Diferència entre les revisions de "Norma social"
(Pàgina nova, en el contingut: «Les '''normes socials ''' són les regles que deuen seguir les persones per a una millor convivència, a les que es deuen ajustar les conduc...») |
|||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
[[Archiu:Normas.JPG|thumb|300px|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]] | [[Archiu:Normas.JPG|thumb|300px|Diferents tipos de normes i tipo de desviació que implica el seu incompliment.]] | ||
− | *'''[[Norma jurídica|Normes jurídiques]]''' | + | *'''[[Norma jurídica|Normes jurídiques]]:''' són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo [[Pena pecuniària|pecuniari]] o [[Sanció administrativa|administrativa]]. |
*'''Normes socials''': és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal. | *'''Normes socials''': és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la [[moda]], la [[tradició]], els [[usos i costums]], etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a [[conceptualisació|conceptualisar]] estos comportaments com a ''diversos'' en lloc de com ''desviats'' de forma adjectiva, tal com el comportament informal. | ||
Llínea 21: | Llínea 21: | ||
[[Categoria:Térmens jurídics]] | [[Categoria:Térmens jurídics]] | ||
[[Categoria:Sociologia]] | [[Categoria:Sociologia]] | ||
+ | |||
+ | {{Traduït de|es|Norma social}} |
Revisió de 16:04 16 oct 2016
Les normes socials són les regles que deuen seguir les persones per a una millor convivència, a les que es deuen ajustar les conductes, tasques i activitats del ser humà. El sistema de normes, regles o deures que regula les accions dels individus entre sí, és lo que cridem moral. La paraula moral prové del llatí *moralis, referent a les costums. No obstant, la traducció llatina adquirix un matís distint de la grega i pert part del significat inicial. Moral vol dir caràcter o costum, en quant alguna cosa que ha segut adquirit, i ya no té el sentit d'estructura originària. La societat que tenim hui en dia no és molt diferent, pel que fa a normes socials, a aquelles del periodo romàntic (sigle XIX).
- Normes jurídiques: són les normes contingudes en reglaments o ordenaments, la seua violació és un acte ilícit i comporta sancions de tipo pecuniari o administrativa.
- Normes socials: és un ampli grup de normes socialment reconegudes, com la moda, la tradició, els usos i costums, etc. El seu incompliment no implica una sanció institucionalisada, encara que sí algun tipo de recriminació o reproche social. En les últimes décades existix la tendència a conceptualisar estos comportaments com a diversos en lloc de com desviats de forma adjectiva, tal com el comportament informal.
En el diagrama podem observar com els distints sistemes normatius s'agrupen uns dins d'uns atres. Açò es fa perque, per eixemple, encara que no totes les normes socials estan en el còdic penal, totes les normes del còdic penal són normes socials (en la mesura que les institucions siguen sensibles al canvi, d'atra modo no totes les normes del còdic civil són normes socials). En realitat este model és una simplificació de com se interrelacionen els sistemes normatius, ya que existixen multitut d'excepcions: és habitual que alguna de les normes socials existents no siga acceptada per la moral individual d'algunes persones, #lo que dona lloc a l'aparició de les subcultures; també succeïx a sovint que algunes normes del sistema jurídic o penal no apleguen a integrar-se dins de les normes socials. Açò succeïx sobretot en els sistemes no democràtics, encara que també ocorre en les democràcies. Un eixemple actual és la contradicció de moltes llegislacions en l'acceptació social de les descarregues per internet. Quan existixen fortes contradiccions entre els sistemes normatius pot produir-se una crisis que els modifique. Per est motive autors com Durkheim consideren la desviació com un motor del canvi social.[1]
Vore també
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Norma social de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Durkheim, Émile (1993), La división social del trabajo social, Tres Cantos: Akal. ISBN 978-84-7600-229-2.