el 18 de juny de 2014.
- ↑ Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo
- ↑ Geneall
- ↑ «Constitución Española». Consultat el 5 de novembre de 2014.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contengut multimèdia sobre Felip VI
| Predecessor: Joan Carles I d'Espanya |
 Rei d'Espanya Des de 2014 |
Successor: En el càrrec |