Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
+ | [[Categoria:Valencià]] | ||
[[Categoria:Gramàtica del valencià]] | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | ||
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]] | [[Categoria:Morfologia verbal del valencià]] |
Revisió de 10:01 24 set 2017
Els verps incoatius són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son nàixer, créixer, meréixer i paréixer.
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: bollir, collir, cosir, eixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir són irregulars con canvi d'O a U.
Present d'indicatiu | Present de subjuntiu |
Servixsc | Servixca |
Servixes | Servixques |
Servix | Servixca |
Servim | Servim |
Serviu | Serviu |
Servixen | Servixquen |
Bibliografia
- Est artícul utilisa informació de la Biquipedia.