Diferència entre les revisions de "Anglaterra"
m (→Edat mija) |
|||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
}} | }} | ||
'''Anglaterra''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''England'') és la més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del [[Regne Unit]]. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de [[Gran Bretanya]] i llimita al nort en [[Escòcia]] i al oest en [[Gales]]. Els seus 49.138.831 habitants en [[2001]] corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat del [[mar del Nort]], [[mar d'Irlanda]], [[oceà Atlàntic]] i del [[canal de la Mancha]]. La seua capital, [[Londres]], és l'àrea metropolitana més poblada en [[UK]] i en l'[[Unió Europea]]. | '''Anglaterra''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''England'') és la més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del [[Regne Unit]]. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de [[Gran Bretanya]] i llimita al nort en [[Escòcia]] i al oest en [[Gales]]. Els seus 49.138.831 habitants en [[2001]] corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat del [[mar del Nort]], [[mar d'Irlanda]], [[oceà Atlàntic]] i del [[canal de la Mancha]]. La seua capital, [[Londres]], és l'àrea metropolitana més poblada en [[UK]] i en l'[[Unió Europea]]. | ||
| − | |||
== Història == | == Història == | ||
=== Edat mija === | === Edat mija === | ||
Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els [[Poble saxó|saxons]] i els [[juts]], que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels [[britans]] en la [[batalla del Mont Badon]]. Els regnes [[Britania postromana|britànics postromans]] en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el [[Yr Hen Ogledd|Hen Ogledd]], varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels [[angles]] durant el [[sigle VI]]. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una [[Edat Obscura]]. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de la [[invasió anglosaxona de Gran Bretanya]]; [[*Cerdic de Wessex|Cerdic]], fundador de la [[Casa de Wessex|dinastia de Wessex]], va poder haver segut un britó. No obstant, per al [[sigle VII]] menuts regnes anglosaxons coneguts com la [[Heptarquía Anglosaxona|Heptarquía]] havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: [[Northumbria]], [[Mercia]], [[Regne de Estanglia|Estanglia]], [[Regne de Essex|Essex]], [[Regne de Kent|Kent]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]]. | Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els [[Poble saxó|saxons]] i els [[juts]], que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels [[britans]] en la [[batalla del Mont Badon]]. Els regnes [[Britania postromana|britànics postromans]] en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el [[Yr Hen Ogledd|Hen Ogledd]], varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels [[angles]] durant el [[sigle VI]]. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una [[Edat Obscura]]. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de la [[invasió anglosaxona de Gran Bretanya]]; [[*Cerdic de Wessex|Cerdic]], fundador de la [[Casa de Wessex|dinastia de Wessex]], va poder haver segut un britó. No obstant, per al [[sigle VII]] menuts regnes anglosaxons coneguts com la [[Heptarquía Anglosaxona|Heptarquía]] havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: [[Northumbria]], [[Mercia]], [[Regne de Estanglia|Estanglia]], [[Regne de Essex|Essex]], [[Regne de Kent|Kent]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]]. | ||
| + | |||
| + | == Organisació territorial == | ||
| + | [[Archiu:EnglandSubdivisions.png|thumb|Divisions administratives d'Anglaterra.]] | ||
| + | {{AP|Organisació territorial d'Anglaterra}} | ||
| + | |||
| + | L'organisació del [[Subdivisions d'Anglaterra|governe local en Anglaterra]] és complexa, pel fet de que la distribució de funcions varia d'acort a les disposicions locals. La llegislació local correspon al [[Parlament britànic]] i el [[govern del Regne Unit]], ya que Anglaterra no conta en un parlament descentralisat. El nivell superior de les [[subdivisions d'Anglaterra]] ho formen les nou [[Regions d'Anglaterra|oficines regionals de govern]]. Des de l'any 2000, la [[Autoritat del Gran Londres|regió de Londres]] conta en una assamblea electa i en un alcalde, despuix del gran respal que va rebre dita proposta en el [[referèndum de Londres de 1998]]. En ella es pretenia que les atres regions també contaren en la seua pròpia assamblea regional, pero el rebuig a esta idea en un referèndum realisat en 2004 en la regió [[Nordest d'Anglaterra]] va detindre la reforma. Per baix del nivell de regió, Londres es conforma per 32 [[Municipi de Londres|municipis]] mentres que el restant d'Anglaterra posseïx consells de districte i diputacions o autoritats unitàries. Els regidors són elegits per [[sufragi directe]], per mig de vot senzill o per [[vot en bloc|bloc]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 13:13 8 oct 2016
| England
Anglaterra | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Anglaterra (en anglés: England) és la més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del Regne Unit. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de Gran Bretanya i llimita al nort en Escòcia i al oest en Gales. Els seus 49.138.831 habitants en 2001 corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat del mar del Nort, mar d'Irlanda, oceà Atlàntic i del canal de la Mancha. La seua capital, Londres, és l'àrea metropolitana més poblada en UK i en l'Unió Europea.
Història
Edat mija
Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els saxons i els juts, que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels britans en la batalla del Mont Badon. Els regnes britànics postromans en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el Hen Ogledd, varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels angles durant el sigle VI. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una Edat Obscura. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de la invasió anglosaxona de Gran Bretanya; Cerdic, fundador de la dinastia de Wessex, va poder haver segut un britó. No obstant, per al sigle VII menuts regnes anglosaxons coneguts com la Heptarquía havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: Northumbria, Mercia, Estanglia, Essex, Kent, Sussex i Wessex.
Organisació territorial
- Artícul principal → Organisació territorial d'Anglaterra.
L'organisació del governe local en Anglaterra és complexa, pel fet de que la distribució de funcions varia d'acort a les disposicions locals. La llegislació local correspon al Parlament britànic i el govern del Regne Unit, ya que Anglaterra no conta en un parlament descentralisat. El nivell superior de les subdivisions d'Anglaterra ho formen les nou oficines regionals de govern. Des de l'any 2000, la regió de Londres conta en una assamblea electa i en un alcalde, despuix del gran respal que va rebre dita proposta en el referèndum de Londres de 1998. En ella es pretenia que les atres regions també contaren en la seua pròpia assamblea regional, pero el rebuig a esta idea en un referèndum realisat en 2004 en la regió Nordest d'Anglaterra va detindre la reforma. Per baix del nivell de regió, Londres es conforma per 32 municipis mentres que el restant d'Anglaterra posseïx consells de districte i diputacions o autoritats unitàries. Els regidors són elegits per sufragi directe, per mig de vot senzill o per bloc.