Diferència entre les revisions de "Real Acadèmia de Cultura Valenciana"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
[[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|Detall de la Seu de la RACV]] | [[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|Detall de la Seu de la RACV]] | ||
[[Image:RACV4.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la seu de la RACV]] | [[Image:RACV4.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la seu de la RACV]] | ||
| − | |||
La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una fundació [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini la [[Diputació Provincial de Valéncia]]. El seu orige es remonta a l'any 1915, quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV es una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut, en capacitat pera temes relacionats en la llengua valenciana, segon reconeix la mateixa [[RAE]] en escrit dels anys huitanta<ref>[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]</ref> | La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una fundació [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini la [[Diputació Provincial de Valéncia]]. El seu orige es remonta a l'any 1915, quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV es una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut, en capacitat pera temes relacionats en la llengua valenciana, segon reconeix la mateixa [[RAE]] en escrit dels anys huitanta<ref>[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]</ref> | ||
| Llínea 40: | Llínea 39: | ||
En 1991, el rei [[Joan Carles I]], li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en el [[Institut d'Espanya]]. | En 1991, el rei [[Joan Carles I]], li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en el [[Institut d'Espanya]]. | ||
| − | La Real Acadèmia de Cultura Valenciana va propondre en 1981 unes normes conegudes com a[[ Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Estes normes foren les primeres en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en les dites normes, i ser usades per la pròpia[[ Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià. | + | La Real Acadèmia de Cultura Valenciana va propondre en 1981 unes normes conegudes com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Estes normes foren les primeres en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en les dites normes, i ser usades per la pròpia[[ Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià. |
| + | |||
| + | === La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia === | ||
| + | A començaments del segle XX, el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de Llengua Valenciana en la [[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el 27 de giner de l'any 1918, quan el [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat, pàgina 15]</ref> El Centre de Cultura Valenciana també es va distinguir pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del Pare Fullana o la Càtedra de la Llengua Valenciana de l' Universitat, proclamava: | ||
| + | |||
| + | {{cita|...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui te que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.|[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat]}} | ||
| + | La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada després de la fi de la dictadura. | ||
| + | |||
| + | En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del valencià en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels anys 60 fins a l'actualitat. | ||
Revisió de 01:32 18 maig 2009
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una fundació valenciana creada baix el patrocini la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige es remonta a l'any 1915, quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV es una acadèmia associada a l'Institut d'Espanya i es l'única de tot l'Institut, en capacitat pera temes relacionats en la llengua valenciana, segon reconeix la mateixa RAE en escrit dels anys huitanta[1]
És l'institució encarregada de la elaboració de la normativa de la llengua valenciana i la única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En Juliol del 2003 va reformar les Normes del Puig (que la mateixa entitat va propondre en 1981 i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'Ajuntament de Valéncia, la Diputació de Valéncia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. A més té convenis de colaboració en atres entitats, com la Universitat Cardenal Herrera-Ceu Sant Pau de Valéncia, Universitat Politècnica de Valéncia i l'Escola Internacional de Protocol de Valéncia.
Història
El 15 de giner de 1915, de la mà del llavors president de la Diputació Provincial de Valéncia, es va fundar el Centre de Cultura Valenciana. Encara que té el seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de Valéncia pronte se va sumar a este proyecte. L'ajuntament va cedir en 1917 el Saló del Consolat de Mar de la Llonja de Valéncia per a seu social de l'entitat. Este edifici és joya única del gòtic civil valencià i ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat. En l'actualitat este saló s'utilisa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.
Des de 1926 l'estructura interna va quedar configurada en les seccions següents:
- Llengua i Lliteratura
- Etnografia i Folclor
- Història i Arqueologia
- Prehistòria i Antropologia
Estes seccions varen ser la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.
Després de la Guerra Civil se van agregar tres seccions més:
- Ciències Naturals
- Geografia del Regne de Valéncia
- Filologia Valenciana
I en 1951, 1955 i 1959 es van afegir atres tres, respectivament:
- Conferència Club
- Cronistes del Regne de Valéncia
- Protectors de les Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia
D'esta manera, el Centre de Cultura Valenciana se presentava com un centre valencià d'investigació en diverses àrees. En 1946 va ingressar en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques.
En 1978 va passar a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En 1986, l'acadèmia va ser acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.
En 1991, el rei Joan Carles I, li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en el Institut d'Espanya.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana va propondre en 1981 unes normes conegudes com a Normes d'el Puig, davant de numeroses entitats i intelectuals. Estes normes foren les primeres en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en les dites normes, i ser usades per la pròpiaConselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià.
La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia
A començaments del segle XX, el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de Llengua Valenciana en la Universitat de Valéncia. Les seues gestions arribaren a bon fi el 27 de giner de l'any 1918, quan el Pare Fullana oferí la seua primera lliçó.[2] El Centre de Cultura Valenciana també es va distinguir pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del Pare Fullana o la Càtedra de la Llengua Valenciana de l' Universitat, proclamava:
La Càtedra fon suprimida durant la dictadura de Primo de Rivera i no fon restaurada després de la fi de la dictadura.
En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'Universitat de Valéncia, a l'estar emmarcat l'estudi del valencià en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels anys 60 fins a l'actualitat.
Funció normativa: autoritat llingüística del valencià
La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la Real Academia Española en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV es coneguda com a "Normes del Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant es pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la llengua valenciana moderna.
Activitats
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana desenrolla una serie d'activitats, conferencies i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.
Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, es podem destacar:
- Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes: Es un acte d'exaltació de la llengua valenciana que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià Ausias March. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el Palau de la Musica de Valéncia.
- Fira del Llibre Valencià: Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Es realisa en el mes de Juny.
- Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes: Son unes jornades que giren al voltant de l'historia valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la Comunitat Valenciana. Estes jornades es realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de Gandia.
Els Acadèmics
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat.
Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada un té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.
Una llarga llista de personalitats han format part de l'Acadèmia: Vicente Blasco Ibáñez, Eduardo Primo Yúfera, Alberto Sols, Nicolau Primitiu, Fletcher Valls, Julián San Valero, Joaquín Rodrigo, Francisco Lozano.
Seccions i responsables
Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.
- Aula de Humanitats i de Ciències Valencianes: José Aparicio Pérez
- Economia: José María Giménez de la Iglesia
- Estudis Ibèrics "Domingo Fletcher Valls": José Aparicio Pérez
- Etnologia i Cultura Popular: Joan Gil Barberà
- Ciències Agroalimentàries : Vicent Lluís Simó i Santonja
- Genealogia i Heràldica: Francisco A. Roca Traver
- Història: Amparo Cabanes Pecourt
- Història de l'Art Valencià: Violeta Montoliu
- Llengua i Lliteratura Valencianes: Voro López i Verdejo
- Musicologia: José Climent Barber
- Patrimoni Artístic: Nassio Bayarri Lluch
- Prehistòria i Arqueologia: José Aparicio Pérez
- Publicacions: Federico Martínez Roda
- Lliteratura Valenciana en Castellà i unes atres llengües: Jaime Siles Ruiz
- Cronistes del Regne de Valéncia: José Aparicio Pérez
La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritaries,[3] editat diccionaris, correctors informátics, abundant bibliografia i les citades Normes d'El Puig.
Amics de la RACV
La RACV tambe dispon de l'entitat Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que te la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d’investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una ampla base de soport entre el poble valencià.
Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la RACV.
Vore també
Enllaços externs
- Portal de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- Diccionari de Valencià de la RACV
- Portal d'Amics de la RACV
Referències
- ↑ http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf
- ↑ Historia de Lo Rat Penat, pàgina 15
- ↑ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries, dedicat a les llengües minoritaries d'Europa.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/RACV de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.