Diferència entre les revisions de "Passeig marítim"
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
[[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]] | [[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passejada marítima de [[Marmaris]].]] | ||
| − | Es coneix per '''passejada marítima''' a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar. | + | Es coneix per '''passejada marítima''' o passeig marítim a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar. |
El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. | El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. | La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. | ||
| − | Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres | + | Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres països [[Europa|europeus]]. |
== Intencions == | == Intencions == | ||
Revisió de 08:35 20 set 2016
.jpg)
Es coneix per passejada marítima o passeig marítim a un conjunt d'espais públics llitorals, a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.
El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a plajas i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions menudes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats.
Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantingut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives.
Història
La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la industrialisació, una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles XVIII i XIX per les seues condicions insalubres. A finals del sigle XIX sorgix un interés pels banys d'ona que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de Santander i Sant Sebastià, aixina com plans ambiciosos com la mai construïda Ciutat de Vacacions, ideada pel grup GATCPAC para Castelldefels en els primers anys del sigle XX.
Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de Torremolinos i Benidorm. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en Espanya, este punt d'inflexió ho marca la Llei de Costes de 1988. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tingut la costa en Espanya, Portugal i les seues antigues colónies, cosa que no ocorria en atres països europeus.
Intencions
La construcció de passejades marítimes perseguix una série d'objectius de distinta índole, repartits entre l'us humà de la costa i la seua incorporació com a espai actiu dels núcleus habitats i la preservació del mig natural.
- Protecció del llitoral:
&*nbsp;-Impedir l'agressió de la costa i protegir el llitoral existent.
&*nbsp;-Materialisar el llímit entre lo construït i lo natural.
&*nbsp;-Favorir i preservar l'us públic del llitoral.
- Calitat urbana:
&*nbsp;-Millorar la calitat urbana i les relacions ciutadanes.
&*nbsp;-Configurar la frontera urbana de cara a la mar.
&*nbsp;-Millorar l'estructura urbanística i solucionar certs problemes d'esta índole.
Vore també
Bibliografia
- Trapero, Juan Jesús; Los paseos marítimos españoles: su diseño como espacio público. Ed. AKAL (1998). ISBN 978-84-460-0850-7.
- García Lorca, Andrés / Fourneau, Francis; Desarrollo regional y crisis del del turismo en Andalucía: actas del simposio hispano-francés : Almería, 25-29 de junio de 1991 p. 207. Ed. Casa de Velázquez (1994). ISBN 978-84-86862-65-7.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Paseo marítimo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.